Advertise on podcast: Inspiracció

Fa anys ja que estem al segle XXI però en molts aspectes del sector laboral seguim funcionant i pensant igual que al segle XX i això fa que patim i que ens resistim al que està passant ara ja: el gran reset No es una era de canvi, es un canvi d’era: del capitalisme al talentisme o la era de la consciència. * La destrucció de feines que ja no son útils serà cada cop mes rapida. Si ho pot fer una màquina, per què ho has de fer tu? * Passem de Competència a Cooperació + col·laboració + co-creació * Ningú et pagarà per fer una cosa que no t’agrada – tothom el voldrà pagar el que demanis per una feina on brilles i gaudeixes * L’únic camp on una màquina no pot substituir a un humà és en gestionar les emocions * Passem d’una era on s’intercanviaven productes físics a una era on el comerç serà cada cop més en serveis i en informació – coses intangibles

Quedar-te en la zona coneguda/familiar no es una tasca fàcil ni un camí de roses i et farà patir, emmalaltir o caure en depressió en molts casos. Fer la feina d’auto coneixement i abraçar les ombres que tots tenim, tampoc es una tasca fàcil ni un camí de roses però si tens la garantia de que a l’altra banda seràs un altre persona. Tot aquest mon nou que intenta emergir del teu interior cap a fora, necessita espai i que sigui reconegut, vist i estimat. Aquesta feina incomoda ens fa créixer i deixar anar patrons mentals i de conducta que ja no en serveixen Patir per patir, tria el camí que et farà créixer i convertir-te en la teva millor versió

Et convido a que durant una setmana sencera, juguis amb la idea que la següent hipòtesis es certa al 100% i a veure que passa: tot el que t’envolta es un reflex del teu interior, no hi ha res a l'exterior que et molesti, sinó que desencadena/detona alguna cosa dins teu que no havies vist o que no has processat. No em creguis, experimenta-ho! Només et convido a jugar amb aquesta idea, aquesta premissa i que la prenguis com a certa durant una setmana a veure què passa J Hi ha emocions estancades al teu cos i també hi ha coses que passen a l’exterior que molesten a una persona i a tu no...i el motiu es que hi ha característiques concretes de l’escena que està passant que detonen certes parts emocionals / ferides que no havíem vist i que segueixen obertes. T’ofereixo la possibilitat de que miris en el teu interior més profundament, que posis el focus en com et sents i no tant en el que ha passat o algú ha dit o el que sigui. El sol fet que estiguis escoltant aquest podcast ja et dona una pista molt obvia de que segurament estàs en un punt d’incomoditat màxima i busques respostes, potser el teu despertar ja es aquí i encara no l’has abraçat o estàs a una passa justa de començar a veure la vida des d’una altre perspectiva. Et convido a estar present pel que sigui que sentis ARA i que no t’agafis, no t’aferris al per que estàs com estàs... estar amb tu, escoltar com et sents i processar tot el que surti deixant espai perquè l’emoció aflori es la cosa mes productiva que pots fer amb la teva vida!! Si tu ignores el teu interior, el que passa es que segueixes fent un munt de coses per evitar seure amb les ombres, i com et vaig comentar en l’episodi de fa uns dies, això ja no és sostenible en el temps en que vivim ara, el fugir, anestesiar i evitar seure amb tu, ja no funciona. Les decisions que ens porten a accions només seran sostenibles i acompanyades per l'energia de la vida, si son presses des de l'amor i el perdó cap a tu mateixa. Seguint la hipòtesis que et comentava al ppi, podràs observar i sentir com aquesta ferida ja hi era, et portarà a escenes passades amb altres actors on et vas sentir igual L’ombra no es res mes que absència de llum, quan hi posem atenció, la mirem, la sentim i l’estimem...es dissol, es purga sol amb un plor o amb un crit. Aquesta emoció estancada volia moviment, que es la seva essència natural i si en algun moment l’hem bloquejat, s’ha quedat allà a boxes esperant seguir el seu camí. Un cop la deixem fluir, ja ha fet la seva funció i marxa.

