Advertise on podcast: Tranquil·la ment

La tecnologia també ha arribat a la nostra salut mental. I moltes persones no dubten a consultar a la intel·ligència artificial tota mena de problemes, també els relacionats amb la psicologia. En el darrer episodi d’aquesta temporada reflexionem sobre aquestes eines, les consultes que els podem fer i si realment ens poden arribar a ajudar o ens complicaran, encara més, la vida. Amb la col·laboració d’Antoni Baena, director del Màster de Salut Digital de la UOC i membre de la comissió d'ePsicologia del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

És una de les paraules més utilitzades col·loquialment quan parlem d'alguna cosa que ens ha passat que és molt grossa. O potser no tant? Totes les situacions estressants són un trauma? Què ens ha de passar perquè algun succés afecti la nostra salut mental i se’l pugui descriure així? Amb la col·laboració d’Alícia Álvarez, psicòloga experta en trauma i membre de la secció Psicologia d’Emergències del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

Us heu trobat mai, en algun tipus de relació, que esteu fent coses que en realitat no voleu fer? Potser les feu perquè us hi sentiu obligats perquè els altres han trobat la manera de fer-vos sentir culpables o de manipular-vos. Per què ens passa? Com ho aturem? Hi ha molts tipus de xantatges i alguns són tan subtils que no sabem ni que els patim.

Ens ha passat a tots: ens oblidem d’on són les claus, d’un nom que hem dit mil vegades o, fins i tot, d’una cita que fa dies que teníem programada. Però quan aquesta situació es repeteix, tenim el dubte de si és normal o ens passa alguna cosa. Potser és que només som despistats, però quan s’ha d’encendre el senyal d’alarma? En aquest episodi parlarem de la memòria i intentarem entendre millor com funciona. Amb la col·laboració de Marta Balagué, neuropsicòloga de l'Hospital Sant Joan Despí Moisès Broggi i vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

Hi ha qui l’escull per voluntat pròpia i hi ha qui s’hi troba, i diuen que la soledat no triada és un dels grans mals del nostre món. La soledat assaborint un cafè davant del mar pot ser un gran plaer, però també hi ha qui ho viu amb l’angoixa de no portar bé el silenci. Per què ens fa por estar sols? Per què hi ha gent que s’envolta de persones per evitar-ho? Us expliquem què ens pot ensenyar la soledat i a acceptar-la si toca.

És una afirmació tant polèmica com habitual. Pares i mares s’enfronten a situacions que posen a prova els seus límits i, sobretot, les expectatives que han posat sobre les seves criatures. En alguns moments els abraçaries i en d’altres, no tant. Però el problema és el seu comportament o com hi reaccionem com a pares? És lícit tenir aquesta mena de pensaments sobre els fills? Amb la col·laboració de Sara Tarrés, psicòloga infantil, membre del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

No els hem triat, però els hem d’aguantar. I ells a nosaltres. Els problemes que es deriven de les nostres relacions familiars poden anar directes a la nostra autoestima i a la nostra manera de veure el món. La família intentarà definir-nos, fer-nos saber el lloc que hem d’ocupar. I això es pot acceptar amb normalitat o rebel·lar-s'hi. Quin camí hem d’escollir?

Ho has provat tot: les dietes convencionals, “les miracle”, els dejunis i fins i tot saltar-te algun àpat. Al principi sembla que funciona, però després torna la temptació de la nevera o l’efecte rebot. Ens ha passat a tots. Però, per què? Com influeix la nostra ment a l’hora d’aprimar-nos? Sigui per salut o estètica, si has decidit perdre uns quants quilos i et sembla que res funciona, en aquest episodi t’expliquem com afronta la psicologia el món de les dietes. Ho fem amb la col·laboració d'Andrea Arroyo, dietista i nutricionista, i membre del Grup de Treball TCA i Tractament Psicològic de l'Obesitat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

Hi ha els somnis clàssics: aquells en què ens persegueixen o somiem que podem volar. I n’hi ha d’extravagants, amb combinacions de persones i llocs que no semblen encaixar. Però els somnis ens poden donar pistes de com està la nostra salut mental? En aquestes pel·lícules nocturnes s'amaguen les solucions als nostres problemes diaris? En aquest capítol provem de descodificar els somnis i aprendre què diuen de nosaltres. Ho fem amb la col·laboració de Mercè Collell, vicepresidenta de la Comissió de Psicoanàlisi del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

Tots coneixem algú a qui no li agrada fer anys o que els ha deixat de comptar. Cada vegada que ens toca bufar espelmes acabem valorant com ens va la vida i moltes vegades la resposta no és del tot positiva. Això és normal o és una crisi d’edat? Si existeixen, quines són les més problemàtiques? La dels 40? Els 60? O es pot patir als 30? Quan fer anys, és un problema.

Tots els patim, en un àmbit o altre. Persones que dinamiten la nostra autoestima, ens fan sentir petits o ens posen de molt mal humor. Ens agradi o no, massa vegades ens acaben afectant i ens guanyen la batalla. Si no en podem fugir, com hi podem conviure? És el mateix una persona tòxica que un narcisista? Quines tàctiques podem fer servir per sortir de la seva influència? Un episodi per sobreviure als tòxics. Amb la col·laboració de Júlia Pascual, coordinadora del Grup de Treball Teràpies Breus del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.  

Comencem nova temporada amb un dels temes que més ens heu demanat: pensar massa. El cervell està dissenyat per estar en activitat constant, però, sovint, quedem enterrats en pensaments que no marxen, que no parem de donar-hi voltes i sovint també massa importància. Però llavors quina diferència hi ha entre reflexionar i pensar massa? Com aturem aquella allau de pensaments que de vegades apareixen com per art de màgia? Un capítol per aprendre a pensar sense passar-se.

La pregunta amaga dues maneres d’afrontar la vida: aquell o aquella que prefereix que els problemes es resolguin sols i els que tenen, sempre, molta iniciativa, i busquen reptes… i nous problemes. Què en diu la psicologia d’aquestes actituds? Quina d’elles ens apropa a la felicitat? Actius i passius, a debat.

Una nova parella. Una nova feina. Un viatge. Fer la volta al món. O fins i tot quedar amb una persona amb qui la relació s'ha complicat. Tot són objectius vitals, alguns més grans, d'altres més assequibles, però potser igualment difícils. Però com hi arribem? Hem de fer un full de ruta o hem de viure la vida de manera improvisada? I si resulta que tinc molts objectius, però no es compleixen? Com gestiono aquesta frustració? Viure la vida amb els objectius molts clars o deixar-nos portar i esperar que arribin: aquesta és la qüestió.

No cal que sigui res dolent: potser és un canvi de parella o de feina, o potser de ciutat. La vida és una muntanya russa que ens pot posar reptes al davant i hem d’estar preparats per afrontar-los. En el pitjor dels casos ens podem trobar en enclavaments que poden definir el nostre futur. La clau és saber quina és la millor manera de gestionar-los. En definitiva, com ens hem de preparar per afrontar un canvi o una crisi que s’apropa? Aquí en teniu unes quantes pistes.