Advertise on podcast: Coses Que Passen

Després que el Jordi hagi donat la turra tot l'any, per fi marxa d'Erasmus. Això sí, ho fa amb un capítol autodedicat, d'aquells que surts com nou, com si el cotxe brut passés la seva neteja abans d'una bona ploguda. Marxa en Jordi i amb ell arriba la calma. Programa com mai se li havia dedicat tant d'espai a algú com ell, gràcies Jordi, ens veiem d'aquí a poc temps company. Buon voyage.

Després d'un mes per absència de mandra extrema, d'exàmens d'un màster que no s'acaba mai, de respectar el període de vacances mentals del Bernat i de valorar amb moltes opcions de fer-se realitat la possibilitat d'ignorar el Marc quan proposava fer uns capítols més abans que marxi el Jordi... Doncs bé, hem tornat per 2 capítols, de moment. Tornem com si fóssim unes estrelles, com si el nostre ego no pogués cabre en aquesta sala i en tot l'edifici i tornem per la porta gran de l'estil de Coses Que Passen: la llei del mínim esforç. Mai és un plaer, però bé, ja que hi som benvinguts al capítol del síndrome postvacacional de Coses Que Passen!

Sortim del plató per oferir EL PROGRAMA de l'any, amb públic, música en directe del millor grup del Penedès i el doble de la dosi del vostre podcast. Especial Nadal amb tot el curru de lo flipats que som.  Gràcies per seguir-nos tot aquest temps ha estat una passada poder gravar un programa així i esperem que us ho passeu igual de bé que nosaltres gravant-lo. Fins la pròxima, atentament CQP. Bones festes!

Demanem disculpes, experiment per passar l'estona de ràdio i omplir minuts d'antena. Gràcies per acompanyar-nos ni quan toquem de peus a terra. Benvinguts a Serveis Mínims 5 outdoors.

Parlem de Barcelona, correcte, Barcelona, la gran gran gran capital, cultiu del millor i el pitjor de les persones. Cultiu de grans proeses i de grans decepcions. Creadors de l'egocentrisme barceloní: tot passa per ells. Podríem parlar-ne malament hores sobre Barcelona, però tampoc val la pena que llavors semblaran els de Girona traient pit. En fi, ens caguem en tot i més de la ciutat comtal, tot sempre des de l'estil i la línia editorial del programa.  P**a Barcelona.

Quina meravella viatjar, descobrir món i omplir la motxilla d'experiències eh?. Passar poc per casa, tot sigui per anar sumant banderetes dels països que visites a la teva bio d'instagram. Quan tornes de cada viatge sembla que siguis un guia turístic i de cop passes a ser una persona a odiar, pesada i que prefereixes inventar-te qualsevol excusa abans.  Si podeu fugiu de la vida insípida que ens espera, viatgeu i gaudiu de la vida de merda, però per favor, no sigueu pesats com el nostre convidat.

Fer aquest programa no sabíem com quedaria, ni sabíem de l'existència de moltes de les sèries que es mencionen. Tampoc sabíem del talent descomunal de la convidada, una més que es mou com si estigués per casa i ho decora al seu gust. Programa espectacular, didàctic, per tots els públics i dels que toquen la patata als més veterans. Us posem al dia, servei públic de referència. Coses de les sèries, com a gran resum. Per favor, arribeu al final del capítol que hi ha un regal pels oïdes.

Ens omplen d'orgull i satisfacció, ens il·luminen les cases de tot el país i ens fan sentir que a la bandera hi ha representats els seus colors. Però també ensopeguen pujant a l'escenari de les cerimònies, tenen més problemes a la revista rosa que enlloc i saben moure els diners com si encara juguéssim a trucs de màgia de Magiaborrás. Podríem dir moltes més coses, però, de nou "amistosament" som amics de tothom i en el fons, molt en el fons, ens els estimem. 

Doncs aquí teniu un dels formats més aclamats per la crítica del nostre estimat públic, un serveis mínims de calaix, sense esquemes o de Ca l'Ample com diu el Bernat. Agafeu uns auriculars, seieu a un lloc prou còmode i a donar-li al play. 30 minuts que no sabem mai com surten, naturals com el tenyit ros d'algunes persones, esbojarrats com una atracció de Portaventura i sense cap ni peus com el propi programa. Vinga una abraçada companys/es.

El planeta se'n va a la merda? El teu cotxe és un volkswagen dels 90 que no pot entrar a Barcelona perquè contamina massa? El teu tiet del poble de la Cerdanya et deia que per Nadal estava bé arrencar molsa pel teu estimat pessebre? I, ets dels qui no separa ni un pèl la brossa o arranca els bolets amb mala intenció? Doncs, aquest és el programa que necessitaves per reflexionar sobre la merda persona que ets amb el planeta on habites.

Bàsicament parlem de pàdel i com que a Ivoox ens obliguen a tenir un número de caràcters mínim ara ho omplirem amb el primer que trLorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisici elit, sed eiusmod tempor incidunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquid ex ea commodi consequat. Quis aute iure reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint obcaecat cupiditat non proident, sunt in culpa qui officia deserunt mollit anim id est laborum.

Twitter s'ha convertit en l'últim bastió d'una massa heterogènia de persones que van desde boomers fins al yonki més reventat del corral, però totes elles tenen en comú una cosa: necessiten casito. Avui fem els seus, que també nostres, desitjos realitat i els (ens) dediquem un programa. Per què qui no ha tingut mai la necessitat de tenir un amic invisible 24/7 al servei dels teus deliris?