Advertise on podcast: AA - Agafa el telèfon

És l'episodi més espectacular que hem gravat mai. El final no us el podeu imaginar. 20 minuts de pur gaudi. De res. Hem tornat més fortes que mai, guarrxs

I a tu, què t'ha traumatitzat? N'hi ha tants com persones (i més quan neixen de petits, que som més dramàtics i observadors que quan passen els anys), i per això en aquest episodi volem fer una selecció d'alguns d'aquells que ens han quedat gravats a la retina. Donaria per fer-ne 76 parts, direm que aquesta és la primera. Les pobres víctimes a qui truquem ens comparteixen les seves dèries, només direm que també acabem parlant amb el productor de l'Hotel Krüger.

MAREDEDEUSENYORQUINJARDÍ. Prometem que no sabíem res quan va sortir el tema damunt la taula, que ja ens el vam trobar així quan vam obrir la boca per primera vegada, que no sabíem cap on ens portaria la pesquisa i que en cap cas pretenem fer body shaming. Escoltem però no jutgem. Descripció curta perquè la gràcia està en descobrir al nostre costat cap on ens porta el tema. I per sempre: t'estimem, Zac, visca High School Musical (la primera sobretot).

Podria ser l'episodi amb l'inici més desastrós de la històriAA? Confirmem. Afortunadament, en un moment de l'episodi caiem en l'error i ho resolem de forma magistral que escolta, aquí no ha passat pas res. Anant al que ens interessa: en aquest episodi comptem amb una convidada molt especial (els oients fidels la coneixen): la Norma, la nostra advocada de referència, que ha vingut a jugar amb els seus contactes. I comencem (accidentats) trucant a la Berta, la nostra nova oient preferida, perquè no ens coneix i tot i això, ens escolta! Viu a Amsterdam, i ens va com l'anell al dit perquè ha de lidiar amb la distància constantment si vol mantenir els amics cada cop que torna. AVÍS: abans no arribem a la Berta, us tragareu uns quants intents. Després parlem amb el Fran, que té una història divertida i és que en Ferran es va oblidar de com es deia durant molt de temps, mentre treballaven junts. Sòrdid. Esperem que en Ferran vagi al metge per això. En Fran també ens encaixa perquè va estar liat amb una italiana... la cosa no va acabar massa bé. Aleshores la Norma revela tot de mails (al més pur estil Miguel Ángel Rodríguez reenviant correus del nòvio de l'Ayuso) que es van escriure amb la Laura, mentre aquesta segona era d'Erasmus. Descobrim coses estranyes com que es recomanaven pelis que no veien. D'allà saltem a l'Ona, que viu a Olesa de Montserrat des que va decidir no continuar arruïnant-se pagant un lloguer a Barcelona/L'H. Ens recomana quatre coses i ens confessa que encara no ha conegut la Chanel. I acabem amb la Laura, que ens parla de la seva relació amb un home xilè, amb qui després de valorar-ho... han decidit que ella se'n vagi cap allà. ((Ho han meditat molt)). Com dèiem: el programa comença fatal però acaba remuntant!

Ho vam prometre i aquí ho teniu, segona part del cagades i podríem dir que fa justícia al que acaba passant-nos amb el telèfon, verge santa, perquè tela marinera amb la tecnologia. La Laura comença a explicar-nos una història que no està del tot ben explicada però la conclusió és la bona. Confessem les vegades que ens hem cagat a sobre (lit.) i després procedim a "trucar". Sort que ens ha salvat l'àudio del Joan... Bàsicament és un programa intentant salvar el programa, però ens ho hem passat molt bé fent-lo. Un besito

De cagades n'hi ha de tota mena... algunes inofensives que acaben sortint a l'APM i altres de greus que poden arribar als jutjats. No anem a tant, en aquest episodi repassem alguns dels errors que hem comès tots en algun moment de la vida, tot i que abans comencem escoltant "per primera vegada" la nova careta... Ho poso entre cometes perquè ja veureu com surt la cosa. Ah, per algun motiu que desconeixem, en aquest episodi revelem un secret: a què ens dediquem. Perquè creiem que després de 55 episodis no recordem haver-ho explicat mai. Després comença la peripècia de trobar quines són les pitjors cagades que es poden cometre a la feina. Truquem a en Fran, que és controlador aeri, i en Ferran ens il·lustra amb una fake new que té a veure amb German Wings. Parlem una mica més de treballar en un aeroport (la Laura diu que un aeroport et dona material per fer-la petar amb els companys perquè veus penya molt random i en Ferran parla de follar a l'aeroport). Arribem sols a la conclusió que els qui més deuen follar són els metges... tot i que n'excloem els ginecòlegs (lol). Passem a parlar de les feines on cagar-la té menys impacte. En Pablo parla dels vigilants de seguretat que no poden actuar (només avisar a la policia). Truquem a en Felip, el vigilant de seguretat de la ràdio. Ens parla de la importància de saber tractar amb la gent que tens davant i que l'han amenaçat de mort diverses vegades. No la cagueu i escolteu-nos ara que podeu