Partim de la base que els éssers humans no som només un cos físic, sinó que hi ha altres nivells, que anomenarem “cos energètic”. Moltes vegades abaixem la vibració i és aquí quan entren les energies que anomenarem "denses" i es manifesten com un esgotament general, sensació d'estar drenades, o enroscades en una ment que gira en fals sobre si mateixa. Generalment culpem a l'exterior per sentir-nos cansades i carregades, però moltes vegades això té a veure amb alguna cosa que fem nosaltres. Tenir pensaments pessimistes i desmoralitzadors abaixa la nostra vibració i és així que les energies denses de l'ambient poden ingressar. Som el resultat dels nostres pensaments i responsables del que intercanviem amb l'entorn! Com netejar el nostre cos energètic? 1. El primer que hauríem de fer en arribar a casa és descalçar-nos. En descalçar-nos busquem descarregar energies, la planta del peu té 1500 terminacions nervioses, i caminar sense sabates eliminem els ions positius que són perjudicials per a la nostra salut, com així també, connectem amb la terra. Recolza bé els peus a la terra, pren diverses respiracions profundes, poden ser quatre i immediatament després imagina que tota l'energia negativa se'n va per les cames, i baixa per les plantes dels peus a la terra. Visualitza com la Pachamama la rep i la transforma, retornant-la al cap d'uns minuts en energia renovada, neta i de color verd. 2. Escaneig corporal A on sento que tinc un pes, un nus, una bola...porto la respiració conscient cap a aquell punt. Amb la inspiració porto l’aire cap aquell punt, l’envolto i amb l’expiració surt del cos l’aire i la tensió. 3. Banys Si vols fer banyera pots omplir-la i posar-hi un grapat de sal gruixuda i un rajolí de vinagre blanc. Si no fas banyera pots posar-lo en una gerra i et dutxes fer-lo servir del coll cap avall. La sal és un element purificador i eEl vinagre és un element àcid i com a tal neteja i purifica d'energies negatives. 4. Sahumat i encens Plantes remeieres com el Romaní, la Sàlvia o el Llorer tenen propietats netejadores i purificadores. Son bones herbes per a rituals perquè també atrauen energies netes i lluminoses. 5. Pedres minerals Les pedres són grans aliats del món mineral, ells estan fa milions d'anys a la terra i tenen tota la informació necessària per guarir el nostre món i tots els éssers que hi vivim. Ressonen amb els nostres conflictes i ens transmeten el seu potencial. Ens recorden que les propietats que elles guarden són a cadascun de nosaltres. Pareu atenció, les pedres que escolliu per a la teva vida parlen del que necessites integrar a cada moment. Aquests tips o consells que et comparteixo no son per fer-lo cada dia tots plegats. Vés provant, combina i si no troba la teva pròpia manera de alliberar-te de nusos i densitats que no et corresponen. Sigues un canal el més net possible i si ets una persona que fàcilment absorbeix energia de l'entorn, aprèn a dir 'això no es meu' i deixar-ho anar.

