Advertise on podcast: A les Portes de Troia

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la història dels banys, les termes i la higiene. Fem un repàs des de l’Antiga Grècia fins als nostres dies, passant per les grans termes romanes, pels banys públics i privats de l’edat mitjana, el “pànic aquàtic” de l’edat moderna i els balnearis burgesos del segle XIX. Ho fem en directe i amb públic des del Teatre Municipal de Caldes de Malavella.

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! L'any 674, l'Imperi Romà d'Orient estava al límit del col·lapse. L'expansió militar del Califat Omeia havia arribat fins a les portes de Constantinoble i una immensa flota assetjava la capital. Quan la caiguda semblava inevitable, els defensors van desplegar una tecnologia sense precedents: un foc líquid, disparat a pressió contra els vaixells enemics, que continuava cremant sobre l'aigua. Aquesta arma, coneguda com a "foc grec", va salvar la ciutat i va frenar l'expansió islàmica cap a Europa. Va ser tan vital que els emperadors bizantins en van fer un secret d'Estat absolut. Tant, que la seva fórmula s'ha perdut per sempre i encara avui és un misteri per a la ciència. Què era realment aquesta barreja? Com van aconseguir disparar-la com un llançaflames medieval? I per què el secret no va sobreviure? Benvinguts al misteri del foc grec, benvinguts A les Portes de Troia.Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, repassarem algunes de les claus de la història del matrimoni al llarg de l’edat mitjana.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, repassarem l’evolució de la institució matrimonial des dels romans fins l’arribada dels regnes germànics.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, analitzem com ha canviat la nostra relació amb la ciència des de la Segona Guerra Mundial fins a l'actualitat. Explorarem com el coneixement científic, abans venerat com a motor indiscutible de progrés i garant del benestar, ha passat a ser objecte de desconfiança i debat. Acompanyats pel professor i químic Oto Lusic, parlarem de la instrumentalització política de la ciència, dels riscos invisibles generats pel mateix desenvolupament tecnològic (com el cas del plom a la gasolina) i de com l'espectacle mediàtic i la "postveritat" alimenten el negacionisme. Un viatge per entendre per què ja no n'hi ha prou amb inventar el futur, sinó que hem de decidir, democràticament, com volem viure'l.

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! A finals del segle IV, una dona de l'alta aristocràcia hispanoromana va fer les maletes per emprendre una aventura èpica: un viatge d'anada i, potser, tornada de més de 5.000 quilòmetres des de l'extrem occidental de l'Imperi fins a Jerusalem, Egipte i Mesopotàmia. Es deia Egèria, i la seva gesta ha arribat fins als nostres dies gràcies a un document excepcional: el seu propi diari de viatge. En aquest episodi exclusiu d'A les Portes de Troia, resseguim les passes d'aquesta viatgera incansable i curiosa. Lluny de ser una pelegrina pobra, descobrirem com s'ho feia una dona fa més de 1.600 anys per creuar el món antic viatjant a tot luxe per les mansiones oficials de l'Estat romà i amb escorta militar. A més, analitzarem per què el seu manuscrit, l'Itinerarium Egeriae, perdut durant segles i retrobat l'any 1884, és una font de recursos brutals per a la investigació. D'una banda, ens descriu en primera persona com van néixer els ritus de la Setmana Santa a Jerusalem. De l'altra, està escrit en el "llatí vulgar" del carrer, convertint-se en una finestra directa per entendre com van néixer el català, el castellà i la resta de llengües romàniques. Moltes gràcies pel vostre suport, mecenes! Sense vosaltres, aquest viatge no seria possible.Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, repassarem la història dels gabinets de curiositats, uns espais de col·leccionisme a l’edat moderna que es troben en la gènesi de molts museus actuals.

