Advertise on podcast: Hipòcrates en pijama

Fa més de vint anys que el metge Felipe del Val va arribar a Catalunya i es va instal·lar a Sant Andreu de la Barca, on no tan sols hi viu i treballa, sinó que també hi ha impulsat un festival internacional de cinema que s’ha consolidat després de catorze edicions. La medicina ja utilitza de manera habitual eines d’intel·ligència artificial, però, més enllà de tot el que aquesta tecnologia és i serà capaç de fer en el futur, reflexionem amb la pediatra i experta en bioètica Montserrat Esquerda sobre els reptes ètics i deontològics que planteja i als qual cal donar resposta des de la professió. Temps afegit: avui el protagonista de la secció és John Darsee, una promesa de la recerca cardiovascular que, tal com ens recorda el nostre col·laborador Antoni Trilla, va protagonitzar un dels casos de frau científic més importants del segle XX.

El pediatre Pablo González exerceix al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i a les UCIs pediàtriques dels hospitals de Sant Joan de Déu i de Sant Pau. Fa uns anys, però, just abans de fer el MIR, va interrompre la seva formació mèdica per apostar per l’altra faceta vocacional de la seva vida, el cant líric, i va marxar al Regne Unit per formar-se al Royal Welsh College. Durant l’any 2025, a Catalunya, es van notificar més de 3.000 agressions a professionals de la salut. I, de fet, sabem que aquesta xifra es queda curta. Des de la premisa de “tolerància zero” davant les agresisons, parlem amb la metgessa Cristina Abadia, especialista en Medicina del Treball, sobre les raons de l’increment d’aquests episodis i sobre estratègies de prevenció i protocols d’actuació. Temps afegit: el nostre col·laborador i epidemiòleg Antoni Trilla ens col·loca davant la porteria i ens parla del que denomina la “psicologia del penal”.

La pandèmia va sacsejar els professionals de la salut des de molts fronts, però un que va impactar especialment la metgessa de família Alba Martínez va ser la impossibilitat d’acompanyar els pacients que van morir durant aquells mesos. Des de llavors, per tancar aquest dol, escriu relats de comiat inspirats en la relació estreta que manté amb els seus pacients. L’impacte de la calor en la salut ja fa anys que s’ha convertit en una prioritat de salut pública. Parlem amb la metgessa de família Núria Giró d’aquests efectes i de com prevenir-los, especialment, entre les persones més vulnerables. Temps afegit: L’epidemìòleg Antoni Trilla ens recorda com la publicació de la seqüenciació del genoma humà va significar tota una revolució a l’hora de comprendre les causes de moltíssimes malalties i d’iniciar el camí cap a la medicina personalitzada.

La metgessa Marta Milà és especialista en Medicina Nuclear, però es dedica a la gestió sanitària i a la recerca en l’àmbit de la salut espiritual. Precisament, aquesta darrera faceta l’ha dut a formar part de la tercera Missió Hypatia, un projecte que recrea futures exploracions a Mart i que promou la recerca científica entre dones. El fetge gras és una malaltia silenciosa que dona els primers senyals d’alerta quan ja està força avançada. Afecta una de cada quatre persones adultes, però, paradoxalment, és força desconeguda Per això, en parlem amb la metgessa Lídia Canillas, digestòloga experta en hepatologia de l’Hospital del Mar. Temps afegit: El nostre epidemiòleg de referència, Antoni Trilla, posa avui l’atenció al darrer brot d’Ebola declarat a la República Democràtica del Congo i a les condicions que en dificulten la gestió.

El doctor Marc Pujol és especialista en Microbiologia i en Radiodiagnòstic i ha exercit molts anys com a radiòleg. Entre els anys 80 i principis dels 90, l’atletisme va ocupar bona part del seu temps. Apuntava cap als Jocs Olímpics de Barcelona, però les lesions van truncar aquest somni. Més enllà de la medicina, la literatura li ha servit de refugi. Com és fer de metge en un creuer? Quines són les consultes més freqüents dels passatgers i la tripulació? De quins mitjans es disposa a bord? Quins són els protocols en cas de malaltia greu o contagiosa? La metgessa Paula Solari, formada com a farmacòloga clínica i dedicada a la medicina marítima, ens respon aquestes i altres curiositats. Temps afegit: Seguim parlant de creuers, perquè l’epidemiòleg Antoni Trilla ens dona algunes claus sobre el brot d’hantavirus que es va declarar el març de 2026 a bord de l’Hondius, un creuer que navegava per aigües de l’Antàrtida.

