Advertise on podcast: A les Portes de Troia

¡Vótame en los Premios iVoox 2026! A principis del segle XX, el món donava per feta la invencibilitat militar d'Europa. Però l'any 1904, un xoc d'imperis a l'Àsia Oriental va trencar aquest mite per sempre. Aquesta setmana, A les Portes de Troia, viatgem fins al fred glacial de Manxúria i les aigües de l'oceà Pacífic per reviure la Guerra Russojaponesa (1904-1905). Analitzem com l'Imperi Japonès, un país que feia només quatre dècades que havia sortit del feudalisme i d'un profund aïllacionisme, va aconseguir derrotar de manera aclaparadora el gegantí exèrcit del tsar Nicolau II de Rússia. Aquesta setmana, A les Portes de Troia, resseguim el sagnant setge de Port Arthur, els atacs frontals contra les implacables metralladores i el malson logístic que va suposar moure tropes a través del ferrocarril Transsiberià. També ens endinsem en l'odissea absurda i caòtica de la Flota russa del Bàltic, obligada a vorejar tota l'Àfrica per acabar sent anihilada per l'almirall Togo a la mítica Batalla naval de Tsushima. Per què aquest conflicte es considera el gran assaig general de la Primera Guerra Mundial i la guspira que encendria la Revolució Russa de 1905? Descobriu com el Japó es va consagrar com el nou gran monstre imperial d'Àsia i com es va iniciar el bany de sang del segle XX! Si us apassiona la història, recordeu subscriure-us, compartir l'episodi i, si voleu, fer-vos mecenes per ajudar-nos a mantenir viu el pòdcast. Enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia Moltes gràcies als nostres mecenes: Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill, Jaume Perello, Geòrgia Costa, Carles Pintó, Jaume MB.

¡Vótame en los Premios iVoox 2026! Si pensem en civilitzacions antigues i laberints, ràpidament ens ve al cap la cultura minoica: palaus laberíntics, el rei Minos, les famoses columnes vermelles i els salts acrobàtics per sobre de braus al palau de Cnossos. Però, fins a quin punt tot això és cert i fins a quin punt és un relat parcialment inventat? Aquesta setmana, A les Portes de Troia, viatgem a la Creta de finals del segle XIX i principis del XX per desmuntar un dels grans mites de l'arqueologia: la descoberta de la civilització minoica. Seguirem els passos del polèmic arqueòleg britànic Arthur Evans i analitzarem com va utilitzar la mítica illa mediterrània per justificar l'origen de la civilització occidental i "l'esperit europeu" davant dels grans imperis d'Orient. En aquest episodi descobrirem qui va treure a la llum realment el palau de Cnossos abans que hi arribés Evans. Analitzarem què s'amaga darrere les seves restauracions arquitectòniques —eren realment vermelles i de fusta aquelles columnes? Es va moure de lloc el Tron de Minos?— i ens preguntarem si aquesta cultura era realment tan pacífica, artística i talassocràtica com ens han venut. Tot això, emmarcat en el complex context de la Creta otomana i la lluita imperialista europea per repartir-se el passat del Mediterrani. Acompanyeu-nos en un viatge ple d'espionatge, presentisme històric i manipulacions estètiques per entendre com es construeix el mite fundacional de tota una civilització! Si t’agrada el programa i vols donar-nos un cop de mà, recorda compartir-lo i fer-te mecenes per ajudar-nos a continuar divulgant la història. Enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia Moltes gràcies als nostres mecenes: Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill, Jaume Perello, Geòrgia Costa, Carles Pintó, Jaume MB.