Un d'aquests episodis que se'ns queden al fons de la nevera i que qui dia passa any empeny i qui se'n recorda del dia que vam parlar de vomitar al taxi? Tot i que primer comencem parlant sobre el nòrdic i el llit de la Laura i el company que dorm amb els peus a l'aire. Però el tema d'avui de l'episodi no és aquest, és el de trallar al taxi (un besito a tots els taxistes que ho han d'aguantar). ANALITZEM què necessites quan tens un coma etílic amb un conductor d'ambulància (que casualment és el germà del Ferran), en Xesco. És TES, haureu d'escoltar l'episodi per saber de què estem parlant. D'ell saltem al Wilson, que és taxista (un Lexus) que és ben trempat i ens explica de tot i més sobre el tema dels borratxos dins del cotxe. I vosaltres, heu vomitat mai al taxi? Us llegim (i de pas, agafeu-nos el telèfon quan us truquem, muà!).

Els tatuatges són perquè te'ls vegin els altres o perquè els vegis tu? Si no en portes i te n'haguessis de fer un, on seria i per què? El tema dona per tocar molts pals de tots els colors (com les tintes), per això truquem primer a l'Oriol, que diu que només té dos tatuatges però dona la casualitat que li ocupen tot el braç, per la qual cosa us heu d'imaginar una cosa contundent. D'allà saltem al Pol, que fa tatuatges, perquè ens falta l'altra banda. La particularitat del Pol és que es va tatuar a si mateix, a la cuixa (lògicament, l'esquena hagués estat impossible), per començar en aquest món. Ens confessa en aquesta conversa tot el que s'ha arribat a trobar quan ha hagut de tatuar gent (tipo marejos i tal). La Marina s'ha tatuat amb l'arribada de la crisi dels 40, perquè a veure... a ella sempre li havia rondat pel cap la idea, però no era rebel suficient. I mira, amb l'arribada de la maduresa ha dit "a prendre pel sac, me'l faig". De fet està tan a tope, que ara resulta que se'n pensa un altre. La conversa aleshores deriva a: i si ens penedim del que portem a la pell i ens ho volem treure? Evidentment tot està inventat i existeixen clíniques que s'hi dediquen, en localitzem a una amb la Irene de Senza Tattoo que és ben simpàtica i que gairebé fora d'horari, ens atén per explicar-nos com funciona aquesta tècnica i què suposa pels clients.

Tornem a ser aquí i ho fem molt ben acompanyades: Elisenda Carod seu amb nosaltres a taula i ve carregada de temes. Només en surt un, però en porta pensats de casa més d'una desena. I acaba sortint el que dona nom a l'episodi. Diu que s'ha inspirat en una experiència real, és a dir, Elisenda Carod s'ha pixat a la piscina. A qui truquem és al Carlos Baraibar, que d'això en sap un tip perquè s'ha documentat (fa el 'Fets o fakes' de Catalunya Ràdio), tot i que costa una mica trobar-lo perquè no agafa el telèfon a la primera. Per tant, sap del que parla i ens fa una classe de química (apta per a tots els públics) sobre com funciona el clor i com eliminar-lo de les piscines. D'aquí saltem a un altre pipí... en aquest cas dels gossos: que es veu que el pipí de gos netejat amb lleixiu, atrau altres gossos a pixar també. #Facts I llavors ve el millor moment que és quan el Pablo confessa un pecat amb el sabó, que ens pixem tots de riure i que acaba amb el truc que tanca la història i ens fa felices un cop més. La Carod, que té palique per omplir un programa diari de 4 hores, encara estaria trucant si no li haguéssim dit que havia de parar ja de trucar. Escolteu-nos i compartiuuu

