Advertise on podcast: PODCASTCITY | Ràdio Ciutat de Tarragona

L'estiu s'associa sovint amb la llibertat, els viatges i la desconnexió, però per a moltes persones amb síndrome d'Asperger o Trastorn de l'Espectre Autista (TEA), aquesta època pot transformar-se en una font d'estrès important. La pèrdua de les rutines diàries, l'augment dels estímuls sensorials —com la calor intensa, el soroll de les terrasses o la massificació de les platges— i la incertesa de trobar-se en espais desconeguts trenquen la predictibilitat que els dona seguretat. En aquest episodi, acompanyats per experts, familiars i persones amb diagnòstic, abordem de manera humana com es viuen les vacances des de l'autisme i com petits ajustos poden marcar la diferència. Descobrim que trobar l'equilibri no significa renunciar al descans, sinó adaptar-lo a les necessitats de cada persona. Estratègies com la planificació prèvia, el respecte pels temps de regulació sensorial i la creació de petits "refugis" d'estructura permeten que l'estiu sigui una experiència realment gratificant. En definitiva, l'episodi ens convida a desmuntar la idea idealitzada de les vacances perfectes per abraçar un descans a mida, lliure de judicis i basat en la comprensió mútua.

¡Molt bones! Tornem a estar per aquí, al nostre espai natural, feliços de posar-nos els auriculars per compartir el setè episodi de Sin Expectativas. Després de construir els ciments i parets interiors, avui ens obrim a l'exterior amb el capítol «Àbrete a la vida, la aventura está fuera»: de què serveix fer tant de treball personal si no sortim a provar-nos, sentir, enamorar-nos i viure de veritat? Per explicar-ho, fem un recorregut per les estances d'una casa: l'entrada (qui deixem entrar a la nostra vida), el menjador (la necessitat de "buscar-se un amant" o passió que ens faci moure el cul), l'habitació (els somnis com a motor) i el bany (la importància de soltar i fer higiene emocional).

En aquest nou capítol d'Aspercamp ens endinsarem en el concepte del flourishing o l'art de florir, posant el focus en com les dones autistes s'enfronten diàriament a un entorn que sovint oblida la neurodiversitat. Conversarem de tu a tu sobre com combatre el capacitisme interioritzat —aquella veu que durant anys ens repeteix que no som prou capaces— i com transformar aquest diàleg intern en una mirada de cura, acceptació i autorespecte. A través de vivències molt personals i sinceres, compartirem la importància d'identificar les nostres necessitats reals, des de la regulació sensorial fins a la gestió de l'ansietat, aprenent fins i tot a "parlar" amb les nostres pròpies pors. També redefinirem què significa realment tenir una bona qualitat de vida, una fita que per a nosaltres inclou l'equilibri sensorial, l'autodeterminació, el temps per als nostres interessos profunds i el valor de trobar vincles segurs. En definitiva, us convidem a fer un canvi de perspectiva vital: deixar de pensar en "què hem de fer" per centrar-nos en "què necessitem", aprenent a dir "no" a les exigències de l'entorn per poder dir-nos un "sí" ben gran i merescut a nosaltres mateixes. Escolta el capítol complet i uneix-te a aquesta conversa plena de complicitat!

En aquesta nova entrega d'Aspercamp ens endinsem en un concepte transformador: el flourishing o l'art de florir i prosperar. Durant la nostra conversa, abordem com les dones autistes s'enfronten diàriament a un entorn que sovint no és accessible ni està pensat per a la neurodiversitat. Analitzem l'impacte que té el capacitisme interioritzat —aquella veu que durant anys et repeteix que no ets capaç o que no fas les coses prou bé— i com podem capgirar aquest diàleg intern per convertir-lo en una eina rica, positiva i plena d'autorespecte. Es tracta de fer el salt de la queixa o l'exigència constant cap a una mirada de cura i acceptació d'una mateixa. A través de vivències molt personals, compartim la importància d'identificar les nostres necessitats reals, des de la regulació sensorial fins a la gestió de l'ansietat anticipatòria, aprenent fins i tot a posar-li nom i "parlar" amb les nostres pròpies pors. A més, posem en comú la definició pròpia de qualitat de vida que hem construït, la qual inclou dimensions tan vitals com l'equilibri sensorial, el temps per als interessos profunds, l'autodeterminació i el valor de trobar vincles segurs. En definitiva, enviem un missatge clar de complicitat: la clau no és fixar-nos en "què hem de fer", sinó en "què necessitem", aprenent a dir "no" per poder dir-nos un "sí" ben gran a nosaltres mateixes.