La primera passa, la primera acció que t’encamina cap allò que vols sempre és la més difícil. Moltes vegades fugir del que no volem sembla més fàcil que apostar pel que volem, sembla absurd oi? A un nivell mental ens podem convèncer i tenir molt clar el que hem de fer i quines passes hem de seguir però passar a l’acció….això ja es un altre tema… Què ens frena? En l’episodi anterior et parlava de les creences, limitants i potenciadores. Tots anem emmagatzemant inputs/informació des de la infància (el que veiem, escoltem, experimentem 24hrs al dia non stop des del ventre de la mare fins que tenim aprox 6 anys) i tota aquesta informació fa que construïm els nostres propis paradigmes sobre com és el mon i construïm alhora patrons de conducta alineats amb allò que creiem. A partir dels 6-7, quan comencem a tenir consciencia i pensem, podem deliberar, aprendre i entendre conceptes però les arrels ja estan plantades al nostre subconscient Per això, encara que a un nivell mental entenguem que si fem determinades accions, obtindrem determinats resultats, el nostre cos sempre seguirà al subconscient i ens quedarem aturats. El mes maco per mi del camí d’auto coneixement es que quan prens mes consciencia de com funcionen les regles del joc, més eines i capacitats tens canviar-les. Cada cop que prens consciència, que te n’adones que alguna força t’està frenant de fer alguna cosa que t’acostaria cap allò que vols, pregunta’t: Què he de creure com a cert perquè em comporti de la manera en que ho faig? És cert al 100%? Des de quan crec això? Com sempre et repeteixo, la honestedat amb tu mateixa es clau, no ho has de ser amb ningú mes sinó vols però a tu mateixa no et pots enganyar ;) Està oberta a rebre les respostes que la teva saviesa interior et dona, apagant el soroll que no et deixa escoltar el que et diu el cor. Crec que moltes vegades, aquesta por a ser sincers i oberts/receptius amb nosaltres, aquesta mirada cap endins, es el que més ens frena. El nostre ego vol sobreviure a tota costa i per ell el mes important és: 1. tenir raó 2. tenir el control 3. sentir-se segur en la zona de coneguda/familiar – malgrat sigui un infern Aquesta mirada cap endins i trobar les respostes a les preguntes que ens fem, fa trontollar el nostre ego. Depenent de la resposta que obtinguis de les preguntes, significa desmuntar tot allò sobre el que has estat vivint durant dècades. I fa por, i fa mal i surten ferides que no volem veure... El camí d’auto coneixement i acceptació, passa per reconèixer i veure que potser has estat vivint durant anys i anys en un terreny que no et corresponia i ara t’adones que el que el teu cor anhela i vol es una cosa totalment diferent. Tingues molt present que TOTS fem a cada moment el millor que sabem amb les eines que tenim i aquí es clau el perdó i la compassió cap a tu mateixa. Saber quines son les nostres arrels ens pot ajudar molt a entendre perquè em estat vivint com ho hem fet i també ens ajuda a decidir, a triar, començar a pensar i a actuar diferent. Canviar creences es possible, no es fàcil però es possible, i tant que si!  Adonar-te d’elles es el primer pas i el mes gran i poderós. Saber que el teu paradigma de vida s’assentava sobre les bases d’una creença concreta ja t’ha fet el 85% de la feina. Prendre consciencia et fa baixar-te del tren del pilot automàtic i començar a crear conscientment la vida que vols.

Els éssers humans tenim creences de tota mena. Una creença és una veritat subjectiva, una convicció que considerem certa. Les creences poden ser de dos tipus: · Externes. Quan provenen del nostre entorn, ens han sigut ‘’donades’’, ja sigui perquè acceptem les del nostre entorn social per encaixar millor, o perquè rebem una educació informal sobre això, creences religioses, culturals, socials o polítiques. · Internes. Quan provenen de la nostra pròpia ment, com a fruit de la nostra experiència directa amb el món, o de la interpretació / el significat que es li hem donat a un esdeveniment. És el cas de moltes creences personals, especialment durant la infància que es quan ens comencem a formar una idea de com es el món i sobretot què interpretem com a seguretat i amor que son les dues coses bàsiques que necessitem A la vegada les creences poden ser: · Potenciadores (positives): són les que t’ajuden a avançar cap a l’objectiu que vols. Són creences que impulsen a créixer, a potenciar el millor d´un mateix i a complir les fites proposades · Limitants (negatives): ens impedeix dur a terme alguna acció que voldríem fer, i ens ocasiona, per tant, patiment. És a dir, es tracta de creences personals que mai no ens animem a posar a prova, perquè estem convençuts de la seva certesa. No sóc bo o bona per això. No sóc capaç de fer-ho. Sóc un desastre, o no se'm dóna bé allò. Això és molt difícil per a mi. Si alimentem dia a dia el nostre cervell amb elles, ens poden paralitzar, perquè ens limiten, ens bloquegen, ens impedeixen ser realment els qui som o aconseguir allò que volem. Les creences estan per qüestionar-les perquè són una idea, un pensament concret que afirma ser veritable sense haver-ne comprovat