¡Vótame en los Premios iVoox 2026! Com reclutava soldats l'Imperi Romà quan els seus propis ciutadans es tallaven els dits per evitar anar a la guerra? A la segona i última part del nostre viatge per l'exèrcit tardoromà, ens endinsem en la realitat social i estratègica dels homes que van defensar les últimes fronteres de Roma. Acompanyats de l'historiador Adrià Hernando, analitzem la famosa "barbarització" de les legions: fins a quin punt incorporar milers de guerrers estrangers i foederati va ser la salvació o la perdició de l'Imperi? Parlem de la resistència dels campaments militars pagans a l'arribada imparable del cristianisme, i expliquem com va canviar l'estratègia de la guerra: per què l'exèrcit romà va deixar de lluitar a camp obert per començar a amagar-se rere de gegantines xarxes de fortaleses i muralles? Busquem les causes materials de la caiguda de Roma més enllà dels mites tradicionals. Segona part de l'especial sobre l'exèrcit de l'Antiguitat Tardana. Gràcies pel vostre suport! Feu-vos mecenes per ajudar-nos a seguir divulgant la història. Enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia Moltes gràcies als nostres mecenes: Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill, Jaume Perello, Geòrgia Costa, Carles Pintó, Jaume MB.

¡Vótame en los Premios iVoox 2026! Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! Quantes vegades hem sentit parlar de les classes populars cridant a les barricades durant una revolta? Les nostres ciutats estan plenes d'històries d'heroïcitat tràgica, de sang i de pólvora darrere d'aquestes defenses urbanes improvisades, però us heu preguntat mai d'on ve exactament aquesta paraula i quan es van utilitzar per primer cop? En aquest programa exclusiu d'A les Portes de Troia, viatgem al 12 de maig de 1588 a París per viure en primera persona el primer Dia de les Barricades de la història. En aquesta píndola històrica descobrim com el poble parisenc, enfurismat amb el rei Enric III i arrenglerat amb el duc de Guisa durant la Vuitena Guerra de Religió a França, va bloquejar els carrers de la capital. I ho van fer utilitzant un element molt concret que donaria nom per sempre a aquesta pràctica: les barriques de fusta omplertes de terra i pedres. Resseguim el convuls clima de tensió entre catòlics i protestants, la polèmica arribada de la guàrdia reial suïssa vulnerant els privilegis de la ciutat i l'escalada de violència que va obligar el rei a fugir de París. Com va acabar aquesta història de traïcions, assassinats i monarques que s'han de convertir de religió per poder asseure's al tron? Descobriu l'origen fascinant de les barricades i l'impacte del poble en armes! Si us apassiona la història, recordeu subscriure-us, compartir l'episodi i fer-vos mecenes per ajudar-nos a mantenir viu el pòdcast. Enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia Moltes gràcies als nostres mecenes: Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill, Jaume Perello, Geòrgia Costa, Carles Pintó, Jaume MB.Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

¡Vótame en los Premios iVoox 2026! Oblideu els tòpics de drakkars i bàrbars assaltant monestirs. Aquesta setmana, A les Portes de Troia, viatgem a través de l'Europa del segle XI per descobrir la vida de Harald Hardrada, el darrer gran rei víking i un personatge amb una biografia digna d'una superproducció de Hollywood. Després de ser derrotat i exiliat de Noruega amb només quinze anys, Harald va iniciar una odissea èpica que el va portar a lluitar a la Rus de Kíev i a convertir-se en el temut comandant de la guàrdia varega a l'Imperi Bizantí. Lluitant a Sicília, als Balcans i a Terra Santa, va amassar una fortuna tan descomunal que li va permetre tornar al nord i, literalment, comprar un regne sencer. En aquest episodi resseguim les seves perilloses intrigues palatines als palaus de Constantinoble, la seva brutal guerra de desgast contra Dinamarca i la seva faceta com a estadista encunyant moneda i fundant ciutats com Oslo. Finalment, ens endinsem en el fatídic any 1066 per entendre el complex tauler d'escacs polític que el va portar a envair Anglaterra amb tres-cents vaixells. Per què la seva mort per una fletxa perduda a la sagnant batalla de Stamford Bridge s'ha considerat sempre el punt final a tres segles d'expansió víkinga i l'inici d'una nova Europa feudal? Descobriu com es va tancar l'era dels senyors de la guerra nòrdics! Si us apassiona la història, recordeu subscriure-us, compartir l'episodi i fer-vos mecenes per ajudar-nos a mantenir viu el pòdcast. Enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia Moltes gràcies als nostres mecenes: Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill, Jaume Perello, Geòrgia Costa, Carles Pintó, Jaume MB.

