Advertise on podcast: La història que no sabies

Hospital Germans Trias i Pujol. Hospital Moisès Broggi. Hospital Josep Trueta. Tres noms que probablement heu pronunciat més d'una vegada sense parar-vos a pensar qui hi havia darrere. I la sorpresa és que no parlem de tres biografies separades, sinó d'una mateixa generació de metges catalans, formats els uns pels altres, que en els anys durs de la Guerra Civil i la postguerra van transformar la cirurgia catalana, i en el cas concret de dos d'ells, també la medicina de guerra a escala internacional. Un jove cirurgià que va portar el quiròfan fins al mateix front, dins d'un camió. Un altre que va haver de fugir a Oxford per continuar perfeccionant un mètode que acabaria salvant milers d'extremitats arreu del món. I uns germans que van construir, gairebé des de zero, tota una escola de cirurgia moderna a Catalunya.

Octubre de 1944. Mentre París acaba de ser alliberada i Hitler acumula derrota rere derrota, prop de quatre mil exiliats republicans espanyols creuen que ha arribat el moment. Travessen els Pirineus convençuts que, si aconsegueixen ocupar la Vall d'Aran i proclamar-hi un govern provisional, les democràcies aliades no tindran més remei que intervenir i acabar amb Franco. Ho havien apostat absolutament tot: cinc anys d'exili, camps d'internament a les platges franceses, anys de lluita contra els nazis a la Resistència. Aquella era, per molts d'ells, l'última oportunitat de tornar a casa. Vuit dies de combats després, la realitat els donaria la resposta. En aquest episodi parlem de l'Operació Reconquesta d'Espanya: la invasió armada més important que va patir el franquisme després de la Guerra Civil, i un dels episodis més silenciats de tota la nostra història recent.

Hi va haver un temps en què anar d'Olot a Girona podia costar-te tres dies sencers de viatge. I hi va haver, també, tota una comarca decidida a no acceptar-ho. 28 anys de projectes, promeses i fracassos després, aquell somni es va acabar convertint en un tren petit, lent i entranyable que, durant 58 anys, va ser la gran artèria de la Garrotxa. Un tren que va viure guerres, riuades i un comiat que encara avui es recorda, pràcticament amb un nus a la gola. En aquest episodi us convido a pujar-hi, a fer tot el trajecte, i a descobrir per què, mig segle després que fes l'últim viatge, encara hi ha gent que en parla com si fos algú de la família. Us deixo aquí també una gravació feta del NO-DO sobre l'últim viatge del Tren d'Olot, per si a banda d'escoltar-lo també el voleu veure.

Si mai heu passejat pel Maresme o heu fet una excursió pels Pirineus, és molt probable que hagueu passat pel costat d'un búnquer sense ni adonar-vos-en. La majoria de gent els associa automàticament a la Guerra Civil.... però s'equivoquen. Perquè quan la guerra ja feia anys que havia acabat, Franco encara vivia amb una por molt concreta al cos: la d'una invasió que mai va arribar a produir-se. D'aquella por en va néixer un dels projectes militars més desmesurats de la nostra història recent: milers de fortificacions repartides al llarg de cinc-cents quilòmetres de frontera, aixecades amb esforç humà, mules i anys de feina duríssima. Una obra colossal que avui la muntanya s'ha anat empassant en silenci, sense que gairebé ningú en sàpiga la història. Avui parlem de com es va construir aquesta muralla que gairebé ningú coneix, qui hi va treballar de veritat, i com un canvi radical en la geopolítica internacional la va deixar obsoleta abans que ningú hagués tingut temps de fer-la servir per a res. 📍 Mapa interactiu i més informació sobre la Línia P

L'any 879, un comte anomenat Guifré el Pilós funda un monestir benedictí en un racó dels Pirineus. No ho sap encara, però acaba de posar la primera pedra d'un dels llocs més importants de tota la història catalana: un centre de saviesa on es copien manuscrits, es guarda una de les biblioteques més riques de l'Europa medieval, i on generacions de comtes escullen ser enterrats per sempre. Però la seva portalada romànica i tot el seu tresor documental, van estar a punt de desaparèixer completament una nit de 1835, quan una turba enfurismada hi va calar foc, va cremar segles de manuscrits i va profanar les tombes dels comtes que hi reposaven. En aquest episodi viatgem cap a Ripoll per conèixer com un monestir es va convertir en el símbol del naixement de Catalunya, la nit que gairebé es va perdre per sempre, i com, dècades més tard, algú es va proposar reconstruir-lo pedra a pedra a partir de les seves pròpies cendres.