la seva veracitat. El que passa és que ho anem fent nostre, ho integrem, ens ho mengem, ho anem reproduint i funcionant a partir d'aquesta creença. Moltes vegades estan molt incorporades a la nostra manera de pensar, al nostre discurs tant intern com extern, en la manera que tenim de parlar de nosaltres amb els altres i amb nosaltres mateixos. Per tant, intenta localitzar, identificar, detectar aquests titulars, aquestes conclusions o frases que hi són en forma d'afirmacions o decrets posant-te límits. Cal no oblidar que és una programació, i només podem eliminar-la desprogramant aquesta creença, però per això necessitem primer identificar-la Després d'identificar aquesta creença limitant, el següent pas serà criticar-la, posar-la en dubte. Fes-te preguntes com: · Per què penso això? · En quin moment he après això? · Des de quan penso això de mi? · Quines proves tinc que és veritat? De vegades t'has convençut una cosa que és una fantasia i que no es basa en una experiència viscuda sinó que has absorbit creences que no son teves El tercer pas consisteix a re formular aquestes afirmacions de manera que siguin més realistes. Sobretot si és una creença molt distorsionada i que no es recolza en res real o res que sigui prou probable. Presta atenció a si fas servir molt paraules categòriques com mai, sempre, tothom, ningú i posa-ho en dubte. · Realment ningú t’entén? · Realment tothom pot fer això i tu no? · Realment sempre et passa el mateix? · Realment mai et surt res bé? Posa en dubte els paradigmes existents i així podràs imaginar, crear i desenvolupar alguna cosa nova, alguna cosa que potser ningú hagi ni tan sols imaginat. Una cosa que molts deien que no era possible

A l'episodi d'avui et vull compartir com una manera de funcionar molt habitual ja no funciona ni serà sostenible en el temps. Si prenem decisions que ens porten a accions, basades només en voler evitar sentir-nos frustrats o avergonyits, el resultat ja no se sostindrà i caurà Si un dia has menjat mes del compte o alguna cosa que no ''hauries'' i prens la decisió de no menjar res al dia següent perquè et sents culpable, avergonyida o ressentida amb tu, el resultat no durarà. Les decisions que ens porten a accions només seran sostenibles i a mes a mes acompanyades per l'energia de la vida, si son presses des de l'amor i el perdó cap a tu mateixa. La propera vegada que facis alguna cosa que creus que ''no hauries'' haver fet i et sentis malament, atura't i no prenguis cap decisió. Estigues present per l'emoció que vol ser vista, no la jutgis, no la critiquis ni la reprimeixis. Visualitza on notes en el teu cos que algún punt on l'energia la sents estancada, porta l'atenció a aquell punt i visualitza un bany de llum que el dissol. Amb l'expiració surt del cos i es transmuta. Les emocions son energia en moviment i si aturem el moviment per no sentir les que son incomodes, es queden estancades en el nostre sistema nerviós. Sanar passa per acceptar i perdonar des de l'amor infinit que som.

L´inici de la història de la humanitat inaugura el temps lineal. Fins llavors, l'home prehistòric vivia al món mític, el temps del qual és circular. D'aquesta manera, dues formes del temps coexisteixen a la història: el temps circular, diví, etern i igual a si mateix, i el temps lineal, humà, el de la llibertat i el canvi. El temps Diví és perfecte! Res no passa ni abans ni després, sinó quan ha de passar.  Per això et vull animar a mantenir la certesa que allò que tant anheles arribarà. Ho manifestaràs quan tot estigui llest. Quan tu estiguis preparat per rebre-ho. Ha de ser respectat per tots nosaltres pel nostre propi bé.  No obstant això, com a petites espurnes de Déu que som, tenim lliure albir i ens deixem portar per l'egoisme i la tossuderia i de vegades anem en contra del flux del temps Diví.  Després ens preguntem perquè les coses no surten com ens agradarien... Tot opera d'acord a les Lleis Universals i al Temps Diví.  Això significa que certes parts del que demanem, necessiten organitzar-se al lloc i temps correcte i això permetrà reunir totes les peces necessàries per aconseguir el resultat final. És la creença que tot a la teva vida passa exactament en el moment adequat.  Tot i que les coses o els esdeveniments poden semblar difícils, inusuals o no tenen sentit, el temps diví t'assegura que l'Univers està posant persones, coses, reptes i més a la teva vida quan pots gestionar-los, ni abans ni després. És una sensació increïble saber que estàs sent guiat i que les coses estan passant realment per una raó.  Sempre hi ha una lliçó que es pot aprendre de tot.  També és important tenir en compte que sou un co-creador de la vostra vida. Depèn de tu co-crear amb l'Univers veient aquestes coses que s'estan introduint a la teva vida en un moment diví i després treballant amb elles. L'univers mai et donarà res per al qual no estigues preparat. Pots argumentar-ho i dir que les coses et venen en mals moments, però estàs absolutament preparat per fer front a qualsevol cosa quan arribi. El que estàs passant t'ensenyarà la lliçó que has d'escoltar ara, ni abans ni després.

