Advertise on podcast: Les cordes de l'ukelele

Cada instrument té la seva màgia, però també és veritat que hi ha algunes sonoritats que, bé per herència cultural o per alguna raó física o emocional, ens semblen més màgics... Això és el que avui deixarem que ens guiï: la màgia de sonoritats com la del sitar; la kora africana; el handpan, un instrument, per cert, ben modern, però que per alguna raó ens sembla, fins i tot, ancestral; o, per què no, un conjunt vocal.

Sentim propostes que han arribat aquesta tardor, al principi del curs 2026-27, i que ens han cridat l'atenció. Mostres de talent, d'inspiració, de saber fer i des de moltes mirades diferents. Perles de tardor -així les anomenarem, si ens ho permeteu- que val la pena destacar...

Ens agraden els projectes que acosten músics d'orígens allunyats, o de músics que normalment no treballen junts... D'aquestes trobades, n'han sortit resultats realment brillants!

Hi ha artistes que saluden els avantpassats, mirant cap enrere per observar, admirar, inspirar-se i portar el pes del llegat, sobretot el llegat sonor, cap als nostres dies...

Girem la mirada cap a les formacions grans, ja siguin corals o orquestrals, els grups musicals de grans dimensions i els artistes que han fet algun projecte especial amb un grup gran d'acompanyament.

Fem un recorregut per músiques que, ja sigui per proximitat geogràfica, per origen o per estètica, tenen molt a veure amb el blues. Una manera més de confirmar que tots els orígens estan connectats!

Arrenquem temporada amb un recorregut per propostes musicals en què un piano fa duet amb un altre instrument. El pianista brasiler Amaro Freitas amb l'arpista nord-americana Brandee Younger seran uns dels protagonistes, com també les col·laboracions d'Omar Sosa amb Seckou Keita o la de Júlio Resende amb Bruno Chaveiro.

Posem la mirada i l'oïda en entorns naturals, o si més no, en paisatges i elements de la natura que inspiren aquestes peces... mar, muntanyes, arbres, plantes i deserts avui ens guien en el nostre recorregut particular.

Comencem a ritme de samba, una d'aquelles sambes que han traspassat les barreres de l'espai i del temps, per fer un recorregut amb gust tropical, amb olor de mar, amb sonoritats que ens transporten a paisatges temperats o fins i tot càlids... un recorregut que ens fa pensar en instants estiuencs, en platges, en festes populars o en gavines...

Avui parem atenció al disc "Graceland", de Paul Simon, perquè aquest 2026 es compleixen quaranta anys d'aquest projecte que, més enllà de guanyar un premi Grammy i de vendre una gran quantitat de còpies, segurament va significar un abans i un després en la carrera en solitari del cantautor nord-americà. Paul Simon es va acostar musicalment a algunes zones de l'Àfrica i, per alguns, allò va respondre a una voluntat de fer visible l'entesa entre blancs i negres, en una època en què mig món cridava contra l'apartheid sud-africà. Altres ho veien com el gest d'un artista que, des de la seva posició privilegiada de blanc occidental, s'acostava a un continent castigat i ignorat... Sigui com sigui, i més enllà dels aspectes ideològics, "Graceland" va ser, i és --o així ens ho sembla--, un gran àlbum!

Posem la mirada i parem l'orella en projectes que d'alguna manera homenatgen algú, alguna idea, algun moviment musical o algun país. El nostre recorregut particular per aquests petits grans homenatges el comencem per una proposta enèrgica que, des del món del tango del segle XXI, ret homenatge a Barcelona i a la cultura catalana: ells són Altertango.

Anem de cordes...; cordes de tot arreu, i ja siguin de violins, mandolines, violoncels o guitarres.

Si pensem en barreja de terres en el context que ens ocupa, segur que anem a parar a totes aquelles propostes que tenen orígens diferents i que un bon dia s'ajunten per mesclar sonoritats i cultures musicals... aquesta seria la idea que ens guiarà avui.

Ja sabem que amb la música, o a través de la música, podem dir, demanar, criticar o tenir esperança. Tots coneixem bé el poder que té o que pot tenir la música per canviar les coses, o almenys algunes coses... Músiques del món per canviar el món: aquest podria ser un bon títol per al capítol d'avui.

Avui ens ve de gust tornar a les tonades, a les peces i a les propostes que ens fan moure els peus, sobretot. Tornem, doncs, a les places, als envelats, als salons o allà on us agradi ballar!