Hi ha qui diu que tot es va començar a torçar el 1714. D'altres busquen la resposta a l'edat mitjana. I n'hi ha que asseguren que reduir-ho tot a "Catalunya contra Espanya" és simplificar una relació de més de mil anys d'història. En aquest episodi fem un viatge que comença amb els primers comtats fronterers dels Pirineus, i que no s'atura fins al referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Pel camí: reis que trenquen pactes, unions dinàstiques que no eren el que semblaven, una Barcelona assetjada durant més d'un any, decrets que abolien constitucions senceres, una Renaixença que va acabar convertint-se en política, i un segle XX ple d'esperances trencades una vegada rere l'altra. Si esperes una resposta senzilla, aviso: no la trobaràs. Però potser entendràs una mica millor per què aquesta pregunta continua sense tenir una resposta que convenci tothom. ... *Per fer-ho més immersiu, l'episodi inclou també gravacions de RTVE d'alguns dels moments que expliquem: Josep Tarradellas, el discurs de Felip VI del 3 d'octubre de 2017 i la declaració d'independència de Carles Puigdemont. ** I la fotografia de portada també té història. El quadre que hi havia darrere de Felip VI durant el discurs del 3 d’octubre és el mateix que he utilitzat per a la portada, però l’he posat del revés. És una picada d’ullet a Xàtiva, on el retrat de Felip V es conserva cap per avall com a record de la repressió borbònica després de la Guerra de Successió. *** He intentat resumir gairebé mil anys d'història i fer-ho de la manera més entenedora possible. No és un episodi pensat per a historiadors ni politòlegs —que, sens dubte, hi trobaran simplificacions, matisos i coses a discutir—, sinó una aproximació general pensada per a tot tipus de públic.

L'any 1905, una simple caricatura publicada al setmanari satíric Cu-Cut! va desencadenar una de les crisis polítiques més importants de la Catalunya de començaments del segle XX. Uns 300 oficials de l'exèrcit van assaltar la redacció de la revista i del diari La Veu de Catalunya, van destrossar les impremtes i van cremar exemplars al mig del carrer. Però el més sorprenent encara havia d'arribar: en lloc de castigar els responsables, el govern espanyol va acabar cedint davant la pressió militar, aprovant una llei que limitava la llibertat d'expressió i provocant una reacció sense precedents del catalanisme. En aquest episodi descobrim què deia exactament aquella vinyeta de Joan Garcia Junceda, per què va indignar tant l'exèrcit, què va passar durant l'assalt i com uns fets que, a primera vista, podien semblar anecdòtics van acabar provocant el naixement de Solidaritat Catalana i canviant la política del país. Perquè, de vegades, una simple caricatura pot tenir més força que un discurs... i fins i tot provocar una crisi d'Estat! Per si teniu curiositat, aquesta és la caricatura en qüestió

La matinada del 9 de juliol de 1967, la Mare de Déu de Núria va desaparèixer del seu cambril. La Guàrdia Civil va iniciar una investigació a gran escala, però ben aviat es va saber que no es tractava d'un robatori. Un grup de joves catalanistes havia segrestat la imatge per impedir que el règim franquista convertís la seva coronació canònica en un gran acte de propaganda política. Durant més de quatre anys, una de les imatges religioses més estimades de Catalunya va passar d'un amagatall a un altre mentre les autoritats intentaven localitzar-la sense èxit. Què va portar aquells joves a organitzar una operació tan insòlita? Qui eren? Com van aconseguir mantenir el secret durant tant de temps? I per què van decidir retornar la Mare de Déu l'any 1972? En aquest episodi reconstruïm una història que ens parla de religió, de política, d'identitat, de resistència i del poder que poden arribar a tenir els símbols. 🎬 Documental: El segrest de Núria