Aquest programa és una cosa estranyíssima perquè en comptes de fer el clàssic sorteig fem una cosa loca: trucar al primer telèfon que surt a l'atzar de l'agenda del Pablo i fer-li dir a ella de què vol que parlem. El títol ja t'indica per on va la cosa... Abans per això, ens casquem tot un anàlisi sobre la SuperBowl, la Rihanna, la Katy Perry... És el que té tenir programes a la recàmera. La trucada primera és a Olga Viza, que és qui ens posa el temón sobre la taula, i que no deixa de ser una pregunta, perquè aquí cadascú digui el que li sembli. Aleshores truquem al Xavi, que és pare de la futura Greta Thunberg i el pillem amb les mans a la massa (c**a). D'allà saltem a l'Elisenda Carod, que no és conya, s'ha quedat a les fosques a casa seva perquè li han saltat els ploms... Però posem llum a la foscor. I res, que esperem que us encanti i que ens feu arribar la vostra idea de què ens està passant, perquè tot i haver estat gravat el 2023, veureu que no sembla que els ànims hagin canviat massa.

Hola a tothom!!! Avui comencem una mica turbo amb un Ping Pong d'insults en català però que dura bastant menys de l'esperat. La Laura arriba tard perquè un boig s'ha posat a córrer per les vies del metro però pensem que podia ser en Remy Gallard. EN TOT CAS!! 💖💖💖 Avui la cosa va de Believe in Love After Love! Parlem de peripècies amb Apps de lligar, que de vegades poden ser un pou... Per això convidem a en Joan, que diu que ha tingut algun moment catfish amb Tinder i instaura la narrativa de no anar a cases de desconeguts en primeres cites, per molt que siguin veïns d'en Piqué i la Shakira o que la vostra cleptomania pensi que us pot donar recompenses. Més endavant parlem amb la Laia, impulsora del famós Tindercat, un espai de cites en català que com diuen els boomers, ho està petant. Allà sembla que no hi ha males experiències, just vibes. I finalment, en Ferran ens explica una història de terror amb Tinder que ell assegura que li ha passat a una amiga seva de Girona però si busques per internet ha passat la mateixa història a Nova York, Buenos Aires i Móstoles. En què quedem?? Amb tot, aneu sempre amb compte, ja sabeu, hi ha molt delulu pel món! ✈️✈️✈️✈️

Un tema tan universal com el pal que ens fa que se'ns espatlli la caldera: ✨l'anglès✨. Sigui el que vau aprendre a escola, fora de l'escola, mirant sèries/pel·lícules, o copiant als exàmens, avui el posem a prova i fem caure de cul a terra tot professor de Cambridge gràcies a una oració simple: "My dog is in the garden". Rajem del look dels professors d'aquesta matèria (en general de Desigual), dels cassettes que ja no traginen per l'institut, i explorem la teoria que diu que els profes de llengües sempre acaben sent les aliades dels adolescents LGTBIQ+. Hi haurà qui hi estarà d'acord i qui dirà que ens hem fumat alguna cosa. Com sempre, comptem amb veus expertes com la de la Marta, que és professora d'anglès i que ens revela com està transformant l'ensenyament des de dins (spoiler: el 'to be' es manté intacte). També fem una connexió en directe amb el metro de London: és el Jan, que viu allà i que comparteix un concepte slang perquè quedem bé (i masclistes) a partir d'ara quan el fem servir. Després truquem a la Lilly, que fa un temps va treballar en un Fi*e G**s i ens revela a quina hora comencen els English breakfast. Diguem-ho tot: volíem saber com funcionava això dels English breakfast però ens surt un autèntic DISASTER. Ah! I a cadascun dels trucats els demanem que llegeixin i pronciin as God said "My dog is in the garden". Yasss Enjoy it! Bye bye

'Cause I-I-I'm in the stars tonight... So watch me bring the fire and set the night alight 🎶​ No ho diem nosaltres, òbviament, sinó que ho canten els BTS que són uns nanos que podríem definir com les Macedònia però a la coreana, i dels que parlem en aquest episodi. Un episodi que, deixeu-nos-ho dir, COMPTA AMB LA MERAVELLOSA PRESÈNCIA D'UNA CONVIDADA SÚPER ESPECIAL I GRACIOSA QUE ES DIU JUDIT MARTÍN ❤️​ Ho vam gravar que ella sortia de la polèmica per la Virgen del Rocío i nosaltres sortíem de festa aquella nit, així que es van alinear els astres perquè tot sortís de conya. La Judit queda perplexa de com funciona aquest programa, flipada per l'anarquia que regna tot el que fem i el que surt de la nostra boca quan tenim el micro davant, però creiem que s'ho passa bé. Ah i ens deixa a saco d'exclusives, escolteu l'episodi per conèixer els seus grans secrets! Comencem parlant amb la Clara, que n'és una fan incondicional (i del K-Pop també) i que ens explica com va endinsar-se en aquest món cultural coreà que l'ha fet tornar-se addicta a vídeos de coreans fent coses com menjar. Després intentem parlar amb l'Oriol i amb l'Albert, però tot fracassa. Llavors rajem del Bruce Springsteen i ens guanyem uns quants haters (però no critiquem la seva música sinó TOT el que l'envolta). I aleshores truquem a la Sara, que ella ha portat la comunicació d'artistes de K-pop. Ens revela alguns secrets i exigències que tenen aquesta mena d'artistes, com per exemple que gairebé perd la feina per posar malament un emoji. Per conèixer aquesta història i la de tothom, ens haureu d'escoltar.