La intenció que li posem a l’acció que realitzem te un impacte directe amb el resultat que obtenim Hi ha la intenció primera que potser es la mes conscient i després hi ha la real de la teva anima. Moltes vegades, les bones intencions, per si mateixes, no són suficients. Donar suport és tot un art, ja que oferir ajuda a una persona no vol dir necessàriament ser d'ajuda a aquesta persona. L'autoconeixement és clau com sempre, no hi ha dreceres, i ser conscients que certes regles transformen la nostra intenció d'ajudar, donar suport, en una acció veritablement útil. El nostre desig d'ajudar pot estar molt condicionat per sentiments personals. Encara que siguem conscients, els activem de forma inconscient davant del patiment. Partim de la falsa hipòtesi que nosaltres estem bé i ell malament quan oferim la nostra ajuda a algú. Aleshores, les solucions que oferim poden anar més encaminades a que el nostre amic ens ajudi a nosaltres que a ser-li veritablement útil. El que estem fent és intentar evitar el nostre patiment, sense adonar-nos-en, gràcies a veure'l millor a ell. Aquesta situació es veu clarament reflectida en les paraules que fem servir a l’amic que està passant un mal moment. Més que acompanyar-lo en el seu dolor, una cosa gens fàcil, aconsellem. Amb els nostres consells volem canviar el seu estat d’ànim per ajudar-nos a suportar, per exemple, la impotència que sentim en veure'l patir. Altres vegades, l'ajuda que oferim actua sota la influència inconscient del sentiment de culpa. El que aconseguim fent-nos càrrec dels problemes dels altres és evitar la veu de la nostra consciència acusant-nos de passivitat davant del patiment dels altres Oblidar de donar consells i solucions sense filtre. És molt més efectiu fer les preguntes adequades perquè la persona que pretens ajudar pugui orientar la seva ment cap a la solució. És la persona implicada qui ha de fer el veritable treball dirigit cap al canvi. La nostra tasca consisteix, “simplement”, a oferir un suport exterior que faciliti el procés. Molts de nosaltres passem la major part del dia desperts però com a anestesiats, seguint patrons habituals que hem desenvolupat al llarg dels anys. Ens movem de tasca en tasca en pilot automàtic, lluny de construir una vida intencional on viure desperts, conscients i alineats amb els nostres valors personals. Una vida en què precedeix a les nostres accions una intenció conscient. Cada decisió que prenem, cada acció que fem, neix d'una intenció. Si ens aturem i baixem del pilot automàtic, les intencions conscients faran que prenem decisions i accions impulsades al canvi real.

