Advertise on podcast: En guàrdia!

Capítol 1307. El pare Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat, va mantenir una bona relació d'amistat amb el polític i mecenes Francesc Cambó al llarg de dues dècades, esperonada per l'interès que tots dos tenien en l'estudi de la Bíblia i en la traducció al català. Sovint des de la distància, perquè Ubach va viure molt de temps a Palestina, van compartir projectes i confidències en les nombroses cartes que es van creuar. A tots dos els unia també l'entusiasme per conèixer sobre el terreny els escenaris bíblics de Terra Santa, on Cambó va viatjar en dues ocasions. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el catedràtic d'Història Antiga de la UAB Jordi Vidal Palomino, director de la revista Historiae i autor del llibre "Lletres bíbliques. La correspondència entre Francesc Cambó i Bonaventura Ubach, 1925-1947", editat per la UB.

Capítol 1306. L'arribada de vaixells espanyols a terres asiàtiques, l'objectiu original de Cristòfol Colom, no es va produir fins que la flota de Magallanes i Elcano va arribar a les Filipines l'any 1521. Les Filipines van servir com a base per l'anhelat comerç amb Xina, que el 1567 va tornar a permetre comerciar amb estrangers, després d'un temps de prohibició per part de la dinastia Ming. Al barri segregat de Parian, a Manila, xinesos i espanyols intercanviaven seda, porcellana, plata i mercaderies diverses amb un desfici comercial que poques vegades s'ha vist al món. El galió de Manila ha quedat a l'imaginari popular com a símbol de la riquesa que feia el viatge des de les Filipines fins al Virregnat de la Nova Espanya establert pels castellans a Centre-Amèrica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Manel Ollé, professor d'Història i Cultura de la Xina moderna i contemporània a la UPF, autor del llibre "Islas de plata, imperios de seda".

Capítol 1305. A la fi de la Primera Guerra Mundial, en l'art es va iniciar un període en què les tradicions culturals existents es van qüestionar i demolir. El cinema, un art encara jove, que tot just estava definint el llenguatge i les possibilitats, va participar de manera destacada en els diversos moviments avantguardistes de l'època, en tots els "-ismes" que es desenvolupaven a Europa. Durant el període d'entreguerres, van ser molts els experiments cinematogràfics que pretenien desafiar el públic i els límits del que es considerava convencional. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el doctor en Cinema i Audiovisuals Jaume Duran, professor de Cinema de la Universitat de Barcelona.

Capítol 1304. Els Jocs Olímpics de Mèxic de 1968, els primers celebrats a l'Amèrica Llatina, van desenvolupar-se en un context internacional convuls, marcat per la Primavera de Praga, la guerra del Vietnam, el Maig francès i la lluita contra la segregació racial als Estats Units. La reivindicació dels drets civils va deixar una imatge que va donar la volta al món: la de dos atletes afroamericans al podi de la prova dels 200 metres fent la salutació del moviment radical Black Power. Aquesta acció no va ser un gest aïllat i espontani, sinó que va ser el resultat d'un procés polític, col·lectiu i organitzat, que s'havia arribat a plantejar el boicot als Jocs. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Dani Martín Garín, periodista esportiu i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna.

Capítol 1303. A principis del segle XX un intel·lectual mallorquí va imaginar una nova manera d'entendre Catalunya. Gabriel Alomar, escriptor, periodista, professor i polític, va defensar un catalanisme republicà i progressista. En un moment en què el moviment estava dominat per la dreta, Alomar va voler acostar-lo a les classes populars i unir l'emancipació nacional amb la transformació social. Les seves idees van influir decisivament en una generació de polítics i intel·lectuals que acabaria transformant la política catalana. Però, malgrat ser una de les figures més influents del seu temps, el seu nom quedaria en gran part esborrat del relat posterior del catalanisme. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Roc Solà Gonzàlez, historiador i professor associat a la UAB. També és autor del llibre "El moment Alomar i el procés nacionalitzador, 1901-1931". Participa a mitjans com elcrític.cat o El Salto i coordina la col·lecció Fil Roig a Tigre de Paper.

