Advertise on podcast: Les dones i els dies

Què vol dir editar un llibre? Algú creurà que només és trobar-hi errades, però la feina d'Isabel Obiols, editora d'Anagrama en català, és molt més delicada i essencial. No només és capaç de reconèixer el talent dels autors i les autores, sinó també de polir-lo, endreçar-lo, veure intuïtivament què pot funcionar i al mateix temps desaparèixer. La nostra convidada sap com fer-ho, està darrere d'alguns dels èxits més importants de la literatura catalana dels últims anys. Tot i que té un cognom conegut, el seu ofici passa desapercebut perquè toca que sigui així, deixar l'ego de banda per ser una de les millors.

Des de Brussel·les, "Les dones i els dies" s'endinsa en l'Eurocambra per analitzar com l'extrema dreta instrumentalitza les dones i posa en risc els drets conquerits. Amb la darrera legislatura, la presència femenina al Parlament Europeu ha baixat del 40%, sobretot per l'entrada de tres grups d'extrema dreta, amb molt poques representants dones. Però hi ha motius per mirar endavant. La llei contra la violència de gènere espanyola del 2004 ha servit de base per a la normativa europea del 2024, i Espanya lidera aquest camí. Però queda molt per fer. Persisteixen la bretxa salarial, la de pensions i la de cures, les dones abandonen el mercat laboral abans que els homes i l'avortament continua pendent d'un fons social europeu que encara no s'ha activat pel clima electoral. També la menopausa segueix sent un tema tabú amb poca recerca. I, per a moltes europarlamentàries, l'assetjament sexual en línia és un fre afegit a la seva carrera política.

Les parlamentàries tenen vida més enllà de les comissions, reunions de treball i votacions. I, tot i que és poc visible, moltes compaginen la política amb la maternitat. Parlem amb una de les eurodiputades que últimament més han lluitat per la conciliació, Laura Ballarín, del grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D).

Donar sang és un dels actes més generosos que podem fer, però la llet materna també salva vides i aquesta donació no és tan coneguda. A Catalunya existeix una xarxa que gairebé no es veu, però que funciona gràcies a les dones. És el Banc de Llet Materna de Catalunya. Va néixer el 2011 i des d'aleshores unes 8.000 mares han ajudat a créixer prop de 7.000 nadons. Es tracta, sobretot, dels més fràgils, els prematurs extrems, que neixen abans de les 28 setmanes de gestació. La llet en aquests casos és primordial, i l'entramat que fa possible aquestes donacions són altres dones que donen la seva llet sense esperar res a canvi.

Avui fa anys: trenta-set, i els celebra sense gaire temps per bufar espelmes, perquè té projectes nous a mig món. És de Montgat, on aquest estiu l'han nomenada filla predilecta. Va començar fent pel·lícules amb una càmera mini-DVD dels seus pares i avui té tres Goyas. El primer, el de "Superlópez", la va convertir en la primera dona a guanyar el Goya als millors efectes especials. Després han vingut "The vault", "La societat de la neu", "Cien años de soledad", "Corredora", "La bola negra"... I aquest any ha creat la seva pròpia productora, Orlando. Si la seva feina està ben feta, no es nota. En aquesta entrevista, però, la veiem de dalt a baix. Laura Pedro, supervisora d'efectes visuals.

Com era viatjar al segle XVIII o XIX si, a més, eres una dona? En un moment en què el destí de qualsevol noia era quedar-se a casa a tenir fills i fer feines domèstiques, les que s'atrevien a explorar el món trencaven totes les normes socials. Quin perfil tenien? Quines dificultats trobaven? Parlem de dones exploradores i escriptores amb Anna Noguer, editora d'Edicions de la Ela Geminada i traductora del llibre "Passatgera a Teheran", de Vita Sackville-West, i amb Pilar Godayol, assagista, catedràtica de Traducció a la UVic i autora del llibre "Viatgeres i escriptores".

A "Les dones i els dies" parlem de l'habitatge des d'una perspectiva diferent: la relació entre les persones que lloguen un pis i les que el posen a disposició sense especular. És el cas de Carme Paré, propietària d'un pis a Vic, que ha decidit llogar-lo a un preu assequible a través de la borsa que gestiona l'Oficina Municipal d'Habitatge. El pis està llogat a Cristina Erra, que és del mateix barri on va créixer la Carme.

