Advertise on podcast: Salvant les distàncies

Laia Beltran i Borja Duñó han sabut trobar la gràcia al món rural i al món urbà i ho expliquen al llibre “Un paradís com el nostre”, editat per Saldonar. En aquest capítol especial de Salvant les distàncies amb Alba Forés, descobrim les peripècies d’un noi de ciutat i una xica de poble o, com ells mateixos diuen: Elastigirl i Elastic Lad! Dos superherois capaços d’adaptar-se a tots els imprevistos d’una vida flexible i excitant alhora amb un peu a la ciutat i l’altre al territori. “El llibre és tan transparent, tant en primera persona, tant sense filtres… que no sabíem com es rebria. Però al final hem vist que quan parles de coses petites i quotidianes és quan connectes, perquè tots ens assemblem, visquis a Barcelona o visquis al poble. La sensació és que la gent ha connectat amb la nostra història”, expliquen. Un paradís com el nostre ja va per la segona edició i és una demostració que saber estimar també vol dir saber llegir. Saber llegir l’altre, saber llegir un lloc, el paisatge i la gent que l’habita. Laia i Borja han sabut llegir-se mútuament i per això han connectat amb tanta gent que, com ells, viu a cavall dels dos mons. Escolta la història personal d’aquesta parella de periodistes que tant els sembla una “droga deliciosa” la voràgine de la gran ciutat com la calma d’un poble menut. En la dosi, està el verí.

Clara Garí és artista, historiadora de l'art i directora de la Nau Côclea, centre de creació contemporània situat a Camallera, a l’Alt Empordà. També és la creadora del projecte Grand Tour, una cita anual que és un recorregut a peu amb artistes, obert a tots els públics. Una caminada col·lectiva i artística on passen coses inesperades. Amb ella, parlem de l’art de caminar o walking art i de com cultura i natura són una mateixa cosa.

“La ciutat ha deixat de ser un lloc interessant per explicar històries”. Així ho veu l’escriptor Julià Guillamon, que viu entre dos mons: el barri industrial del Poblenou i les muntanyes del Montseny, a Arbúcies, on la família havia tingut un hostal. Amb ell, parlem del coneixement i el desconeixement de la natura, de la pèrdua del món de la mare i el pare, i del contacte amb l'entorn. Tot, a partir de dues de les seves novel·les: El barri de la Plata i Les cuques.

L’artista urbana Lily Brick, nom artístic de Mireia Serra, nascuda a Lleida, va decidir tornar després de viatjar per mig món pintant murals de gran format i viure a altres ciutats com València o Brussel·les. La casualitat, o no, ha volgut que visqui a dos carrers de qui va ser la seva professora de dibuix a l’institut, qui va despertar la seva vocació. Un capítol amb sorpresa, d’històries creuades amb final feliç.

Anna Baqués continua la nissaga d'enginyers agrònoms i enòlegs de Sitges, al Garraf. El seu avi, Antoni Almirall, li va transmetre la passió per l’enologia des de les vinyes de malvasia i des del celler de l’Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges, on va ser enòleg i cap de viticultura. Ara l’Anna viu entre El Garraf i la Cerdanya, on ha recuperat el cultiu de la vinya per fer vi d’alta muntanya als Pirineus, a Llívia. Un projecte que uneix les seves dues passions: l’enologia i la muntanya.

Nilak és el projecte itinerant de circ i arts escèniques que arriba allà on no hi ha teatre (un total d’onze comarques a Catalunya). Una aposta descentralitzadora d’Oriol Escursell, guanyador del Premi Lluís Carulla 2020, que estén la programació cultural més enllà dels nuclis urbans. Escursell viu entre Esparreguera i la carpa de circ que munta allà on va. Amb Nilak, torna als orígens i ens explica la història dels seus avantpassats.

Alba Cros és lesbiana i cineasta freelance nascuda a Puigverd de Lleida i establerta a Barcelona. Com a creadora, s’ha dedicat a trencar amb la norma vital i audiovisual. Combina el seu dia a dia a la ciutat amb les classes de cinema que imparteix arreu del territori, gràcies a projectes com “Cinema en curs” d’A Bao A Qu. Somia amb les postes de sol de La Plana de Lleida i creu que, en un futur no molt llunyà, hi tornarà per quedar-s’hi.

En aquest nou capítol de Salvant les distàncies, l'Alba Forés entrevista a Toni Massanés, gastrònom i director de la Fundació Alícia, un centre de recerca sobre l'alimentació i cuina situat al Món Sant Benet. Parlarà sobre la relació entre el món rural i el món urbà, i com els dos es necessiten mútuament per crear un entorn i una alimentació sostenible i equilibrada.

Alba Herrero, antropòloga ambiental i Anaïs Florin, artista visual, són les protagonistes del tercer capítol de Salvant les Distàncies. Alba Forès les conduirà perquè expliquin a través dels seus ulls com és l'Horta de València. Una gran àrea a tocar de la ciutat. Amb elles parlarà de defensar el territori, de conèixer la gent que el treballa i des d'una mirada urbana com es veu el seu seu present i sobretot el seu futur.

La convidada d’aquest capítol de Salvant les distàncies és Mariona Borràs. És enginyera forestal i responsable de comunicació de la Fundació Pau Costa, una plataforma mundial dedicada als incendis forestals. Amb ella, Alba Forés desmunta mites sobre la gestió forestal, els incendis, la seva gestió i la seva comunicació. Alhora en aquesta conversa es reivindica la ciutat, com a lloc on viure en contacte amb la natura. I és que la Mateixa Mariona Borràs recorda que vinguem d’on vinguem, planeta només en tenim un i conèixer-lo és estimar-lo!

Peter Thiemann és el primer dels personatges que passen pel nou podcast, Salvant les distàncies. És el violoncel solista de l'Orquestra del Liceu, professor del Conservatori del Liceu i fundador i director artístic de l'Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS). Alemany de naixement, va arribar a Barcelona quan tenia 27 anys. Atret per la natura, va descobrir Catalunya en escapades de cap de setmana. I així és com va trobar el seu lloc al món: al Solsonès, en una rectoria que ell mateix va restaurar. Alba Forés conversa amb Thiemann per saber que el va atreure de Catalunya i del Solsonès.