Advertise on podcast: Les dones i els dies

El somni de Laia Dotras sempre havia estat anar a Guinea Equatorial a treballar amb els goril·les. Es va fer gran i ara és biòloga primatòloga, ha pogut treballar al costat del seu gran referent, Jane Goodall, i és la directora adjunta i codirectora del Departament d'Investigació de l'Institut Jane Goodall. El seu amor pels primats l'ha portada a viatjar per molts països africans, a col·laborar amb les comunitats locals i, fins i tot, a fer amics ximpanzés.

Un estudi del Baròmetre del Consumidor i un altre del CIS revelen que 8 de cada 10 dones grans sense parella ni en busquen ni en volen tornar a tenir. En parlem amb l'escriptora i cineasta Victòria Bermejo, amb la periodista Montse Mompó i amb la psicòloga, sexòloga i terapeuta de parella Montse Iserte.

Com es creen els grans relats? Com es construeixen els ídols? Són algunes de les preguntes que planteja l'escriptora Maria Canelles a la seva segona novel·la, "Si fos una sibil·la", publicada a Angle Editorial. Una novel·la protagonitzada per tres dones de diferents generacions que reflexiona sobre com es crea la cultura.

Ser bombera encara és, a Catalunya, una excepció. Les dones ja representen gairebé un 9% del cos de Bombers de la Generalitat, una xifra que ha crescut molt en els últims anys, però que continua deixant clar que parlem d'un ofici profundament masculinitzat. Demà, 29 de setembre, a més, acaba el termini d'una nova convocatòria amb 300 places, 120 de les quals reservades a dones, i això ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre les quotes, les proves físiques i què cal fer perquè més dones arribin als cossos d'emergències. Però, més enllà de les xifres i de la polèmica, què significa ser dona i voler ser bombera? En parlem amb Mari Muñoz, sotsinspectora dels Bombers de la Generalitat, i Carla Alcaide, aspirant a bombera que ja ha superat les oposicions i ara començarà el curs de formació a l'Escola de Bombers.

Inquieta, curiosa, amb una voluntat aferrissada de fer xarxa i d'acostar l'art i la cultura a tothom, Laura González Palacios, amb formació de periodisme, joieria i edició, és també la fundadora i directora de la galeria Chiquita Room a Barcelona. Ara n'acaba d'obrir una sucursal a Brussel·les. Amb ella parlem de creació, elitismes, ecofeminisme i la col·laboració entre dones artistes.

Feu servir perfums i colònies? Quants productes que facin olor us poseu a la pell cada dia? Us heu plantejat mai qui i com fa aquestes fragàncies? Aprofundim en el sentit de l'olfacte amb una perfumista independent que fa anys que cuina fragàncies, Céline Guivarc'h.

Katixa Agirre, escriptora basca, ve a parlar-nos de la seva última novel·la, "Servei interior", publicada originalment en euskera i traduïda ara al català per Pau Joan Hernàndez. És una història d'espies com poques hem sentit explicar. La de la xarxa Àlaba, una xarxa clandestina real que, entre el 1937 i el 1943, van muntar quatre dones: Bittori Etxeberria, Itziar Mujika, Delia Lauroba i Tere Verdes. Cap d'elles buscava ser heroïna. Cap tenia entrenament ni armes. I, tot i això, Agirre ha relatat una de les grans històries de resistència col·lectiva de dones que la memòria històrica havia deixat, fins ara, massa sovint en un segon pla.

Què és l'autodefensa feminista? Claus d'arts marcials complicades? Exercici físic exigent? I qui i per què s'hi apunta? Karin Konkle, llicenciada en Estudis de Gènere, fa 25 anys que n'ensenya a Catalunya. Lídia Padrós és una de les seves alumnes.

Mònica Bernabé és probablement una de les periodistes de casa nostra que coneix millor l'Afganistan. Fa més de 20 anys que hi viatja i aquest agost hi ha tornat per veure el país cinc anys després de l'arribada dels talibans al poder. Parlem amb ella sobre com és avui en dia viure sent dona en aquest país asiàtic i com ha evolucionat des que hi va anar per primer cop, a inicis de la dècada del 2000.

La cantant Julieta Venegas és segurament una de les mexicanes més internacionals, però, en realitat, va néixer al que es coneix com la Baixa Califòrnia i es va criar a Tijuana, a la frontera amb els Estats Units, una ciutat que ha marcat tota la seva biografia. Julieta Venegas s'ha estrenat en el món de la literatura amb una biografia dels seus inicis. El llibre es diu "Norteña" i l'ha publicat l'editorial catalana Las Afueras.

Imagineu-vos que teniu una afecció crònica i no trobeu la medicació que us n'alleuja els símptomes a les farmàcies. Doncs això és el que viuen les dones amb menopausa, que no troben els fàrmacs que ajuden a mitigar els fogots, l'insomni, la depressió o l'osteoporosi, entre altres símptomes. Tampoc troben aquests medicaments les dones trans i les persones no-binàries que segueixen una teràpia hormonal. El motiu: hi ha problemes de subministrament.

Parlem d'un tema que ens toca a totes, tard o d'hora: l'envelliment. Perquè envellir no és el mateix per a un home que per a una dona. A nosaltres se'ns exigeix mantenir-nos eternament joves com si haguéssim d'amagar el pas dels anys. Sovint aquesta pressió ens ve de fora, però també nosaltres mateixes l'acabem interioritzant. Al mateix temps que ens diuen que no podem fer-nos grans, aquesta guerra contra l'envelliment s'ha convertit en un negoci. És possible revertir tot això? Deixar de lluitar contra el pas del temps i començar a viure'l? Hi reflexionem amb Begoña Román, filòsofa i professora de filosofia de la UB; Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violències masclistes, i la cirurgiana Mireia Ruiz, vicepresidenta de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica i cap de servei a la Dexeus i a Quirónsalud Barcelona.

L'Ashta Gurung Amorós va ser adoptada del Nepal quan tenia 5 anys. Ara en té 27 i és tècnica de formació i recerca en diversitat i drets humans. També és membre de l'Associació de Persones Adoptades de Catalunya. L'Eva Gispert, que ja és mare i àvia, va ser adoptada de Galícia de ben petita. És psicoterapeuta especialitzada en adopcions. Totes dues parlen des de la professionalitat però també des de la pròpia vivència de créixer sabent que tens una família que no és la biològica.

Les Testarudes són un grup musical de reggae i ska format per nou dones joves. Després de tres anys de trajectòria sobre els escenaris, ara han publicat el seu primer disc, "Ai, mare". Per parlar d'aquest primer disc i d'aquest combo femení, hem convidat tres membres de la banda: la baixista Jana Blanco, la saxofonista Amaia Hermoso i la bateria Laia Pedreño.

Teresa Cabré és la primera dona a presidir l'Institut d'Estudis Catalans en els seus més de 100 anys d'història. Fa dècades que treballa per a la llengua actualitzant diccionaris, fent recerca i establint noves normes ortogràfiques i gramaticals. Tot això ho ha fet trencant esquemes generacionals i compaginant-ho amb la maternitat i la cura dels nets.