Advertise on podcast: Universitat de les Illes Balears - UIB

Què passa amb la llengua d'origen quan un infant creix en un entorn on aquesta no és la llengua majoritària? Avui parlam de llengües d'herència, d'identitat i de per què l'entonació ens pot trair, fins i tot, en la nostra pròpia llengua materna. Un tema que toca de prop moltes famílies que viuen a les Illes Balears i arreu d’aquest món globalitzat.En parlam amb la Dra. Mariia Pronina, investigadora postdoctoral Juan de la Cierva a la UIB i membre del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB). Va fer el doctorat a la Universitat Pompeu Fabra i la seva recerca se centra en com els infants adquireixen el llenguatge en contextos multilingües, amb especial atenció a la prosòdia i els gests.

Amb motiu del Dia dels Oceans, que se celebra arreu del món el 8 de juny, DivulgaUIB surt de l'estudi i se'n va a Eivissa amb les investigadores Olivia Martínez, del grup de Genètica Humana i Evolutiva (HEGEN) de la UIB, i Mar Bo Castellà, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia. Les dues investigadores fan feina conjuntament en el projecte europeu LIFE-PROMETHEUS, que cerca maneres de protegir els elasmobranquis —taurons i rajades— a la Mediterrània. Les biòlogues han explicat als alumnes de sisè de Primària del CEIP Nostra Senyora de Jesús, guanyadors de la quarta edició del concurs Un Mar de Ciència, en què consisteix el seu projecte. Entre altres coses, cerquen la manera d'aprofitar els sensors magnètics dels taurons i les rajades per crear camps electromagnètics que els mantenguin allunyats dels arts de pesca i evitin, així, les captures accidentals d'aquestes espècies, que es troben en una situació crítica.

Mai en la història de la humanitat no havíem tengut tanta informació com avui. El coneixement científic mai no havia tengut un altaveu tan potent ni tants canals de difusió. Per contra, la desinformació, les teories conspiratives i les creences paranormals també circulen per on volen. Per què sorgeix aquest fenomen? Hi ha gent més vulnerable que una altra a les creences paranormals? Com podem ajudar les persones a pensar de manera més crítica? En parlam amb Daniel Adrover-Roig, professor titular de la Universitat de les Illes Balears, doctor en Neurociències per la UIB i coinvestigador principal del Grup de Recerca en Desenvolupament, Educació i Llenguatge (I+DEL), adscrit a l’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE).

Si ens aturam un segon a mirar una olivera centenària, una alzina o qualsevol arbre del nostre entorn, és inevitable fer-se una pregunta: d’on ha sortit, tota aquesta fusta? De què s'alimenten aquests éssers vius? La realitat és sorprenent: les plantes mengen aire. Però, d'on obtenen exactament l'aliment?Ho descobrim en aquest episodi de la mà del Dr. Sebastià Capó Bauçà, investigador de la UIB. És membre de PLANTMED, el grup de recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies, i integrant de l'Institut d'Investigacions Agroambientals i d'Economia de l'Aigua, l'INAGEA.

El cervell fa una cosa extraordinària quan algú parla: no espera que acabi les frases. Les anticipa, les prediu. Però, què passa quan ens feim grans? Continua funcionant igual?En parlam amb la Dra. Victoria Cano Sánchez, investigadora en Psicolingüística a la UIB.

El Govern d'Espanya acaba d'aprovar la regularització extraordinària de gairebé mig milió de persones migrants que ja viuen al país. Una mesura que ha despertat un debat social ampli i que a les Illes Balears, on un de cada quatre habitants ha nascut a l'estranger, té una ressonància especial. Les Balears, des dels anys seixanta, han estat terra d'acollida de migrants que venien a construir el miracle turístic. Gent que treballava a l'estiu i tornava a casa a l’hivern, o que hi quedava per sempre. Com vivien aquells processos? Quines lliçons ens donen per entendre el present? José Antonio García-Barrero, investigador postdoctoral Margalida Comas, analitza les migracions circulars a les Illes Balears durant el boom turístic dels anys seixanta i setanta.

Durant dècades, la Medicina ha estudiat el cos humà prenent com a referència el cos masculí. Els resultats d'aquelles investigacions s'aplicaven després a les dones, com si tots els cossos funcionessin exactament igual. Això, que pot semblar un detall tècnic, ha tengut —i té— conseqüències molt reals per a la salut de les dones. Aquesta pràctica no ha passat només en Medicina,sinó també en l'estudi dels efectes de l'entrenament esportiu. I quan la ciència ignora la meitat de la població, el cos de les esportistes ho acaba pagant. Per això, en aquest capítol analitzam com els estereotips de gènere i els buits de la recerca científica afecten la salut de les dones que fan esport. I parlam d'un tema que durant massa temps ha estat tabú: el sòl pelvià. Ho feim amb dues investigadores de la Universitat de les Illes Balears: Natalia Romero Franco, professora titular de l'àrea de Fisioteràpia, i l'Elisa Bosch Donate, professora titular del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia, especialista en prevenció i tractament de disfuncions del sòl pelvià i experta en perspectiva de gènere en salut.

Cada dia ingerim, sense saber-ho, fragments minúsculs de plàstic. Els trobam a l'aigua que bevem, als aliments que menjam i, fins i tot, a l'aire que respiram. Els anomenam microplàstics, i la gran pregunta és: què fan exactament dins el nostre cos? En parlam amb dues investigadores del laboratori de Química Analítica de la Universitat de les Illes Balears: Llucia Garcia Moll, estudiant de doctorat, i Maria Magdalena Pons Guasp, investigadora contractada pel programa SOIB Recerca i Innovació.

Esperam amb il·lusió el sorteig de Nadal per guanyar la grossa; si no hi ha sort, tenim l'alternativa de jugar a El Niño (no *El Nin).

Recordam el nom dels dolços típics de Nadal: torró, tambor d'ametla, polvorons, massapà...

Regalam els noms correctes dels protagonistes d'aquestes festes per als infants: el Pare Noel, Santa Claus, els Reis d'Orient o Reis Mags...

Amb l'arribada, un any més, de les festes de Nadal, feim un breu recordatori sobre els noms de les festes més importants: Nit de Nadal, Nadal i Cap d'Any.

Comentam que, per afrontar el problema de la manca d'aigua, disposam de la depuradora, la potabilitzadora i la dessalinitzadora. És clau la xarxa d'abastament, que distribueix l'aigua potable.

Parlam dels termes relacionats amb les conseqüències del canvi climàtic, com ara la sequera (no *sequía) o l'efecte hivernacle (no *efecte invernadero).

No hem d'oblidar els olis essencials més comuns que s'utilitzen en cosmètica: l'oli de l'arbre del te, l'oli de lavanda o l'oli d'eucaliptus, entre d'altres.