¡Vótame en los Premios iVoox 2026! Si ens fixem en el segle VI, la història de la ciutat de Ravenna va fer un gir inesperat. Després d'haver estat la capital de l'Imperi Romà d'Occident i el cor del regne ostrogot de Teodoric, un nou poder la va reclamar. Què va passar quan les tropes del gran general Belisari, enviades des de Constantinoble per l'emperador Justinià i la seva esposa Teodora, van prendre el control de la ciutat? Aquesta setmana, A les Portes de Troia, abordem l'etapa bizantina de Ravenna, un període clau de l'Antiguitat Tardana que va transformar per sempre aquesta ciutat italiana i la va convertir en la punta de llança de l'Orient a Occident. En aquest programa analitzem les tensions entre l'església catòlica i els marginats arrians després de la caiguda dels gots, un conflicte en què els bisbes de la ciutat van utilitzar la religió per eliminar l'oposició política. Aprofundim en la construcció de l'emblemàtica església de Sant Vital i en el famós mosaic de Justinià i Teodora, una de les obres d'art més immortals del món antic que, curiosament, és el resultat d'una campanya de propaganda política on els emperadors mai no van posar un peu a la ciutat. Finalment, explorarem la creació de l'exarcat bizantí, l'arribada dels bel·licosos longobards i com, malgrat el pas dels segles, Ravenna es va mantenir com un centre cultural europeu de primer ordre. Subscriviu-vos a A les Portes de Troia i gaudiu d'aquest viatge per l'art, la geopolítica i la religió del món bizantí. Enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia Moltes gràcies als nostres mecenes: Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill, Jaume Perello, Geòrgia Costa, Carles Pintó, Jaume MB.

¡Vótame en los Premios iVoox 2026! Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! El 10 d'agost de 1628, el vaixell Vasa, la nau de guerra més imponent de Suècia, es va enfonsar al port d'Estocolm després de navegar només vint minuts. Avui és el naufragi del segle XVII més ben conservat del món. En plena Guerra dels Trenta Anys, el rei Gustau II Adolf va exigir una arma invencible. Però els continus canvis de disseny i la por a contradir el monarca van crear un navili totalment inestable, condemnat per una simple ràfega de vent al mateix port. En aquest episodi exclusiu per a mecenes d'A les Portes de Troia, analitzem la història d'aquest desastre naval, l'encobriment polític de la tragèdia i l'èpica operació d'arqueologia subaquàtica que va permetre reflotar el colós 333 anys després. Aquest programa és possible gràcies al suport dels nostres mecenes. Si ens vols donar suport, aquí tens els enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia Moltes gràcies als nostres mecenes: Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill, Jaume Perello, Geòrgia Costa, Carles Pintó.Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

¡Vótame en los Premios iVoox 2026! Oblideu el típic legionari romà de les pel·lícules amb el seu escut rectangular i l'espasa curta. A les acaballes de l'Imperi Romà d’Occident, les legions van viure una transformació militar radical per poder sobreviure a un món cada vegada més hostil. L'exèrcit del Baix Imperi era realment una força decadent i abocada al desastre, o estem davant d'unes tropes d'elit perfectament adaptades a les noves amenaces? En aquesta primera part sobre l'exèrcit tardoromà, ens acompanya l'historiador Adrià Hernando per desmuntar el mite de la decadència militar de Roma. Descobrim com es va reestructurar la defensa de l'Imperi, analitzem per què les legions van reduir els seus efectius, l'abandó del clàssic gladius en favor de l'espasa llarga, i com la cavalleria vestida de ferro de cap a peus va començar a dominar els camps de batalla, sent la clara avantsala dels cavallers de l'edat mitjana. Escolta'ns per descobrir la veritable cara de la màquina de guerra romana al Baix Imperi! Si t'agrada la història antiga, no oblidis subscriure't i compartir el pòdcast. Enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia Moltes gràcies als nostres mecenes: Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill, Jaume Perello, Geòrgia Costa, Carles Pintó, Jamue MB, David Solsona.