Capítol 1302. Durant l'edat mitjana, hi va haver un moviment de dones laiques consagrades a l'activitat espiritual, completament independents de qualsevol mena d'autoritat masculina, ja fos dins del matrimoni o en algun orde religiós. No encaixaven en cap de les categories socials que estaven reservades a les dones a manera de cotilla. No tenien una vida familiar convencional, però tampoc eren monges: es deien "beguines" i eren membres d'una comunitat que per primer cop predicava en la llengua del poble. A través de la mística, van poder connectar amb altres dones lliures, defensores d'una espiritualitat que també tenia un sentit polític. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Helena Casas Perpinyà, investigadora i doctora en Cultures Medievals.

Capítol 1301. Al llarg del segle XIX, el domini colonial europeu sobre països llunyans va propiciar el comerç d'animals, vius o morts, per a l'exhibició, l'estudi científic o per formar part de col·leccions particulars. En molts casos aquests exemplars es dissecaven, aplicant els coneixements de taxidèrmia que ja es coneixien a l'antic Egipte i que a Europa havien revifat a partir del segle XVI. A Catalunya, un personatge que va destacar en aquesta tasca va ser Francesc Darder. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i amb Jordi Tomàs Guilera, professor d'Antropologia Social a la UB i membre de l'equip de recerca Traficants, que rastreja l'origen de peces de museus públics catalans obtingudes en contextos colonials.

Capítol 1300. Des de les primeres dècades del segle XVII, arreu d'Europa, i també de manera especial a Catalunya, la reflexió sobre els aspectes econòmics de la societat va intentar descriure la realitat d'una manera nova. Es tractava de deixar de banda les interpretacions morals o religioses per tal d'analitzar i quantificar els mecanismes més complexos del conjunt de l'economia, de manera similar a com es va produir la revolució científica. El naixement del pensament econòmic a l'edat moderna havia de condicionar el desenvolupament de l'economia i tenir-hi un impacte. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Junqueras Vies, doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat de Barcelona, amb la tesi "Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l'alta edat moderna, 1520-1630".

Capítol 1299. De vegades hi ha guerres que no són declarades formalment entre els estats, que no tenen objectius polítics o religiosos, sinó que responen a situacions de desordre i anarquia en què alguns miren de treure'n profit. Durant l'últim terç del segle XIV, entre el 1361 i el 1410, Catalunya va patir més d'una dotzena d'invasions comeses per companyies de mercenaris, els anomenats "routiers", que entraven, saquejaven i es feien fonedissos. Per a un territori que no tenia capacitat de resposta, davant d'un poder reial més aviat fràgil, aquelles campanyes d'incendis i segrestos resultaven devastadores. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval de la UdL. També és autor del llibre "Companyies estranyes d'armes qui eren entrades en lo Principat", de propera publicació a Pagès Editors. Sàpiens n'ha fet un avançament editorial al número 290, "Les invasions desconegudes. La guerra sense nom que va sacsejar Catalunya".

Capítol 1298. Durant el primer terç del segle XX, les aportacions d'un nombrós grup de científics van fer possible la irrupció de la física quàntica, una teoria que trencava amb la física clàssica acceptada durant segles. Més enllà de descriure el comportament de les partícules més petites de l'univers, com electrons, protons i fotons, el treball de Niels Bohr i de Werner Heisenberg, entre molts d'altres, va suposar un canvi de paradigma en la ciència absolutament revolucionari. La realitat deixava de ser una estructura fixa i universal, fonamentada en lleis immutables. Aquesta descoberta col·lectiva va redefinir de tal manera els límits del coneixement que fins i tot alguns dels seus pares, com Albert Einstein i Max Planck, creien que era una teoria incompleta. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el divulgador científic Dani Jiménez Albiac, director de CreaCiència i autor del llibre "Univers rebel: Un viatge per la història de la quàntica", de Cossetània Edicions.

