Advertise on podcast: País Invisible

Guanyar-se la vida fent ràdio en occità, a França, no és una tasca fàcil, i menys encara si ets dona i estrangera. Ens impressiona la normalitat amb què la periodista brasilera Gisèla Naconaski s’ha integrat a Narbona. És ella mateixa qui ho diu: els occitans són més amables, i en l’ambient occitanista hi ha trobat una acollida molt més càlida.El programa ens porta també a recórrer la història de Narbona. Anem de pet a la via romana, aquest caireforc que uneix Hispània i Roma, testimoni de les lluites entre francs i visigots i del pas dels musulmans.En aquesta ciutat travessada de fit a fit, la Gisèla ens explica el seu procés d’integració com a migrant a França, el seu compromís polític amb l’ecologisme i el camí que la va dur a aprendre l’occità. Actualment, edita i presenta cada dia Lo Miègjornau, de 12 h a 13 h, a Ràdio Lenga d’Òc. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. https://www.paisinvisible.cat

A l’Aran hi havia un homenot que va defensar la seva terra dels romans.Realitat o llegenda? Únic neandertal sobreviscut? Trobarem indicis que a la Vall d’Aran hi va viure un gegant. Del poble de Garòs era el Mossèn Jusèp Amiell, que va traduir el Nou Testament a l’aranès i va fer misses en aranès. Finalment d’aquí és un jove mod que des del seu poble aïllat s’estima el Brit Pop, el Soul i Goulamas’k. Per més joventuts combatives. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. https://www.paisinvisible.cat

Convidem a la Núria Marín buscant l’ultimate salseo.Parlem d’ella, però també dels reis a Baqueira: per què hi ha monarques a Val d’Aran? I com ha cambiat les regles del joc el nou turisme? Tot això amb la presentadora i tiktoker més divertida que no sabies que era aranesa. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. https://www.paisinvisible.cat

Els occitans s’emmirallaven en els catalans, també en la cançó socialRetornem a les mobilitzacions del 68 en què els occitans es movien per a la descentralització. Claudi Martí, Rosina de Pèira o Maria Roanet en conformaven el paisatge musical. Lluís Llach en va ser testimoni en temps dels setze jutges, i ens hem posat molt nerviosos perquè s’ha assegut a la nostra taula. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. https://www.paisinvisible.cat

Cantem les nostres danses i ballem les nostres cançonsLa Patrícia Garcia i el Xavier Rota són el primer grup amb repertori tradicional català i occità que s’especialitza en tonades per ballar només amb veu. Així doncs, parlarem amb l’alcalde Marc Tarrau, tindrem la música en directe dels músics Ballaveu i farem recomanacions literàries per a la mainadèra. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

Com farien la renaixença els escriptors occitans?Al s.XIX els felibres ja són la darrera esperança d’una Occitània que ha sigut esborrada per l’educació nacional. Volien revifar el patrimoni cultural occità i crear consciència i identitat col·lectiva. Com a gran influència hi tenien els catalans. No per res, tenen un fil que els lliga amb Mataró i una foto de grup a Montserrat. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

Què passarà quan es topi cara a cara amb la bèstia? Sabíeu que Van Gogh va perdre l’orella a Occitània? La bellesa de l’imperi romà a Arles al centre de la costa blava.El paradís natural del delta de la Camarga és transitat per una estranya criatura. De què és al·legòrica la bèstia del Vacarès? Jaume Figueras i Trull, traductor per excel·lència de la literatura occitana ens guiarà a través dels joncs. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

Ens posem al dia amb Gabrièu Pelisson (El Parpalhon Blau), el Youtuber Occità per excel·lència.Naveguem fins a un cantó a les fronteres d’Occitània. Niça, ciutat Savoiarda fins a l’any 1860, és un bon exemple d’identitat territorial. Què canta el Nissa Futbol Club?El Parpalhon Blau visita el País Invisible per explicar-nos el seu pas per OcTelé, la seva feina al HIGA i tantes altres coses. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

Un paisatge sonor és allò que decora el dia a dia d’un espai. Les muntanyes també en tenen, i canvien: un bon dia, es van deixar de sentir ocells a Val d’Aran, i un dia, també, deixaran de tocar campanes. Pepito Rella és l’últim campaner de la seva família. Amb les seves tonades, les campanes anunciaven tot el que podia passar en un poble.També de Vilac és Cisco Sambeat, un dels responsables de la recuperació del llegat musical d’Aran. Adreçarem la recuperació de la música popular com a patrimoni, com es fa i què implica que la música estigui “viva”. Per parlar-ne, tenim amb nosaltres la Maika Casalí, qui treballa amb Tònho Cuito en la publicació d’un cançoner tradicional aranès, amb cançons que s’havien perdut fins ara. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

Visca, visca! Hem perdut! La visió occitano-catalana de la derrota. Al País Invisible celebrem la Diada de d’Occitània, si és que prenguèssim com a referencia el 12 de setembre de 1213, la derrota de Muret. Analitzar la batalla de Muret en termes occitano-catalans ens obre la perspectiva perduda d’una Occitània pròspera, pionera en la les ciències i la literatura.  Per endinsar-nos en la batalla ens armarem del llibre ÒC, de Griselda Lozano: un cantar de gesta contemporani que ens esclarirà les incògnites de la baixa edat mitjana que seran claus pel renaixement posterior.  País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. https://www.paisinvisible.cat

És obrir la boca i ja tenim haters. En aquest episodi curt, parlarem amb el creador Parlars Mallorquins i l'occitana a Mallorca Perrine Alsina. A més de tornar sobre la creació de continguts en llengua pròpia, podrem conèixer la connexió ancestral de Mallorca amb Occitània, ja des de temps talaiòtics i fins a la invasió de Jaume I.