La realitat que percebem en el nostre dia a dia es molt molt molt limitada respecte a tot el que realment ens envolta. Si estiguéssim en un aeroport o en un supermercat ple de gent, i poguéssim veure, escoltar i sentit tot el que realment ens envolta, el nostre sistema nerviós col·lapsaria. Tota la gama de colors que realment existeix, totes les emocions de les persones que ens envolten, tots els sons, olors…es impossible percebre-ho tot. El nostre sistema nerviós no està dissenyat per rebre tanta informació i fa moltíssims filtres fins que ens arriba el que sigui que ens arriba. Per tant, la informació que ens arriba sobre la realitat que estem vivint i experimentant, es molt limitada però alhora altres realitats estan coexistint a la vegada encara que nosaltres no les puguem percebre. Aquí es on entra el camp de les infinites possibilitats. Hi ha tantes realitats com persones al mon, o sigui, més de 7 bilions.…totes son certes i totes son valides, cap es mes o menys valuosa que l’altre.  Cadascú experimenta el que esta condicionat a experimentar. Hi ha molts factors que influeixen en aquest filtre: Primer de tot, a un nivell cerebral, tenim el sistema reticular que no es res mes que un circuït de diversos nuclis neuronals on estan implicades en moltes funcions, totes elles fonamentals per a la nostra supervivència com ara on posem el focus d’atenció i els trànsits de somni i vigília entre d’altres. Aquest sistema neuronal el podem visualitzar com un casquet que envolta el cervell i esta format per multitud de xarxes de connectors i son la porta que connecta el subconscient i el conscient. O sigui, aquest sistema es com el porter de la discoteca que diu ‘’tu entres, tu no entres’’ I quins son els requisits perquè et deixin entrar al local?  El primer filtre que fa es el nostre nom de pila, per això encara que estiguem en mig d’una multitud de gent, si sentim el nostre nom des de l’altre punta, ens girem i el captem. Un altre filtre que fa que es el va lligat al focus d’atenció, és a dir, allò al que prestem mes atenció i mes energia, les nostres neurones graven automàticament que allò és important per nosaltres i el sistema reticular deixarà passar el filtre a totes les experiències i vivències i sensacions que vagin lligades a allò que te gravat com ‘això es important per la mi’ Per exemple, si tens pensat comprar un cotxe concret i no pares de comentar-ho, de pensar-hi, d’imaginar-ho…endevina que? Veus aquest mateix cotxe a cada cantonada. Sigui el sigui, si li poses tota la teva atenció de forma intensa, les teves neurones graven que allò es el que han de filtrar, en altres paraules, et portaran evidencies que constatin el que estàs pensant constantment. El punt clau quan saps això, és que per una banda confirma que co-creem la nostra realitat i en segon lloc, ens dona tot el poder per donar-li les directrius que volem perquè filtre allò que volem. Tot depèn de nosaltres. Que es important per mi?  Un altre filtre vital que fa el sistema reticular està basat en la nostra supervivència, és el que ens alerta d’un perill però aquí un matis molt important: pots ser un perill real com ara un cotxe que ve a tota velocitat o algú que s’acosta pel darrera o pot ser un perill basat en les nostres creences limitants. Són creences que hem après al llarg de la nostra vida i aquestes creences han marcat des de molt petits el que filtra el nostre sistema reticular Per tant, si prenem consciencia de que el que veiem, vivim, sentim i experimentem es individual a nosaltres en base al que filtra el porter de la discoteca, podem veure com la discoteca pot ser com jo vulgui que sigui.  Les infinites possibilitats hi son a cada moment esperant que triem veure la vida d’una altre manera.

