Publicidad en podcasts en: Parenthesis

És el frau científic un problema de persones o del propi sistema?  En aquest nou episodi de Parèntesis, el podcast dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, s'analitza a fons l'evolució del frau en la investigació i la crisi de replicabilitat en la ciència actual. Alex López Borrull acompanyat dels experts Enrique Orduña (Universitat Politècnica de València) i Eduard Aibar (Universitat Oberta de Catalunya), posen sobre la taula el debat de com s'ha passat d'un frau clàssic o "epistèmic" (dirigit a l'ànsia d'immortalitat científica) a un frau de tipus "burocràtic". Aquest nou escenari, impulsat per la pressió del “publish or perish” (publicar o morir), està centrat a manipular mètriques i índexs d'impacte per sobreviure en un entorn laboral altamente inestable. Punts clau de la conversa: La febre del Q1: Com els sistemes d'avaluació actuals estan educant els joves investigadors a obsessionar-se amb les mètriques abans que amb la pròpia recerca. Zones grises: L'aparició de "pràctiques qüestionables" en lloc del frau directe, com el Salami Slicing (segmentar recerques per publicar més articles). El repte de la ciència oberta: La transparència i la reproduïbilitat com a requisits indispensables per combatre el frau des de les etapes més primerenques. Un debat imprescindible per entendre cap a on s'han de reformar les polítiques científiques si volem recuperar el valor real de la investigació. Escolta l'episodi complet i deixa'ns la teva opinió!  #CiènciaOberta #IntegritatCientífica #Recerca #PodcastUOC #FrauCientífic

En este episodio puedes escuchar un capítulo especial y colaborativo entre Parenthesis, Despacho 42 y UniCorners, los pódcasts de la UOC. La conversación, abierta y provocadora, está dinamizada por Sonia Herrera y Daniel Aranda, profesores de los Estudios de Ciencias de la Información y de la Comunicación de la UOC, y reúne a tres referentes clave del pensamiento crítico y la disidencia sexual y de género: Gracia Trujillo, Christo Casas y Miquel Missé. Juntxs reflexionan sobre los límites de la política identitaria, la captura del movimiento LGTBIQA+ por parte del capitalismo y las formas de construir comunidades más críticas, más abiertas y más afectivas. Bajo el título “Cuestionar la norma, habitar la disidencia”, abordamos preguntas incómodas pero necesarias: ¿Cómo desmontar los dispositivos de poder que normativizan nuestros cuerpos y deseos? ¿Cuál es el valor político de la incomodidad? ¿Cómo evitar que la disidencia sea neutralizada o domesticada? Este episodio es una invitación a desordenar lo establecido, a desaprender lo impuesto y a imaginar juntxs futuros verdaderamente disidentes.

Aquest nou podcast compta amb la presència de Pastora Martínez, comissionada per a l’acció internacional de la UOC i Anabel Sanchez Plaza, responsable d’Impacte de la Recerca del CREAF. Presentat per Alexandre López-Borrull, tracta sobre la ciència oberta i els nous models d'avaluació i impacte de la recerca que tenen com a objectiu que la ciència sigui millor i més propera a la ciutadania.

La ciència ciutadana és un dels pilars de la ciència oberta més importants i els projectes de ciència ciutadana busquen democratitzar el coneixement i conviden a una participació activa dels no-professionals de la ciència. En parlem amb Candela Ollé, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i investigadora del projecte Ciencia abierta en España: la transición hacia un nuevo modelo de investigación; la Dra. Isabelle Bonhoure, investigadora i coordinadora del grup OpenSystems de la Universitat de Barcelona; i el Dr. Rafael Vidal, delegat del rector en ciència oberta i ciència ciutadana de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Aquest any celebrem 25 anys d’excel·lència, innovació i compromís en la formació de professionals de la comunicació a la UOC. Per commemorar aquesta efemèride, hem celebrat un esdeveniment molt especial on repassem el camí recorregut, compartim experiències i mirem cap al futur de la comunicació amb docents, estudiants, exalumnes, companys i companyes d'altres àrees i estudis de la UOC i professionals de tots els àmbits del sector, que han format part d'aquesta trajectòria i que han contribuït a consolidar la nostra comunitat. Una jornada plena de reflexions, reconeixement i trobades

En el marc del 25è aniversari dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació UOC parlem amb Laura Aznar, sociòloga i periodista a Crític. Presentadora i directora d'El Pòdcast de Crític, col·laboradora en diversos mitjans de comunicació com TV3, RTVE i RAC1 i professora col·laboradora al Màster de Periodisme i Comunicació Digital de la UOC. Amb ella vam parlar del sorgiment de mitjans alternatius com Crític, La Directa, La Marea, El Salto, CTXT, etc. al voltant del 15M; del periodisme fet a foc lent; del que suposa ser dona en un sector que segueix molt masculinitzat; del mansplaining i de la dificultat de fer-se un lloc i ser esquerda en espais hostils com les tertúlies de ràdio i televisió; de desinformació i l'auge de la ultradreta; i, per descomptat, del futur de la professió.