Des de ben petita, la metgessa de família Tània Soler, sentia passió per les històries i per la literatura. Era -i encara és- una gran lectora i confessa que no podria viure sense llegir ni sense escriure, tant poesia com narrativa. La cirurgia robòtica ha arribat a cinc hospitals comarcals de Catalunya, que han s’han aliat per fer una compra conjunta de robots amb els quals ja estan fent les primeres intervencions. A l’Hospital d’Igualada, la ginecòloga Jennifer Rovira ha estat l’encarregada d’estrenar l’aparell amb una pacient i ens explica quins beneficis aportarà aquesta tecnologia. Temps afegit: L’OMS ha elevat fins a 22 milions el nombre de morts atribuïbles a la pandèmia de COVID-19. Han passat més de sis anys dels inicis de la pandèmia i l’epidemiòleg Antoni Trilla fa un repàs dels darrers estudis disponibles sobre l’origen del virus SARS-CoV-2.

El metge de família i d’urgències Sergio Moreno no era un bon estudiant quan era adolescent. Llavors, veia molt lluny assolir el seu somni de fer Medicina, però la vida el va acabar portant fins a la seva vocació, tot i que per un camí més llarg i menys convencional. El futur del sistema sanitari passa per promoure el treball en xarxa entre professionals i les aliances estratègiques entre centres. Compartir serveis, recursos i coneixement és una aposta que ja estan fent molts centres per garantir l’equitat en accessibilitat i resultats en salut arreu del territori. L’oftalmòloga i, actualment, directora assistencial de l’Hospital de Sant Pau, Xènia Acebes, ens explica els reptes d’aquest model. Temps afegit: De la mà de l’epidemiòleg Antoni Trilla, coneixem el metge Stanley Plotkin, un científic que, des de la discreció i l’excel·lència, ha dedicat la seva carrera a desenvolupar diferents vacunes, entre les quals, la de la rubèola.

A més de professió i especialitat, els dermatòlegs Tono Guilabert i Joan Ferrando comparteixen la passió pels Beatles. Tots dos són membres de la banda tribut als de Liverpool ‘Get back’ i han construït una llarga i sòlida amistat al voltant de la música i la medicina. La simulació guanya terreny en la formació dels professionals de la salut i, fins i tot, se n’organitzen competicions on equips de diferents centres es posen a prova. La pediatra i experta en simulació Ester Cañadell ha vingut a presentar-nos la primera Lliga Catalana de Simulació, celebrada a l’Hospital de Terrassa. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla ens recorda que el tètanus és un vell enemic conegut al qual, malauradament, encara no hem derrotat.

Quan era petita, a les butxaques de la geriatra Anna Ribera, sempre hi havia llapis de colors i papers plens d’escrits i de dibuixos. La metgessa ha mantingut aquestes aficions fins a l’edat adulta i, recentment, ha publicat el conte infantil La cançó més bonica del món, una història per ajudar els més petits a entendre els canvis de comportament dels avis i àvies que pateixen Alzheimer i altres demències. Entrevistem el pediatre especialista en endocrinologia Eduard Mogas, que ens posa al dia sobre les circumstàncies que envolten l’obesitat infantil, l’abordatge multidisciplinari dels casos més greus i sobre les conseqüències que aquesta patologia té en la salut física, psíquica i emocional dels infants i adolescents. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla ens ajuda a entendre les causes i conseqüències del brot de meningitis B declarat al sud-est d’Anglaterra el març de 2026.