A mitjan segle XIX, Barcelona viu una transformació profunda marcada per la industrialització, el creixement urbà i l’emergència d’una nova societat de classes. En aquest context de conflicte social i canvi accelerat, el lleure esdevé també un terreny de disputa i d’intervenció política i moral. Els jardins d’esbarjo, espais privats d’oci a l’aire lliure, van tenir un paper clau com a escenaris de sociabilitat, convivència interclassista i reforma del comportament popular. Avui analitzarem com aquests jardins van contribuir a construir una imatge idealitzada de la ciutat industrial i del món obrer, i què ens revelen sobre les relacions socials, culturals i polítiques de la Barcelona del període 1850-1868. Amb Núria Miquel.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem del triomf definitiu d'Alfons el Magnànim i la seva transformació en un príncep del Renaixement. Descobrirem com va passar de ser presoner a Milà a conquerir Nàpols gràcies a una audaç infiltració per un aqüeducte romà. A més, analitzarem com va convertir la seva cort en un referent cultural europeu, el seu paper clau en la política italiana i les greus conseqüències del seu llarg absentisme per als regnes peninsulars.

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! A la Itàlia del Quattrocento, l’arribada d’Alfons el Magnànim va suposar un xoc brutal: la tradició hispànica contra la tàctica italiana. Per sostenir vint anys de campanya, Alfons va haver de crear un exèrcit professional modern, organitzat per "llances" i capaç de combinar la força de la cavalleria pesada amb la mobilitat dels genets i el foc de les noves peces d’artilleria. Avui, en aquest programa exclusiu, desgranem les tropes i les tàctiques que van canviar la manera de fer la guerra al sud d'Europa. Benvinguts a la màquina de guerra del Magnànim, benvinguts A les Portes de Troia.Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

Francesc Layret (1880–1920) va ser un advocat i polític catalanista compromès amb la defensa dels obrers i sindicalistes en un context de forta repressió social. Figura clau del republicanisme d’esquerres, va denunciar la violència patronal i la manca de drets democràtics a la Barcelona de començaments del segle XX. Elegit diputat el 1920, va ser assassinat pocs dies després, convertint-se en un símbol de justícia social i compromís polític. Amb Xavier Vidal, autor del llibre "Set bales en la nit".

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, recuperem el programa que vam fer en directe al Totencat. La nostra visió del passat està segrestada per Hollywood, novel·les de ficció i, sobretot, pel teu cunyat a la sobretaula. Que si a l'edat mitjana no es dutxaven, que si els romans tenien un "vomitòrium", que si tothom es pensava que la Terra era plana... Avui venim a fer neteja! Parlem del presentisme i l'arrogància amb què mirem el passat; desmuntem tòpics, des del fals marbre blanc de l'Antiguitat a la llegenda negra l’edat mitjana; i parlem de la mentida històrica com a arma política: de la construcció de l’alteritat a la pel·lícula 300 al mite. Com utilitzem l'engany històric per dibuixar un enemic i justificar la visió occidental i capitalista del món. En aquest programa especial en directe des del festival Totencat (Figueres), ens acompanya el gran amic del programa, el nostre capità de Gondor, Patrick Urbano.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem dels inicis de l’edat de Ferro al Pròxim Orient i al Mediterrani oriental, després del col·lapse de l’edat del Bronze.

La ciència va deixar de ser una recerca aïllada per transformar-se en l'eina amb què els estats moderns van aprendre a quantificar i governar la realitat social mitjançant l'estadística i la cartografia. Amb la Revolució Industrial, laboratoris i fàbriques es van unir per accelerar el progrés econòmic i crear un sistema d'educació universal que formés una nova classe de tècnics qualificats. Malgrat l'horror de les guerres mundials, el desenvolupament tecnològic va acabar reforçant la fe en el coneixement com a font de seguretat, benestar i domini estratègic. Finalment, la ciència s'ha consolidat com el símbol indiscutible de progrés i superioritat, definint tant la nostra identitat política com les crisis i desconfiances que marquen el present. Amb Oto Lusic.

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! Com ja sabeu, A les Portes de Troia ens agrada cuidar fins a l'últim detall de les nostres històries. A vegades, però, el temps de ràdio és implacable i ens veiem obligats a deixar fora fragments que tenen una força especial. Va passar amb el programa de la Jamància de Barcelona, que vam fer amb la Núria Miquel. Avui us portem una peça inèdita i exclusiva: una narració immersiva sobre la revolta de la Jamància a la Barcelona de 1843. Basada, sobretot, en aquest article. Prepareu els auriculars i viatgeu amb nosaltres a la Barcelona de les barricades. Gràcies per ser-hi!Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177