Si vols saber els pobles de la Val d'Aran compta les corbes de Canejan. Puja al cotxe per acabar aquest llarg viatge! 🚗Al costat del riu Toran, molt a prop de la seva confluència i xoc amb el riu Garona, neix la població de Canejan, un poble ple de cultura i tradicions. A 906 metres d’altitud i amb un trajecte ple de corbes, el seu accés limitat no evita que segueixi estant poblat. De fet, fa poc els seus habitants van recuperar la festa de Barbacans, una de les festes més antigues de la Vall d’Aran. Parlem de la fi de l’hivern i el renovament de la vida a la muntanya amb la recuperació del carnaval del Pirineu. Recordem la reintroducció de l’os bru al Pirineu i la polèmica que ha causat entre la gent que viu a la muntanya, que té opinions diverses sobre el mateix fet. En Manèl ens explica qüestions de l’os bru, animal llegendari de la Vall d’Aran. Finalment, parlem amb Noe Lastera, una de les que va impulsar la recuperació dels Barbacans, sobre la vida a Canejan, el despoblament rural i el ball de l’òs del Pirineu. Acabem amb “Non plores, Tonet”, una cançó tradicional occitana que parla sobre la bellesa de viure a la muntanya i la gent dels pobles aranesos.

Convit a Montpelhièr, convit a l’escalièr. La ciutat que va créixer sobre una muntanya de pèsols. Montpeller, ciutat occitana, i una de les poques ciutats de més de 100.000 habitants a França. Una població pionera, cosmopolita i moderna, envoltada pels rius Mauçon i Les. Els occitans li diuen “lo clapàs” i als seus habitants “clapassièr(a)s”. Avui en dia tenen uns 300.000 habitants, però amb l’àrea metropolitana deu arribar quasi al mig milió d’habitants. Expliquem com va ser l’engendrament de Jaume I i perquè aquest famós conquistador catalano-aragonès va néixer a Montpeller, l’antiga muntanya de pèsols més famosa d’Occitània i l’única ciutat gran occitana que antigament no era una ciutat romana. A Occitània en Veu en Off, en Manèl ens explica el funcionament de les Calandretes, les escoles occitanes. Contactem amb Mariona Albareda professora, occitanista i traductora que va estudiar occità a la Universitat de Lleida i parlem de l’ensenyament d’occità a diferents universitats amb Yan Lespoux, cap del departament d’occità a la Universitat de Montpeller. Finalment, viatgem per tota Occitània fins a arribar a Barcelona amb la companyia de Lou Dalfin i Los taxis de Barcelona, un grup occità i italià nascut a les Valades i que s’autodenominen els encarregats de ressuscitar la música occitana tradicional.

Valença o València? Mar i muntanya, els Alps envers el Meditarrani. Saltem de la Valença occitana situada als Alps a la València del mar Mediterrani… haureu d’estar atents per no perdre el fil! Valença, la ciutat que va donar nom durant molt temps a la dinastia francesa. Una ciutat occitana, situada al Dalfinat sobre una terrassa de la riba esquerra del Roine, prop de la confluència amb l'Isèra. València, en canvi, és la ciutat de les arts, el caloret i la paella, tres coses que criden l’atenció dels guiris. Expliquem com va sorgir la regió històrica del Deflinat, ocupada per romans, al·lòbroges i francesos. I la relació que té aquest territori amb els hereus del tro del regne de França. En Ferriol ens relata un cas de llengua, situat una mica més avall que València, el panotxo de Murcia amb els seus pésoles i albercoques. Finalment, a més de tenir tots els accents dels països catalans a l’episodi, també en tindrem totes les personalitats: Lina Morgan, Cabra Fotuda o Fran Tudela, un influencer valencià molt conegut que defensa la importància de crear contingut i expressar-se amb la nostra llengua. Per acabar, juguem amb en Rodín a tirar la Panca, el seu nou single en occità on explica un joc lingüístic occitanocatalà inventat a Mallorca per parlants de les dues llengües.

La ciutat de l’amor o dels infidels? L’elitisme i la modernitat explicada per occitans i catalans. París, ciutat revolucionària travessada pel Sena i seu dels jocs olímpics del 2024. Una ciutat moderna, internacional i poblada per moltes cultures diferents, com els occitans i els catalans. El nostre corresponsal català, en Zaku, viatja a París i investiga sobre l’occità en aquesta gran ciutat. París és la ciutat del món amb més parlants occitans, de fet, hi ha més gent que parla occità a París que fora d’aquesta ciutat. Al llarg dels segles, hi ha hagut moltes migracions occitanes i al segle XVII ja trobem fonts que parlen sobre els emigrants del massís central que havien colonitzat la capital de França. En la seva secció, en Ferriol, explica el cas de llengua de les llengües d'Oïl i com a partir de la Revolució Francesa planifiquen des de França la desaparició de les llengües i dialectes altres que el francià, la llengua de palau. Portem a dos professors d’occità i català de la Universitat Sorbona de París, en Gilles Couffignal i l’Adrià Ballonga, que ens expliquen les diferents opcions per estudiar occità i català a la metròpoli, en contrast amb el que es pot estudiar a altres grans ciutats. Parlem amb en Michelle Martínez, director del centre d’estudis catalans a París i professor de català a Tolosa. L’episodi conclou amb un toc reivindicatiu a l’Òpera de París, on escoltem el cant tradicional a la cançó de Magalí, l’únic tros occità de l’òpera Mireille de Charles Gonoud, amb llibret de Michel Carré.