Advertise on podcast: Les dones i els dies

A "Les dones i els dies" coneixem la història de quatre dones que quan eren joves van decidir viure juntes amb un compromís ferm, que no es trencaria per cap motiu. Van decidir fer-ho per sempre. Ni les parelles ni els fills no les separarien. Hem passat una hora amb la Petra, la Juana, la Pepa i la Marta parlant de com és la seva convivència. Tenen entre 66 i 71 anys.

Les xarxes socials no són només cosa de mil·lenials. Hi ha un nou esquadró de reines d'Instagram amb més de 50 anys que en saben un munt, de noves tendències, estilisme, gastronomia i moviment natural. Les hem convidat a "Les dones i els dies".

Francesca Piñol és una artista tèxtil de prestigi internacional. Professora de la Massana durant més de 25 anys, va guanyar el títol de Mestre Artesà de la Generalitat l'any 2000. Va començar estudiant Medicina, però la seva vida va fer un tomb quan amb 20 anys va acompanyar una amiga a un curs de tapissos...

A "Les dones i els dies", parlem de perdre la mare per suïcidi. Què passa quan una filla ha d'afrontar aquesta mort sobtada i que ho trasbalsa tot? Per a una filla, perdre la mare és perdre una part d'una mateixa? El suïcidi és encara una realitat incòmoda, que fa mal i que moltes vegades genera incomprensió, vergonya, culpa i ràbia.

Joan Miró, a l'hora de pintar, es va acostar a moltes artistes dones, com Louise Bourgeois, l'artista de l'aranya del Guggenheim, i d'això no se'n ha parlat gaire. Amb l'excusa de l'exposició "Miró i els Estats Units", fem tombs al voltant d'aquesta idea. La mostra es pot visitar fins al 22 de febrer a la Fundació Joan Miró de Barcelona.

Les enquestes diuen que les dones continuen dedicant molt més temps a les feines de casa i a la planificació familiar. Elles són les que pensen els àpats, la llista de la compra i es fan càrrec de les necessitats de les criatures. Com pot ser que encara sigui així? En parlem amb Paula González Vila, sociòloga de la UAB especialitzada en usos del temps, i amb Georgina Monge, politòloga especialitzada en gènere i feminismes.

En la història del rock'n'roll sembla que els homes es van quedar les guitarres, i elles, les faldilles. Ara ens escandalitzem per les cançons de reggaeton, però si fem un viatge per la música popular les lletres no eren gaire més afalagadores per a les senyores. En parlem amb Lorena Montón, coautora del llibre "Rock & arte y estética", que acaba de publicar a l'editorial Ma Non Troppo.

Mercedes Vilanova és catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, pionera de l'escafandrisme a Catalunya, escriptora i, entre d'altres, ha estat biògrafa de Pasqual Maragall. Una vida intensa que ha construït mirant de trencar els sostres de vidre que li han intentat imposar.

Isabel Tamayo i Sophie Lecat són models: "No ens tenyim les canes ni ens hem operat. Als anys 80 passàvem gana i ara no ens exigeixen ni un pes ni unes mides específiques." Parlem també amb Anabel Luna, fundadora de la primera agència de models de més de 40 anys.

Com van viure les dones a l'antic Egipte? Parlem d'una societat patriarcal en què les dones eren legalment autònomes però socialment subordinades. Les reines i les cinc dones que van arribar a ser faraones van tenir una gran fortalesa i van aconseguir fer-se un lloc en un món d'homes. En parlem amb Irene Cordón, doctora en Història Antiga i egiptòloga. I amb Cristina Ferrer recuperem Cleopatra, la figura femenina històrica més reconeguda pel gran públic a Occident.

Núria Albó s'ha convertit en una de les autores de més èxit de la literatura infantil en català. Però, més enllà dels llibres que ha publicat, té la Creu de Sant Jordi, té una biblioteca al seu nom i també té una vida molt llarga i sobretot molt plena: ha sigut alcaldessa, ha rebut un munt de premis literaris i les monges l'han fet fora de moltes escoles. A "Les dones i els dies", la visitem a casa seva, a la Garriga, ara que té 95 anys.

Les corals són espais de dones? Per què en molts cors i corals la majoria de veus són femenines? En parlem amb Montserrat Meneses, directora del Cor de Noies de l'Orfeó Català; Imma Pascual, directora del Cor Geriona, i Marina Pintanel, cantaire al cor Novaura i logopeda al Palau de la Música.

Parlem amb dones que han decidit adoptar per saber com han viscut tot el procés, com se senten elles i els seus fills i filles, si ha estat com s'imaginaven o si se senten estigmatitzades.

La violència econòmica és una de les violències masclistes menys conegudes, però que erosiona l'autonomia financera present i futura de les dones. Afecta, diàriament, un 12% de dones a l'estat espanyol i una de cada tres a escala global, segons la Fundació Nantik Lum, sense ànim de lucre. Més enllà de les dades, coneixem el cas d'una dona que n'ha patit.

Fa uns anys, feia vergonya allò de "I tu, de quin signe de l'horòscop ets?" Ara, però, tot el que és esotèric o místic s'ha posat de moda, especialment entre les dones. Què hi ha aquí al darrere? En parlem amb Núria Viladomat, que és astròloga i llicenciada en Humanitats, i Pilar Bonet, professora d'Història de l'Art de la UB.