¡Vótame en los Premios iVoox 2026! L'any 1405, dècades abans que Cristòfor Colom creués l'Atlàntic o que Vasco de Gama arribés a l'Índia, l'Imperi Ming va llançar als oceans la flota d'exploració més colossal que el món havia vist mai. Aquesta setmana, A les Portes de Troia, viatgem a la Xina del segle XV per descobrir la història silenciada de les grans expedicions del tresor. Resseguim la increïble vida de Zheng He, un eunuc musulmà capturat de nen que va arribar a comandar impressionants armades de més de tres-cents vaixells gegants i vint-i-set mil homes, establint rutes diplomàtiques des del sud-est asiàtic i el Golf Pèrsic fins a les costes orientals d'Àfrica. Al llarg d'aquest episodi analitzem les ambicions de l'emperador Yonglè per legitimar el seu poder i projectar la superioritat tecnològica xinesa arreu del món mitjançant un complex sistema tributari, intercanviant porcellana d'altíssima qualitat per exòtics lleons, zebres i girafes. Aprofundirem en el dur conflicte polític intern entre els eunucs exploradors i els funcionaris confucians, una guerra de poder que va acabar provocant la destrucció sistemàtica dels arxius imperials. Finalment, ens plantejarem el gran misteri geopolític de l'època: per què la Xina, tenint la millor tecnologia naval del món i el domini absolut de les rutes marítimes, va decidir girar cua de cop, destruir els seus vaixells i cedir el control dels oceans a l'imperialisme europeu? Ja disponible un nou viatge històric! Si t'agrada el programa, recorda compartir-lo i fer-te mecenes per ajudar-nos a continuar divulgant la història. Enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia Moltes gràcies als nostres mecenes: Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill.,

¡Vótame en los Premios iVoox 2026! Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! A la matinada del 30 de juny de 1908, el cel de Sibèria s'esquerda en dos. Una bola de foc travessa l'aire i aplana vuitanta milions d'arbres en qüestió de segons. L'ona expansiva es detecta a mig planeta, fins al punt que a Gran Bretanya la gent pot llegir el diari al carrer a mitjanit. I malgrat aquesta violència extrema, no hi ha cap víctima confirmada, cap rastre de meteorit... i ni un cràter. Avui, en aquesta píndola per a mecenes, expliquem el misteri de Tunguska, la major explosió de la història recent. Benvinguts al dia que el cel va caure sobre Sibèria, benvinguts A les Portes de Troia!Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

¡Vótame en los Premios iVoox 2026! Gairebé tres mil anys després, els noms d'Aquil·les, Hèctor o Odisseu encara formen part del nostre imaginari col·lectiu, però què sabem realment de l'home que va posar per escrit les seves llegendes? Aquesta setmana, A les Portes de Troia, desgranem els misteris de la figura d'Homer i ens endinsem de ple en les seves dues grans obres universals: la Ilíada i l'Odissea. En aquest programa posem ordre al gran trencaclosques que suposa la identitat d'Homer: va existir realment un poeta cec responsable d'aquests textos, o es tracta de l'obra acumulada de generacions d'aedes orals? Analitzem com els seus poemes ens donen pistes sobre el col·lapse del món micènic a l'edat del Bronze, però com alhora ens parlen de l'època en què van ser fixats, coincidint amb el naixement de les ciutats-estat gregues i el poder de l'aristocràcia. Descobrim per què la Ilíada amaga una crítica feroç a la vella reialesa militar, per què l'Odissea és un enganyós joc de miralls on Ulisses actua més com un farsant de relat folklòric que com un guerrer heroic, i per què Homer ens presenta uns déus capritxosos i irònics en lloc d'unes divinitats sagrades, sentenciant per sempre com entendríem la mitologia grega. Si voleu descobrir com les històries de Troia van forjar la identitat d'Occident, doneu-li al play. Recordeu subscriure-us i fer-vos mecenes per ajudar-nos a continuar divulgant la història cada setmana! Enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia Moltes gràcies als nostres mecenes! Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill.