Britànics. Francesos. Britànics una altra vegada. Espanyols. I, per si no n'hi havia prou, els britànics tornen i els espanyols també. Durant gairebé un segle, Menorca va canviar de mans una vegada i una altra i es va convertir en una de les illes més disputades de la Mediterrània. Però què tenia aquella petita illa perquè algunes de les grans potències europees estiguessin disposades a enviar-hi flotes, exèrcits i milers de soldats? En aquest capítol viatgem a la Menorca del segle XVIII: una illa de corsaris que feien negoci amb les guerres d'Europa, comerciants arribats de mig Mediterrani, almiralls executats, il·lustrats llegint Voltaire i una fortalesa que van ampliar, assetjar i destruir. Una història de conquestes, setges i canvis de bandera, però també d'una societat menorquina que va aprendre a adaptar-se a cada nou governant i que encara avui conserva les petjades d'aquell segle extraordinari. I tot per què? Pel port de Maó. Sempre era pel port de Maó. Plànol del port de Maó amb la ciutat de Maó i el castell de Sant Felip (aprox. 1700) Quadre dels Magatzems al port de Maó (1835) Quadre del Castell de Sant Felip (1793)

L'any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, un grup de joves independentistes vinculats a Estat Català va preparar un pla per assassinar el rei Alfons XIII durant una visita oficial a Barcelona. El que havia de ser un atemptat al centre de la ciutat va acabar convertint-se en una operació improvisada al Garraf, amb una bomba amagada al costat de la via del tren. En aquest episodi reconstruïm pas a pas un dels episodis més desconeguts de la nostra història contemporània i intentem respondre una pregunta incòmoda: què havia de passar en una societat perquè un grup de nois de poc més de vint anys arribés a creure que matar el rei era l'única manera de canviar el seu país?

Quan arriba l'estiu, pràcticament cada cap de setmana hi ha una festa major en algun poble o ciutat de Catalunya. Gegants, castellers, correfocs, cercaviles, concerts, balls, fires... Però us heu preguntat mai per què la gran majoria se celebren entre juliol i setembre? És només perquè fa bon temps o hi ha alguna explicació històrica? En aquest episodi descobrirem que les festes majors tenen uns orígens molt més antics del que ens pensem. Parlarem dels sants patrons, de les antigues fires medievals, del calendari agrícola i de com, després de mesos de feina al camp, les comunitats aprofitaven l'estiu per descansar, comerciar i celebrar. Darrere d'una festa major, no només hi ha música, atraccions i sopars populars. Hi ha segles d'història i unes tradicions que, any rere any, continuen construint la memòria col·lectiva del país!

Quan pensem en pirates, és fàcil imaginar-nos un senyor amb un pegat a l'ull, un lloro a l'espatlla, una cama de pal i un cofre ple de monedes d'or. Però els pirates que van navegar per la Mediterrània no tenien res a veure amb aquesta imatge. En aquest episodi descobrim qui eren realment els pirates, els corsaris i els temuts corsaris barbarescos; per què els grans imperis els utilitzaven com una autèntica arma de guerra i com van convertir la Mediterrània en un dels escenaris més perillosos del món. Parlem de Barba-rossa, de Dragut, de les torres de guaita i dels pobles que vivien amb la por constant de veure unes veles aparèixer a l'horitzó. També reviurem alguns dels episodis més dramàtics de la nostra història, com els atacs a Pollença, Pineda de Mar, Cullera o la devastació de Ciutadella. Benvinguts a una Mediterrània on mirar el mar podia significar jugar-se la vida! Podeu llegir l'Acta de Constantinoble a la pàgina web de l'Ajuntament de Ciutadella