Fem un experiment. Hem convidat homes a parlar de masculinitat, no per donar lliçons, sinó per disputar-la. Vivim un moment en què les hipermasculinitats guanyen terreny, amb la masclosfera i les "tradwives" com a exemples, i el mateix significat de la paraula "masculinitat" està en joc. Parlem amb Bernat Chueca, coordinador de "Disputar la masculinitat" (Tigre de Paper, amb pròleg d'Oleguer Presas), i amb Miquel Missé, activista i autor d'un dels capítols. Un recull col·lectiu amb veus molt diverses que explora com es construeix la masculinitat i per què costa tant desfer-se'n. Parlem de la intimitat entre amics, dels privilegis i del patriarcat, de les masculinitats trans, dels joves i l'antifeminisme, de la paternitat i de com ha de ser un home desconstruït. Hi ha futur per a la masculinitat?

Des de fa anys, a l'estat espanyol es prioritza la custòdia compartida dels menors quan hi ha una separació de parella. Aquesta repartició, que a priori podria semblar la més justa i també la més feminista (perquè no es pressuposa que de qui depèn la cura és de la dona), de vegades té una cara fosca, perquè repartir el temps no sempre és repartir responsabilitats. En parlem amb Alba Fernández Pous, educadora social experta en violències masclistes i en l'àmbit de família, professora a la UOC i mare separada amb custòdia compartida des de fa sis anys, i amb Sònia Ricondo, advocada especialitzada en violència i dret de família.

Recordeu que fa poc parlàvem de les terres rares? Són aquests elements químics tan preciosos per a la indústria. Marina Herlop encarna aquest concepte. El que fa és igual de pur i en el fons igual d'imprescindible per a la indústria musical. És la nostra terra, més que rara, preciosa. La cantant islandesa Björk n'està enamorada: el seu últim disc va ser considerat per la crítica com un dels 100 millors discos de l'any. Europa es rendeix als seus peus, i nosaltres ho fem en aquesta hora de programa.

Viure en una caravana, no estar-se més de tres setmanes en cada població, créixer entre focus, teles brillants i aplaudiments i formar part d'una de les nissagues d'artistes més conegudes del país. Aquesta és la vida de les germanes Raluy, integrants de la cinquena generació d'una família que viu per al circ. La Niedziela i l'Emily Raluy ens expliquen què hi ha entre bambolines al Circ Raluy Legacy.

La soledat en la maternitat és una realitat sovint amagada que afecta moltes dones durant l'embaràs i, sobretot, després del part. Tot i viure en societat i tenir parella, criar pot convertir-se en una tasca aïllada i desbordant. En la Setmana contra la Soledat No Desitjada, organitzada per l'Obra Social Sant Joan de Déu, nosaltres volem parlar-ne amb Sara Berbel, doctora en Psicologia Social; amb Noemí Pes, mare i treballadora del sector social en sensibilització de joves, i Marta Roqueta, autora de "Maternitats sense tribu".

Chantal Grande és una francesa establerta a Tarragona que ha creat amb la seva parella, David Balsells, la Col·lecció Fòrvm, una de les més importants del país, que aquests dies es pot veure al Museu d'Art Modern de Tarragona.

Una coneguda us explica que té una parella amb actituds violentes, que li falta al respecte, la controla o, fins i tot, li pega. Com has de respondre? Com l'ajudes? D'aquests dubtes sobre com s'acompanya algú que pateix violència neix una guia feta per l'escriptora Jenn Díaz i l'especialista en gestió i coordinació d'iniciatives socials i feministes Nàdia Tolsà.

L'actriu i dramaturga Miriam Moukhles la veiem als migdies al "Com si fos ahir" de 3Cat. Però també va inaugurar el Festival Grec amb "L'òpera de tres rals", que després ha passat pel Lliure. A més a més de tot això, té dos projectes més al calendari. Amb ella parlem d'aquest moment tan dolç, però també de com es gestiona la pressió de ser l'"actriu de moda".