Capítol 1297. Entre els principals llocs de memòria dels catalans, n'hi ha tres d'origen religiós: Montserrat, el monestir de Ripoll i el de Poblet, amb el panteó reial més important de tota la Corona d'Aragó, incloent-hi les despulles de Jaume I. Al llarg del segle XIX, època de canvis i de revolucions liberals, la reivindicació del valor històric i simbòlic del monestir de Poblet va ser motiu de disputa entre les diverses cultures polítiques d'un moment especialment convuls. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Jordi Roca Vernet, professor agregat Serra Húnter del Departament d'Història i Arqueologia de la UB i autor d'un capítol del llibre "Poblet, símbol en disputa: identitats i polisèmies a la Catalunya contemporània", editat per l'Institut d'Estudis Catalans.

Capítol 1296. La resistència amb què a Catalunya es va respondre a l'alçament militar de juliol del 1936 va ser rebuda arreu del món amb interès i esperança. Un dels testimonis d'aquests moments tan incerts va ser el periodista alemany Hanns-Erich Kaminski. La implicació antifeixista i els contactes li van permetre seguir de prop els primers mesos del que ell mateix va anomenar la "revolta catalana", en un seguit de cròniques que van quedar recollides a la seva obra més influent: "Els de Barcelona". En aquest llibre, intentava prioritzar l'objectivitat per damunt de la ideologia. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Aurora Madaula, doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Ha escrit la introducció a l'edició del llibre "Els de Barcelona", de Hanns-Erich Kaminski, editat per Adesiara.

Capítol 1295. El dia D, el desembarcament aliat a les platges de Normandia el 6 de juny de 1944, va suposar l'obertura d'un nou front de guerra a l'Europa occidental. Era el segon front contra els alemanys, després del que havia obert la Unió Soviètica al front oriental. Sens dubte, l'èxit del que es va conèixer com a operació Overlord va marcar un punt d'inflexió en la Segona Guerra Mundial. Però la derrota del nazisme encara exigiria molts més esforços. Al llarg d'aquell estiu del 1944, els aliats, encapçalats pels Estats Units i el Regne Unit, es van internar en territori francès per anar expulsant les tropes alemanyes. La campanya de Normandia tot just començava.

Capítol 1294. A finals del segle XVIII, es documenta la presència a Catalunya d'un moble de força acceptació per part de les classes nobles arreu d'Europa: es tracta de l'escriptori de tambor, amb una tapa que quedava amagada dins de la mateixa peça un cop oberta. Un d'aquests escriptoris, decorat bellament amb treballs d'ebenisteria, es va fer per a Francisco González de Bassecourt, comte d'El Asalto, capità general de Catalunya entre el 1778 i el 1790 i màxima autoritat política, militar i judicial, segons el nou model d'organització territorial implantat a la fi de la guerra de Successió. L'escriptori, d'una forta càrrega simbòlica, es va concebre per representar el poder i l'estatus social i intel·lectual del propietari. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb la doctora en Història de l'Art Mònica Piera Miquel, presidenta de l'Associació per a l'Estudi del Moble i autora del llibre "L'art de pintar amb fusta".

Capítol 1293. A partir de l'obra de Lluís Domènech i Montaner, a cavall entre el segle XIX i el XX, s'iniciava una de les nissagues d'arquitectes més importants de Catalunya. Al llarg de quatre generacions, la família Domènech ha continuat fent aportacions arquitectòniques adaptades al context polític i social d'èpoques força turbulentes, marcades per guerres, dictadures i canvis de règim polític. Des de concepcions diferents de l'ofici, i passant pel neoclassicisme, el modernisme i el noucentisme, entre els membres d'aquesta nissaga es poden establir diversos lligams. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Lluís Domènech Girbau, doctor en Arquitectura, besnet de Lluís Domènech i Montaner i autor del llibre "Els Domènech, una nissaga d'arquitectes", editat per Viena.