El juliol de 1936, un cop d'estat contra la República acabaria desencadenant una de les guerres més tràgiques de la història contemporània d'Espanya. Però les guerres no esclaten d'un dia per l'altre. En aquest episodi especial, coincidint amb el 90è aniversari de l'inici de la Guerra Civil, recorrem el període que va des de la proclamació de la Segona República, l'any 1931, fins als primers mesos del conflicte, a la tardor de 1936. Descobrirem les grans esperances que va despertar la República, les reformes, les tensions socials, la polarització política, els assassinats que van precipitar els esdeveniments i les hores decisives del cop d'estat. També veurem com Francisco Franco va acabar convertint-se en el líder del bàndol revoltat, la sorprenent mort de José Sanjurjo, el paper d'Emilio Mola, l'Exèrcit d'Àfrica i l'ambient revolucionari que es va apoderar dels carrers durant els primers mesos de la guerra, fins a la proclamació de Franco com a cap de l'Estat pels militars revoltats. Darrere de cada nom, de cada data i de cada batalla hi havia persones que no sabien què els esperava. Potser per això, noranta anys després, continuar explicant aquesta història encara és necessari. Pel tiet Pepe.Per la tieta Teresa.Per l'avi Vicente.Per la iaia Jacinta.I pel tiet Bartolomé. Per a tota aquella generació que va viure la guerra. I per a totes les que encara n'hereten la memòria i les ferides. * Aquest episodi incorpora documents sonors de l'època i recreacions rigoroses de discursos, manifestos i comunicats històrics, elaborades a partir dels textos originals per ajudar-nos a reviure l'ambient d'aquells dies. ** La Guerra Civil Espanyola és, probablement, un dels períodes més complexos, estudiats i debatuts de la nostra història contemporània. En un episodi d'una hora és impossible recollir tots els matisos, totes les interpretacions historiogràfiques o totes les experiències personals que formen part d'aquest període. Aquest capítol s'ha elaborat a partir de bibliografia especialitzada i fonts històriques amb la voluntat d'oferir una síntesi rigorosa, contextualitzada i el més equilibrada possible. És probable que alguns oients hi trobin matisos, omissions o interpretacions diferents, i això forma part del debat historiogràfic. L'objectiu d'aquest episodi no és tancar aquest debat, sinó oferir eines per entendre millor com es va arribar a l'estiu de 1936 i què va passar durant els primers mesos de la guerra.

Abans que l'estiu fos sinònim de platja, apartaments i hotels a primera línia de mar, una part de Catalunya feia les maletes en una altra direcció: cap a Puigcerdà, Camprodon, Sant Hilari, Viladrau, Caldes de Malavella o Castellterçol. Durant setmanes, i fins i tot mesos, els estiuejants s'instal·laven en torres, prenien les aigües, passejaven, feien vida social i transformaven completament els pobles on arribaven. Metges que posaven viles de moda, burgesos que construïen grans residències i personatges com en Jaumet del Flabiol o en Canuto formen part d'una manera de viure l'estiu que avui sembla llunyana. Però... va desaparèixer realment? En aquest capítol descobrim la Catalunya dels estiuejants i una herència que, en el meu cas, també és una mica personal.

Milions de persones passegen cada any pel Barri Gòtic convençudes que estan contemplant la Barcelona medieval tal com ha arribat fins als nostres dies. Però la realitat no pot ser més diferent. En aquest episodi descobrim com Barcelona va reinventar una part del seu passat durant els segles XIX i XX, per què es va decidir crear la imatge del Barri Gòtic que coneixem avui i què tenen en comú arquitectes, historiadors, urbanistes i el famós Pont del Bisbe. Parlarem de la Barcelona medieval real, de la Renaixença, de la construcció de la memòria col·lectiva i de com una ciutat pot arribar a transformar la manera com explica la seva pròpia història. Perquè el Barri Gòtic no és una mentida ni una recreació. És una barreja fascinant de passat, patrimoni, identitat i memòria que ens obliga a fer-nos una pregunta inesperada: què vol dir, realment, que un lloc sigui autèntic?