Viure a Barcelona, cada vegada més difícil? Les relacions: cada cop més fràgils i superficials? L’equip artístic de l’obra Explusió i experts UOC tracten temes com l'urbanisme, la gentrificació i la salut mental en un debat al voltant de l'obra de Pau Miró, una història sobre la necessitat de creure en petites utopies en la Barcelona dels nostres dies Aquest episodi de Parenthesis és fruit d’una col·laboració entre la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Sala Beckett, impulsada pel vicerectorat d’Aliances, Comunitat i Cultura i els Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC. Direcció i guió: Candela Ollé, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Amb la participació de: Toni Casares, director d’Expulsió Mirela Fiori, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC Cristina Fort, coordinadora de Comunicació dels Estudis de la UOC Inés Gutiérrez, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Joan Carles Medina, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC Pau Miró, autor d’Expulsió Candela Ollé, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Àrea de Cultura de la UOC Lluís Rius Júlia Faneca Gemma Ustrell Olga Soria Laboratori d'experimentació sonora - UOCLabs Efraín Foglia, coordinador científic del Medialab Mireia Galofré Ainhoa Garcia Àrea de Comunicació Ramon Martínez Marta Taña Elvira Vilardell

Trump torna a ser president, i des de Parenthesis creiem que no és inexplicable, així que comptem amb dos experts per a analitzar-ho: Miquel Pellicer, director d'estratègia digital de la UOC i Ana Sofia Cardenal, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Tot moderat per Alexandre López-Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació. Volem saber com ho han viscut i com ho podem interpretar. Benvingudes i benvinguts.

Parenthesis se suma a les jornades Trio la vida. Les professores Alba Pérez, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, i Candela Ollé, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació conversen sobre el suïcidi, el telèfon 061 i com tots i cadascun de nosaltres podem ser d'ajuda si estem disponibles. A més, es presenta breument la resta d'activitats que organitza la UOC durant els 3 dies de jornada.

És legítim ocultar la veritat per defensar una causa justa? Un error mereix un linxament mediàtic? Tenim dret a equivocar-nos? Aquest nou capítol de Parenthesis posa aquests interrogants al centre d’un debat en què participen professionals del teatre, estudiants i professorat universitari. Parlem dels límits de la veritat, de difamació i vergonya, de fake news i de perspectiva de gènere, i d'altres qüestions que planteja Cacophony, una obra teatral de la dramaturga britànica Molly Taylor. Aquest Parenthesis és fruit d’una nova col·laboració entre la Universitat Oberta de Catalunya i la Sala Beckett, impulsada pel vicerectorat d’Aliances, Comunitat i Cultura i els Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC. Parenthesis: Efraín Foglia: Direcció, concepte i muntatge. Candela Ollé: Direcció, revisions i guió. Aquest Parenthesis és fruit d’una nova col·laboració entre la Universitat Oberta de Catalunya i la Sala Beckett, impulsada pel vicerectorat d’Aliances, Comunitat i Cultura i els Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC. Locució: Antònia Folguera. Sónar +D. Lluís Rius: Director de l'Àrea de Cultura. Judith Clares: Directora del Grau de Comunicació. Persones expertes convidades: Cristina Pujol: Professora. Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació. Silvia Martínez: Professora. Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació. Alexandre López: Professor. Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació. Maria Olivella: Coordinadora de la Unitat d’Igualtat. Ignasi Salellas: Professor. Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació. Sala Beckett: Anna Serrano: Directora de l’obra Cacophony. Clara de Ramon: Actriu principal de l’obra Cacophony. Laboratori d'experimentació sonora - UOCLabs: Ainhoa Garcia Caruana: Gravació, edició, teaser. Ricardo Coda Maldonado: Postproducció de so. Equip de gestió: Andrea Tabernero: Gestora de projectes.

Sabemos que la inteligencia artificial ha venido para quedarse y que impacta en casi todas las esferas de nuestra actividad personal y profesional; también en el campo de la comunicación corporativa. ¿Qué labores comunicativas facilita? ¿Qué labores seguirán siendo reducto de la inteligencia humana? ¿Qué herramientas aportan más valor y cómo podemos estar al día de sus avances? ¿Cuáles son las implicaciones éticas que conlleva su uso? Respondemos a todas estas cuestiones de la mano de Cristina Aced, consultora, formadora y mentora de comunicación, y de Marc Argemí, socio director de Sibilare, en este episodio moderado por Ferran Lalueza, profesor de comunicación corporativa en la UOC.

Concluímos este viaje con un conjunto de preguntas específicas sobre algunos de los proyectos más conocidos de las personas invitadas, como Santuario, El gran apagón, Nido de avispas y Biotopía. Y con las preguntas del público asistente, centradas en la postproducción de este tipo de podcasts.

En la tercera entrega de este Parenthesis especial sobre ficciones sonoras, Antoni Roig y nuestras personas invitadas abordan un tema apasionante: cómo se enmarcan las ficciones sonoras en la industria del podcast y, en particular, alrededor de las adaptaciones. Tenemos sin ir más lejos el caso de El gran apagón, dirigido por Ana Alonso, se convirtió en una serie de éxito en Movistar+, Apagon. Y más adaptaciones se intuyen en el horizonte.

En la segunda entrega de este Parenthesis especial sobre ficciones sonoras, Antoni Roig sigue en conversación con Manuel Bartual, Ana Alonso, Anna Ferrer y Efraín Foglia. En esta ocasión, profundizaremos sobre dos aspectos fundamentales e íntimamente relacionados: el uso estético y narrativo del sonido en un podcast y qué significa 'dirigir' una ficción sonora.

En la primera parte de este especial, que iremos publicando en cuatro partes durante el mes de julio, Antoni Roig modera una apasionante conversación sobre podcasts de ficción. O de manera más ajustada, Ficciones sonoras. Para ello contamos con cuatro voces expertas: Ana Alonso (responsable de SER Podcast y directora de El gran apagón), Manuel Bartual (dibujante, guionista y director de Santuario y Biotopía), Anna Ferrer (actriz, guionista, cofundadora de Berícid Sulfúric y directora de Nido de avispas) y Efraín Foglia (profesor de diseño y experimentación sonora de la UOC, TechMex. Abriendo el melón de la nube, Carne Cruda). En esta primera entrega, es momento de presentarnos, hablar sobre las características que definen las ficciones sonoras y sobre el guion. ¡No os los perdáis!