Advertise on podcast: Les cordes de l'ukelele

Avui ens ve de gust tornar a les tonades, a les peces i a les propostes que ens fan moure els peus, sobretot. Tornem, doncs, a les places, als envelats, als salons o allà on us agradi ballar!

Posem la mirada en artistes i propostes engegades per músics catalans des de més allà de les nostre fronteres

Continuem donant la nostra benvinguda particular a l'any 2026 i comencem amb una magnífica col·laboració entre el pianista cubà Roberto Fonseca i el violoncel·lista francès Vincent Ségal.

Pocs dies abans d'acabar l'any i de començar-ne un de nou, avui el recorregut el volem fer passar per propostes que ens omplin d'energia, i per músiques, d'alguna manera, esperançades... Perquè ja ho sabem, és inevitable pensar i desitjar que l'any que ha de començar vingui carregat de bones vibracions!

Som davant d'un terreny molt ampli, farcit d'artistes atrevits, que no tenen cap por de trencar barreres estilístiques o culturals. I d'alguna manera això és els que ens inspira avui: propostes que mesclen tradicions o visions estètiques i van més enllà del previsible.

Maria del Mar Bonet, Cristina Branco, Tiago Almeida i molts altres noms, ens acompanyen en un recorregut inspirat per platges, onades, gavines i vaixells.

Posem la mirada en algunes guitarres i alguns guitarristes que recorren terrenys com l'arrel portuguesa, el gipsy jazz o el sud de la península Ibèrica. Violoncels, contrabaixos, banjos i veus completen el recorregut. 

Quan un violoncel o un clarinet s'enamoren d'unes músiques tradicionals, per exemple.

Ens centrem en alguns dels discos que més ens meravellen dels que s'han editat en les últimes dècades. Són els nostres discos d'or.

Ens fixem en alguns projectes on s'ajunten músics que habitualment no col·laboren junts, i en d'altres que, senzillament, ens venen molt de gust repescar... És una obvietat que entre els músics sempre hi ha bona sintonia, i nosaltres que ho celebrem!

El nostre recorregut particular que uneix continents us proposem començar-lo pel tàndem que formen Avi Avital i Omer Avital: l'un especialitzat en la mandolina, l'altre en el contrabaix, tots dos músics formats també, i vinculats al món de la clàssica... aquí es troben, per això l'àlbum es titula "Avital meets Avital", on conviden altres músics, alguns vinguts de ben lluny.

Un dia més, les veus són les protagonistes. Veus i conjunts de veus que ens fan viatjar entre espais diferents --com que parlem de música vocal, sentim moltes llengües--, i també entre temps diferents, perquè ja sabem que quan parlem de propostes musicals que beuen de les arrels, aquesta és una manera d'unir passat i present. Veus que expliquen històries i vivències, i veus que fabulen... veus fabuloses, en definitiva!

Que la música ens mou i ens commou, això és evident, i que ens mou d'una manera física i ens fa moure els peus, en alguns moments és més evident que en d'altres, i avui ens centrem en propostes que conviden al ball.

Mirem de prop propostes que renoven, que donen una nova forma i que personalitzen material sonor que ve de molt lluny (temporalment parlant... i de vegades, també, geogràficament).

Ens tornem a centrar en propostes que han fet acostar artistes i grups normalment allunyats geogràficament o estilísticament, o per qüestions d'origen... Un dia més, ens deixem portar pel diàleg i la col·laboració, per la connexió entre músics i creadors, que uneixen moltes vegades elements com l'arrel i el jazz, però també altres terrenys sonors.