Advertise on podcast: Cosetes De No Res

Arran d’una crítica que vaig veure a IG, em vaig plantejar parlar-ne al bloc i, coses de l’atenció selectiva, he anat descobrint detalls de la pel·lícula, de la creació i del contingut, que fan que Encanto em sembli encara més encantadora. En aquesta entrada, passo per sobre de cinc aspectes de la pel·lícula que destaco positivament. He fet el possible per no fer espòiler, però, així i tot, alguna cosa hi ha…

Poso veu a l'entrada del bloc de 30 de maig de 2021. "...#lapetitaA va demanar posar-se arracades quan jugava. Vaig contenir la respiració. Esperava que darrere d’aquella petició hi hagués una demanda d’explicacions sobre per què no té forats, acompanyada de l’expressió del desig de tenir-ne..."

Fa molts anys que, en arribar la tardor, apareix el debat sobre la celebració de la vigília de Tots Sants.  Doncs bé, ja que penso que tots i totes tenim un origen comú en alguna banda i en alguna època, vaig decidir investigar les concordances entre les dues celebracions. Alguna anècdota que em va explicar el meu avi em va ajudar. Recupero l'entrada de 2010, actulitzada el 2020 i us explico les conclusions que en vaig treure.

Sense batec. Dues paraules temudes. En el mes de la visibilització del dol gestacional i perinatal, em decideixo a posar veu a aquesta entrada, que valoro per ser el primer pas per trencar el silenci i, alhora, odio per ser massa racional, "hermètica i estèril". Tanmateix, el reportatge i les cites mereixen esment. L'entrada, crec, mereix tenir veu. Atenció al comiat. Podria haver editat, canviat, regravat, però, ei, avui és un divendres d'aquells als quals s'hi arriba amb un sospir. Aquí teniu el meu. Dosis de realitat... #cosetesdenores #pedagogia #criança #dolgestacional #dolperinatal #dolprimertrimestre #perdua #mareslibellula #petitsambllum #sensebatec #divendres #podcastencatalà #cosetesdenorespodcast

Èxit. L'estudi esforçat i el cercle virtuós. Què és l'èxit? #cosetesdenores #pedagogia #criança #aprenentatge #basesdelaprenentatge #èxit #motivació #cosesquepenso

14 d’abril de 2021, fa noranta anys que es va proclamar la Segona República. No és estrany, doncs, que la xarxa se’n faci ressò i que, des del sector de la Pedagogia, es tinguin presents les mestres i els mestres republicans que van veure la seva tasca trepitjada pel règim, i la seva vida en perill pel fet d’educar d’acord amb els valors republicans.En aquesta entrada, recupero, unifico i actualitzo el contingut de les anteriors: Els mestres de la República i Les mestres de la República.

Kahoot! no és cap novetat, ho sé. Però és ara quan la tècnica, l’alumnat i la pandèmia han afavorit que en faci ús a l’aula. Quan era una supernovetat, no era adequat en el context educatiu en el qual treballava. Comprendreu que el moment és ara i aquí i no fa anys, quan va començar a tenir fama. Aquesta setmana us parlo del Kahoot! i de la seva aplicació a les sessions de tutoria de Grau en Pedagogia i Educació Social de l’assignatura de Bases de l’Aprenentatge i Educació.

Aquesta entrada va sorgir, inicialment, d’una conversa al grup de suport virtual de LactaMater, entitat de la qual formo part sent companya d’aventures i batalles de la Sílvia Ramírez. El seu contingut és una ampliació de la meva resposta a què cercar, en què fixar-nos quan hem d’escollir escola per als nostres fills i filles. Actualitzo amb data de febrer de 2021 amb un últim paràgraf sobre el fet d’escollir escola en temps de pandèmia.

Què és el Geogaching? On, com i quan va començar? Dissabte, com altres caps de setmana, ens vam escapar per l’entorn proper a cercar catxés. Fa temps que comparteixo les nostres aventures en la geocerca: on anem, què trobem o què no. Si a més, com passa sovint, descobrim nous racons, llocs interessants o animalons, també ho deixo publicat. Les publicacions a històries d’aquest cap de setmana passat van generar força interès en famílies del meu entorn, presencial i virtual. A partir d’aquí, sorgeix un directe a IGTV (aquí l'àudio) i l'entrada d'aquesta setmana. (Les imatges que he compartit durant el directe també les trobareu a la versió escrita) #cosetesdenores #pedagogia #criança #geocachers #geocachingenfamilia #infancia #activitatsenfamilia #entornurbà #entornnatural #geocerca #joc

Segona setmana de febrer. Com vaig dir, després d’una parada necessària entre semestres, reprenc les publicacions al bloc. Fa uns dies, avançava que volia compartir quelcom que hem vist passar a casa. Ha demanat temps i paciència, però ha valgut la pena. I, més enllà del que ha estat i del resultat, ha estat interessant com hi hem arribat.

Ens trobem a les portes de Nadal i, si sou persones previsores, segurament ja esteu pensant o fins i tot ja teniu encarregades totes les compres. En aquestes dates en les quals es compra, es consumeix i es regala més que en cap altre moment de l’any (crec), és possible que ens qüestionem si comprem massa o massa poc, si regalem a les criatures en excés o si, anant contracorrent ens passem de frenada. En aquesta entrada, us parlaré de la norma dels quatre regals, i de la nostra interpretació d’aquesta norma amb exemples de com l’apliquem. NOTA: En temps de pandèmia, valorem que els Reis no portin res a altres cases perquè reduirem el contacte social. Es pot participar des del simbolisme d’escriure a la carta què demanen els cosins (per si els Reis se n’oblidessin), tenir el detall de fer una trucada (o videotrucada) el dia 6 per comentar que ens han portat, o qualsevol alternativa que se us acudeixi i que mantingui la màgia sense posar en qüestió la seguretat o la vostra tranquil·litat.

Aquesta setmana recupero un tema del qual he parlat diverses vegades: inclusió. Us podria dir que hi ha hagut tres detonants que m’han empès a tractar aquest tema un cop més: l’article d’Oscar Martínez; una prova d’avaluació contínua (Polítiques d’inclusió: gestionant riscos i governant les diferències); i el capítol 778 del podcast de Buenos días Madresfera . Silva Thoma, A.; Marjana Kraemer, G. (2017) divideixen la seva anàlisi al voltant de les polítiques d’inclusió/exclusió de les persones amb discapacitat en tres paradigmes: inclusió com a reclusió; inclusió com a integració; i inclusió com a dret i imperatiu d’estat. Tot i que se situa en el context de Brasil, podem trobar fàcilment paral·lelismes. En aquest cas, parlaré dels dos primers. Referències a https://cosetesdenores.cat/2020/02/02/politiques-din-exclusio-i-altres-pensaments-al-voltant-de-la-inclusio/