¡Vótame en los Premios iVoox 2026! Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! Si us parlem dels grans pensadors de l'edat mitjana, segurament us vindran al cap personatges com Isidor de Sevilla, Beda el Venerable o Guillem d'Ockham. Però avui, en aquest episodi exclusiu, rescatem de l'oblit un autèntic erudit de l'Europa del segle IX que amaga molt més del que sembla a primera vista. Viatgem al cor del Renaixement Carolingi per resseguir la vida d'un aristòcrata franc que, des dels murs de la mítica abadia de Fulda, va esdevenir un dels cervells més privilegiats de la seva època. En aquesta píndola descobrirem: Qui era l'home considerat el "ministre d'educació" de Carlemany, i per què li va posar un malnom tan peculiar al nostre protagonista? Què s'amaga darrere de la seva obra magna, un llibre fascinant ple d'il·lustracions que semblen sopes de lletres impossibles? Quina relació té la seva joventut amb una de les setmanes més fredes de l'any a casa nostra? I, sobretot... quin és el veritable i ocult significat del nom "Rabanus Maurus"? (Us donem una pista: amaga una metàfora germànica tan obscura i genial que sembla sortida d'una saga de fantasia moderna). De fet, podria ser el nom d'un personatge malvat de Star Wars. Tot això i molt més, en una nova píndola! Moltíssimes gràcies per fer possible A les Portes de Troia. Sense el vostre suport, aquest viatge al passat no seria possible. Esperem que el gaudiu!Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

¡Vótame en los Premios iVoox 2026! Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! L'any 1900, uns pescadors d'esponges grecs es refugien d'una tempesta vora una illa petita anomenada Anticitera. Mentre esperen que amaini, decideixen capbussar-se... i troben un vaixell enfonsat feia dos mil anys. Entre tot el tresor que troben, se n'enduen també un bloc de bronze rovellat, tan lleig que gairebé ningú li fa cas durant mesos. Fins que un dia es trenca en dos sense voler... i a dins hi apareix una roda dentada que amaga un mecanisme més complex que qualsevol altra cosa fabricada fins a més de mil anys després. Avui, amb els nostres mecenes, expliquem la història del mecanisme d'Anticitera: un ordinador de fa dos mil anys. Benvinguts al calaix de bronze que amagava el cel, benvinguts A les Portes de Troia.Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

¡Vótame en los Premios iVoox 2026! Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! L'any 490 aC, a la platja de Marató, un ancià desembarca d'un vaixell persa per guiar un exèrcit invasor cap al cor de l'Àtica. No és cap mercenari, és l'antic tirà d'Atenes, que torna a casa després de gairebé vint anys d'exili, escortat pel poder militar més gran del món conegut. Ell mateix ha triat aquesta platja. Es diu Híppies, i els atenencs temen el retorn del seu propi tirà, disposat a recuperar el poder gràcies a les espases perses. Avui repassem la vida de l'últim governant dels Pisistràtides: un home que va passar de l'aclamació popular a convertir-se, per a la tradició grega, en l'arquetip del traïdor que va portar l'enemic fins a la porta de casa.Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

¡Vótame en los Premios iVoox 2026! Aquesta setmana, A les Portes de Troia, tanquem temporada repassant la història d’un dels nostres acompanyants més fidels: els pets. Com han viscut les diferents cultures històriques el fenomen de les ventositats?