En aquesta nova entrega de Sin Expectativas arribem a la sisena fase del nostre particular procés de reconstrucció interior. Després d’haver assentat els ciments, dissenyar la planificació, sanar les emocions i aixecar les parets de la nostra "casa" metafòrica, per fi ens toca coronar l'estructura: és l'hora de posar el teulat! En una construcció real serveix per resguardar-se de la pluja —i com ens agrada celebrar-ho amb una bona festa quan es cobreix la casa!—, però en el creixement personal simbolitza la protecció envers l'exterior i la necessitat d'establir límits saludables. Us parlem de com aquests límits no només s'han d'aplicar cap als altres, sinó també cap a nosaltres mateixos, aprenent a gestionar la mandra, la procrastinació o la falta de disciplina per evitar l'autosabotatge i cultivar l'autorespeto. A més, en aquest episodi us proposem una eina que ens encanta: la "visualització inversa" com a motor de planificació. En lloc de mirar cap al futur amb angoixa, us convidem a recrear el vostre objectiu com si ja l'haguéssiu aconseguit i, des d'allà, caminar cap enrere per desxifrar quins passos hem hagut de fer per arribar fins a l'èxit. Per tancar la conversa, ens endinsem en un concepte tan potent com incomprès: la rendició. Lluny de significar tirar la tovallola, per a nosaltres rendir-se al moment present implica deixar de lluitar a contracorrent, acceptar les situacions i permetre que les coses flueixin per trobar, per fi, la pau interior.

Avui abordem un tema clau per a moltes famílies: com es viu la maternitat i la paternitat d'un fill o filla amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). A través de vivències en primera persona i de l’experiència professional compartida, ens endinsem en el viatge emocional que suposa el diagnòstic, el pas dels anys i l'esforç diari dels joves per encaixar en un entorn escolar i social que sovint esdevé massa complex i invisible per a la resta de la societat. Durant la conversa, compartim amb honestedat com s'ha d'aprendre a "desaprendre" les expectatives socials sobre la criança per centrar-se en el benestar real, l'autonomia i la felicitat dels fills dins de les seves pròpies capacitats. Com a tancament, enviem un missatge de calma i esperança a totes aquelles famílies que acaben de rebre el diagnòstic, destacant la importància crucial de formar-se com a pares, buscar l'acompanyament adequat i, sobretot, no oblidar l'autocura dels mateixos progenitors per poder sostreure una criança tan intensa com enriquidora.

Quan els animals no poden parlar, qui defensa els seus drets? En aquest episodi de Renegats, ens endinsem en un món on gats i gossos tenen advocats, jutges i lleis que poden marcar la diferència entre un destí injust o una segona oportunitat. Aina Paredes, advocada i activista pels drets dels animals, ens guia per històries sorprenents: gats perduts atrapats en colònies, gossos amb passat problemàtic i casos en què la llei ha de fer miracles per garantir dignitat i benestar. Escoltant l’episodi, sembla que els felins i els canins tinguin la seva pròpia sala de tribunals, amb urpes preparades i bigotis alerta, on cada llei, cada decret i cada gest compten. Descobrim com la burocràcia, l’empatia i la passió dels humans poden convergir per defensar els qui no poden demanar res amb paraules, només amb mirades i miols. És un viatge entre lleis, històries de supervivència i la veritable essència del que significa protegir els animals en un món que sovint els obvia, no oblidem que la justícia també té urpes.

En aquest episodi del podcast d’Asper Camp, es reflexiona sobre les dificultats quotidianes i els malentesos que pateixen les persones dins l’espectre de l’autisme. Amb les experiències de Gemma i Mireia, i la perspectiva familiar de Laura Recha, s’expliquen situacions de sobrecàrrega sensorial, fatiga social i la necessitat de fer “masking” per adaptar-se a un entorn que sovint no comprèn les seves particularitats .

Última hora: Estudiants de periodisme detecten que la informació immediata ha fet que la humanitat perdi la capacitat de contrastar notícies. Segons fonts pròpies —nosaltres mateixos—, la crisi afecta directament els consumidors d’Instagram i TikTok, que sovint es creuen que el gat del veí s’ha convertit en alcalde del poble per les històries que circulen. Els afectats, autodeclarats “droguedictes d’informació instantània”, confessen que passen més temps verificant si els vídeos que els apareixen són fiables que fent les seves pròpies pràctiques. Experts del nostre programa recomanen aplicar el criteri crític, contrastar fonts oficials i, sobretot, no entrar en bucles infinits de comentaris per esbrinar si l’incendi del poble del costat és real o només un experiment sociològic de l’algoritme. Les autoritats recorden que tots, inclosos els futurs periodistes, podem tenir una “crisi periodística” de tant en tant, i que la millor manera de sobreviure és aprendre a riure, pensar per nosaltres mateixos i, sí, aplicar el nostre criteri abans de compartir-ho tot sense filtrar.