El doctor Munir Mimun és un resident de medicina interna que ha desenvolupat, com a part de la seva tesi doctoral, un videojoc ambientat en una sala d’urgències. L’afició pels videojocs, en aquest cas, aplicada a la formació mèdica, l’ha portat a guanyar un premi internacional i a buscar entorns per posar en pràctica el seu projecte de gamificació. La meitat de les persones de més de 65 anys al nostre entorn prenen cinc o més medicaments de manera regular. La polimedicació sovint s’associa a efectes adversos, interaccions i deteriorament funcional. Parlem amb el metge de família Francesc Alòs de la desprescripció i dels beneficis que suposa revisar i valorar periòdicament amb el pacient la conveniència de mantenir o suprimir certs tractaments. Temps afegit: El metge i pare de la psicoanàlisi, Sigmund Freud, és el protagonista de la secció que cada episodi prepara l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Abans de jubilar-se, l’otorrinolaringòloga Maria Antònia Claveria feia el seguiment de nens i joves amb sordesa severa als quals se’ls havia implantat un implant coclear. En aquestes visites, es va adonar que molts d’ells tocaven instruments i va tenir una idea genial: impulsar una orquestra integrada per aquests joves músics. Catalunya i l’Estat espanyol continuen al capdavant en donació i trasplantaments d’òrgans, però el percentatge de famílies que es neguen a donar els òrgans dels seus familiars morts ha augmentat darrerament. Parlem amb el metge intensivista Gabriel Moreno-González d’aquest fenomen i de com promoure la donació. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla ens respon a la pregunta següent: pot el consum de cafè o de te protegir el nostre cervell?

El traumatòleg Jordi Figueras va compaginar, fins a la seva jubilació, la vida professional com a metge amb una altra activitat a la qual ha dedicat temps i passió: la de concertista d’orgue i mestre d’organistes. La menopausa és una etapa de canvi hormonal que afecta de ple la salut de les dones i que encara està envoltada de prejudicis i desinformació. La ginecòloga Elisa Llurba ens dona algunes de les claus que ha recollit al seu llibre La teva menopausa en positiu, on ofereix informació rigorosa perquè les dones visquin aquest període amb bona salut, plenitud i serenitat. Temps afegit: el nostre col·laborador i epidemiòleg Antoni Trilla ens acosta a la biografia del psiquiatre alemany Aloysius Alzheimer, que fa més d’un segle va descriure una malaltia devastadora a la qual acabaria donant-hi nom.

Són germanes bessones i comparteixen l’afició pel tennis. A més, totes dues són metgesses. La neuròloga Laia Grau i la psiquiatra Lara Grau van començar amb la raqueta de ben petites i, després d’un parèntesi obligat per la professió i la maternitat, van tornar fa uns anys a la competició com a veteranes. L’envelliment de la població planteja el repte d’oferir a la gent gran amb fragilitat una resposta integrada a les seves necessitats socials i de salut. La metgessa de família Elizabeth Gregorutti ens explica com funciona el projecte pilot ADMIT, que té l’objectiu de fer possible des de l’atenció primària que aquestes persones puguin viure el màxim temps possible als seus domicilis. Temps afegit: Severo Ochoa va estudiar medicina, però es va dedicar exclusivament a la recerca, un camí que el va conduir fins a l’obtenció del Premi Nobel, tal com ens recorda el nostre col·laborador i epidemiòleg Antoni Trilla.

La pandèmia de COVID-19 va ser el punt d’inflexió perquè el metge d’urgències Jorge Morales decidís obrir un parèntesi a la seva vida i fer realitat un dels seus somnis: viatjar a l’Antàrtida. Hi va anar uns mesos com a metge de la Base Antàrtica Espanyola, ubicada a l’illa de Livingston i gestionada pel CSIC i, a banda, de fer-hi de metge, va poder practicar una de les seves grans aficions: la fotografia. Coneixem més a fons les circumstàncies que van envoltar el brot de xarampió declarat la tardor de 2025 al Garraf i com el van gestionar els professionals que, com la pediatra Cinta Valldeperez, hi van ser a primera línia. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ret un petit homenatge al científic i Premi Nobel Santiago Ramón y Cajal.

Practica la dansa des de ben petita i ha impartit classes de fitness, dues aficions a través de les quals la metgessa de família Anna Abugattas va descobrir el pole dance, una combinació d’aquestes dues disciplines que requereix una gran preparació física. Ja fa tres dècades que a Catalunya va començar a funcionar el programa de detecció precoç de càncer de mama, adreçat a dones de 50 a 69 anys. L’especialista en Salut Pública Andrea Buron en fa balanç i aprofita per animar les dones a participar-hi. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ens parla avui d’un descobriment que va canviar la manera com entenem la regulació dels gens: l’anomenat ARN d’interferència.