Advertise on podcast: Tranquil·la ment

Estem parlant de persones tranquil·les, amables i pacífiques que quan agafen el volant es converteixen en algú que ni reconeixem. Un Jekyll i Hide de manual que només necessita que algú li toqui la botzina o simplement que algú l'avanci per convertir-se en un sac d'ira i renecs. Per què ens passa això? Per què no ho podem controlar? Què diu de nosaltres? El copilot hi pot fer alguna cosa o val més que calli? Transformacions al volant a debat

De tota la vida se n’ha dit “viure el present”. Ara li hem canviat el nom i és la teràpia més estesa: l’anomenat mindfulness, que promet connectar-nos de manera intencionada i conscient amb el present. Però per a què serveix? A qui va dirigida? I funciona? I això en quin punt deixa la meditació tradicional? Pros i contres de teràpies molt conegudes, però de les quals en realitat en sabem ben poc.

La feina, els cursos, el pàdel, les reunions escolars... tots són un camp de mines en contra del desig sexual. Hi ha parelles que acaben desistint i decideixen planificar les relacions sexuals, però n'hi ha d'altres que gairebé estan a punt d'abandonar. Què hem de fer quan no sentim desig per la nostra parella? Pot ser una situació temporal o convertir-se en definitiva? És una situació que es pot remuntar? Un podcast amb totes les eines per sortir en cerca del desig perdut.

Sortir de la “roda del hàmster” familiar o laboral és complicat. Però hi ha moments que ja no podem més i ens plantegem si ens hauríem d’aturar, descansar o, directament, plegar. En aquest capítol repassem els símptomes que ens poden alertar que ha arribat el moment de fer una pausa i, arribat aquest punt, com ho hem de fer de manera sana.

Quan s’apropen celebracions o reunions familiars hi ha qui es posa a tremolar: mal humor, retrets i discussions recurrents. De fet, sembla que algunes famílies es reservin les trobades per treure els plats bruts. Com les hem d’afrontar? Ens hauríem de negar a anar-hi? És bona idea acotar els temes de conversa? Aquí teniu un manual per sobreviure a la família que no hem triat.

Últim episodi abans de les vacances. Moment per fer balanços i que hem decidit aprofitar per parlar de les etapes. Com es tanquen? Quan ens acomiadem d'un cicle laboral o sentimental ho hem de fer de cop? O no cal tenir tantes presses? Tancar cicles per poder-ne obrir de nous.

Sota l'aparença d'un tema menor s'amaguen un seguit de problemes que causen molts maldecaps. Als despistats o despistades, però també als que conviuen amb ells. Estem parlant de persones que s'obliden de les coses de manera sistemàtica, però també de falsos despistats que ho fan servir d'excusa, per exemple, per no fer la feina que els toca. La gran pregunta és: tenen solució?

Tots hem tingut un dia de fúria i hem necessitat cridar-ho als quatre vents. I ens enfadem i, sovint, ho paguem amb els altres, que ens han d’aguantar el rampell, amb raó o sense. Però enfadar-se serveix d’alguna cosa? Quan una cosa ens molesta ho hem de treure i cridar si cal? O és una pèrdua de temps i d’energia que no ens porta enlloc? Gent emprenyadora i gent emprenyada, aquest capítol és per a vosaltres.

Vas de viatge i et mires les puntuacions de tots els hotels, restaurants i fins i tot les del guia. O et poses de mal humor si a mitja setmana algú gosa improvisar un pla que no estava previst. Vius en la tranquil·litat de la planificació. Però què diu de tu? La planificació és bona o amaga una inseguretat? Un episodi per a planificadors i per a tots aquells que hi conviuen.

No ens cal una platea plena per posar-nos nerviosos davant d'un grup de gent a qui els hem d'explicar un projecte, una anècdota o els hem de convèncer d'alguna cosa. Fins i tot hi ha persones que davant d'algú que els imposa ho acaben passant malament. L'actriu Marta Millà ('Com si fos ahir', 'Plats bruts'...) ens ajuda a sentir-nos menys indefensos davant dels altres i, sobretot, a vendre'ns millor.

Hi ha èpoques de la nostra vida que tot sembla anar malament. Però potser la qüestió és aquesta: que “només ho sembla”. Generem pensaments negatius que ens fan veure les coses molt pitjor del que són i que ens acaben afectant de manera molt real. Per què apareixen aquests pensaments? Són reals? I sobretot, com ho hem de fer per aturar-los i desactivar-los? Una edició del pòdcast per convertir en positius els pensaments negatius.

És una frase que cada vegada sentim més sovint. S'està trencant, de mica en mica, un tema tabú, però que encara genera molt de rebuig, sobretot socialment. Ser o no ser mare és una elecció personal, condicionada a moltes raons, però que afecta de manera directa la nostra vida de parella i les nostres relacions. Com podem gestionar aquest sentiment? Com l'hem d'afrontar els que som al voltant?