En aquest episodi de Sin Expectativas compartim amb vosaltres la fase de reconstrucció personal que proposem a partir del llibre del Peter. Després d’haver revisat les fases del "derribo", els plans de l’ànima, l’amor propi i les canonades que deixen fluir les emocions, ara ens endinsem en els quatre pilars que sostenen la nostra “casa interior”: l’aventura, l’autenticitat, la intuïció i els vincles. Parlem des de la nostra experiència, explicant com cada pilar ens ha ajudat a afrontar la vida amb més curiositat, a ser més fidels a nosaltres mateixos, a escoltar la nostra veu interior i a construir relacions més saludables amb els altres i amb nosaltres mateixos. Ens endinsem en exercicis pràctics i reflexions que ens permeten posar en pràctica aquests pilars cada dia, i animem a tothom a explorar-los i fer-los seus.

En aquest nou episodi del pòdcast d’Aspercamp parlem sobre les amistats i les relacions socials de les persones amb TEA. Juntament amb l’Andrés, la Mercè i l’Eva, compartim experiències sobre les dificultats per iniciar o mantenir vincles, el desgast emocional que poden generar les relacions socials i la importància de sentir-se comprès en entorns segurs. També reflexionem sobre mites encara molt presents, com la idea que les persones autistes no són socials, i reivindiquem que les relacions poden ser profundes, sinceres i significatives quan hi ha respecte i comprensió de la neurodiversitat.

En aquest nou episodi de Guioneando, el podcast dels Germans Serra, es desmunta el mite del guionista com una professió fàcil i plena de glamour. A través d’una conversa directa i plena d’ironia, s’explica com escriure guions és un procés llarg, complex i ple de reescriptures constants, on una història pot arribar a tenir desenes de versions abans de veure la llum. El capítol també posa sobre la taula la realitat de la indústria audiovisual: la incertesa, la pressió dels productors, els canvis inesperats i la dificultat de tirar endavant un projecte. Tot i això, es reivindica la passió per explicar històries com el motor que manté viu aquest ofici, encara que el camí estigui ple de dubtes i obstacles.

En aquest quart episodi de Sin Expectativas, el podcast continua explorant el procés de reconstrucció interior inspirat en el llibre de Peter, centrant-se en una metàfora clau: les canonades emocionals. Després de parlar de fonaments i estructura, ara el focus és en com les emocions han de fluir per evitar bloquejos interns que afecten el nostre benestar. Avui es reflexiona sobre la importància de prendre consciència del que sentim i aprendre a gestionar emocions com la ràbia, la tristesa o la por. Cal entendre que totes tenen una funció i que, amb autoconeixement, poden esdevenir eines per créixer i viure amb més equilibri.

Els gats han estat sempre una font d’inspiració inesgotable. Des de l’art fins a la literatura, i especialment en la música, els felins han deixat empremta en infinitat de creacions. En aquest nou episodi de Renegats, el podcast de "La Caseta dels Gats", es fa un viatge sonor pels temes més curiosos i contemporanis inspirats en els nostres estimats felins. En aquesta ocasió, el programa adopta un format especial i es transforma en una mena d’emissora musical. Amb la veu de DJ Jandro al capdavant, es presenta una selecció de cançons que van des del rock britànic fins a l’electrònica, el pop o fins i tot experiments sonors amb miols.

Hi ha moltes persones amb TEA que, des de ben petites, aprenen a adaptar-se al seu entorn per encaixar. Somriures assajats, respostes apreses, gestos copiats. És el que es coneix com a camuflatge social, una estratègia que permet passar desapercebut, però que sovint té un cost emocional molt alt. En aquest nou episodi del Podcast d’Aspercamp posem llum a aquesta realitat tan present com invisibilitzada. Al llarg del programa, reflexionem sobre per què es produeix aquest camuflatge, com afecta especialment a moltes dones i joves amb TEA, i quines conseqüències pot tenir a llarg termini: desgast, ansietat o la sensació de no poder ser un mateix. També parlem de la importància de generar entorns segurs, on no calgui fingir ni adaptar-se constantment, sinó simplement ser. Perquè entendre el camuflatge és un pas imprescindible per avançar cap a una inclusió real.