Aquest programa ha nascut després d'una bona estona de bar i després d'unes quantes setmanes sense veure'ns, per això sembla que comencem una mica oxidats. Has plorat mai al transport públic? Era un bus, metro, Rodalies, tot junt? I si no has plorat, d'on creus que ve? Comencem intenses però després la cosa ja l'aterrem una mica. De fet, comencem trucant l'actriu Katrin Vankova, que ens agafa el telèfon per explicar-nos que no fa massa va veure una persona plorant al transport públic. No fa massa, a l'AVE, va ser ella qui va plorar i una noia del costat va oferir-li xocolata. Tenim el debat sobre si és millor preguntar o no, quan et trobes algú bramant al teu costat de l'H8. Decidim llavors canviar la perspectiva i sortir de la visió dels usuaris, i aleshores anem a pels conductors del transport públic. Truquem al David, que és maquinista de Renfe, i que ens corrobora que hi ha molta gent que també veu plorar des de la cabina, fins i tot ell a vegades plora quan veu alguns trens. El que sí que és per plorar són els horaris: s'ha de llevar a les 3:20 del matí. Fem un truc ràpid a l'Andrea per esclarir un dubte que ens sorgeix quan pensem en els accidents de tren que no podem posar aquí per si ens retiren l'episodi, i tot bé. I abans d'acomiadar-nos truquem ni més ni menys a una persona que es dedica a fer plorar la gent: la Clara. Ella és directora d'actors en cinema (tant professionals com no) i ens revela que és la responsable de fer plorar un personatge d'una pel·lícula que comença per A i que ha dirigit la Carla S. i que són actors no professionals que mengen pré. No volem fer spoilers perquè així escolteu l'episodi i sabeu de què va la història que va enamorar Hollywood.

"¿Cómo lo haces?" podria ser una manera de relacionar-te per primer cop amb algú que està cosint un ocell en una totebag, o amb el cambrer que està dibuixant un cor amb la llet calenta del cappuccino que t'has demanat, o podria ser la manera d'entrar-li a algú que t'ha agradat... al gimnàs. Bé, això últim és la teoria d'un dels tres membres d'AA i que és des d'on parteix el tema que ens toca abordar en aquest episodi. Els gymbros! Meravellosos personatges que obren una infinitat de portes que van des de lligar entre màquines de peses fins als votants d'extrema dreta (reminiscència de l'episodi 3). Truquem l'Antelm, que ha arribat a entrenar set dies a la setmana (perquè competia). L'Antelm ens podria girar la cara si ens clavés un cop de puny, sort que això va de trucades i escolta, aquí ningú ha vingut a prendre mal. Fora conyes, l'Antelm és meravellós i interromp el seu entrenament per explicar-nos què significa per ell fer esport i quins beneficis té pel nostre cos (és metge, per la qual cosa parla amb més coneixement de causa que les tres pipioles que fem AA). Després s'obre una nova línia d'investigació que és que el gymbro podria ser votant de dretes ((és que no ens pot agradar més el tema del politiqueo i ficar-nos en jardins dels que després ens costa infinit sortiiiiiirrrrr!!!)). Quan per fi hem aconseguit superar aquest merder de la dreta, que si Hitler, que si l'exèrcit, que si no sé què... parlem de la calistènia (o kalispera), que no s'ha de confondre amb bootcamp. Per parlar-ne (i rajar) truquem al Joan. I ja cap al final parlem de les Gymsis, perquè també existeixen però tenen molt millor fama que els homes, naturalment. En aquest cas truquem l'Helena, que també es dedica a la vida de gimnàs, aixeca 200kg i a vegades beu batuts de proteïna quan li fa pal cuinar. Escoltant l'episodi no us posareu més cachitas, però us podem fer companyia si aneu al gimnàs o si us quedeu al sofà menjant ganxitos.