El verb maternar prové de la paraula maternitat. Maternar és cuidar des de l'amor, des de la capacitat d'establir vincles afectius, emocionals i energètics amb el nostre objecte a maternar: truqueu-vos fill, família, treball, projecte o fins i tot un mateix. Maternar és vincular-se des de l'amor.  La mare interna és un aspecte propi, és la part de mi que té cura de mi, que em protegeix, em vigila, m’observa, em nodreix i m'alimenta.  La creem dia a dia quan triem com estar disponible per a mi quan em necessito. Maternar-nos és connectar-nos amb una font d'amor inesgotable que ens ajudarà a restaurar i curar el que calgui per continuar expandint i desplegant el nostre autèntic poder,tant a benefici propi (a la nostra pròpia vida) com, de retruc, al nostre entorn. Aquest rol intern vam aprendre del que va rebre de la mare externa que vam tenir (biològica o no). El primer pas seria aprendre a prendre allò que ressona amb tu d'allò que vas rebre. També afegir a la llista les qualitats que admires en mare dones que coneixes o aquelles qualitats que t'hauria agradat que la teva mare hagués tingut amb tu. Exemple: afectuosa, atenta, etc. Pots fer una llista d'aquestes qualitats, maneres de fer i dinàmiques que ressonen amb tu i vols que t’acompanyin i així començar la teva motxilla personal de recursos. Amb el que NO vas rebre, et pots preguntar el següent: Què em van donar en lloc de no donar-me això? i agrair també. Amb el que consideris dolent o injust és important comprendre que pots triar que ja no et pertany, que son coses que vas aprendre i que ara tens la capacitat i tot el potencial dins per sanar-ho. Un cop revisat l'escenari de partida, ve el més bonic: triar com vull ser jo la meva millor mare per a mi mateixa. A cada moment on em necessiti, com triaré estar per a mi? Com triaré nodrir-me, cuidar-me, protegir-me, mimar-me i mirar-me? Escriu les diverses situacions que consideres desafiant per a tu en aquest moment de la teva vida i pregunta't: · Que faria aquesta mare si m'equivoqués. · Què faria aquesta mare en veure'm cansada. · Què faria aquesta mare en veure'm trista. · Què faria aquesta “Mare” ideal en aquesta situació? Com poder començar a maternar-me? El primer és començar a descobrir aquest ideal de mare que habita en nosaltres, el costat constructiu de l'arquetip de la Mare. Potser ho descobriràs a partir del que sempre vas esperar de la teva pròpia mare (t'ho hagi donat o no) i també del que potser t'exigeixes a tu mateixa com a mare dels teus fills. Aquesta energia ens dóna l'oportunitat de curar la nostra pròpia relació amb la mare interna que ha estat influenciada i creada a partir de l'experiència que vas tenir amb la teva mare i totes aquestes expectatives, desitjos i necessitats que no van ser satisfetes. La majoria de nosaltres tenim alguna història de dolor amb la pròpia mare, del passat o present, que ha gestat una ferida en aquesta versió infantil que cadascuna carrega fins al dia d'avui. Des d'aquest lloc, encara que ja hagin passat uns quants anys, seguim relacionant-nos amb els altres i nosaltres mateixes des d'aquest abandonament, des d'aquella distracció. Des d'aquesta negligència que per aquí vivim realment o la sentim com a tal. Perquè encara que avui ja siguis una dona adulta, quan no et respectes, cuides o nodreixes, repeteixes un cop més aquest patró d'abandonament. Però aquesta vegada, no és “l'altra persona” que ho fa, sinó tu mateixa, cap a tu mateixa. Aquestes ferides del passat amb la teva pròpia història maternal, fan que avui, de forma inconscient segueixis sent aquesta nena que no ha rebut allò que necessita, allò que genera insatisfacció, cerca constant en allò extern (persones, coses, títols, etc). Buit. Ansietat. i uns nivells altíssims d'autoexigència. La Mare ideal pots ser tu.

Per molt que intentis planificar la teva vida, es produirà un canvi inesperat i el canvi es pot produir en moltes formes: pèrdua de feina, dificultats econòmiques, canvis de relació, malalties, etc. La veritable pregunta és què sents i què vols fer. Acollir els canvis inesperats d’una manera efectiva és una habilitat que es pot aprendre. Requereix que comencis a pensar en el canvi en un context molt més ampli. Ja que el canvi és inevitable, la tàctica final és ser més una persona més resilient La resiliència és la capacitat que té una persona per a resistir i afrontar situacions traumàtiques per tal de "tornar" al seu estat estàndard, a més també és l'aptitud de reaccionar positivament malgrat les dificultats. Ser resilient no significa que no pateixis conflictes ni inquietuds, sinó que saps com superar-los i treure el millor profit En primer lloc, el canvi és normal i natural. Des dels inicis dels temps moderns, sempre s’ha tractat d’afrontar noves maneres de fer. El canvi és inevitable. És a tot arreu. És cert, acceptar el canvi és una habilitat. Es necessita honestedat, autoreflexió i una mica de temps, però és una habilitat que es pot aprendre.  I a mesura que guanyis comoditat gestionant amb més cura els canvis de la teva vida, la teva experiència es multiplicarà exponencialment, un bé per tu i pels que t'envolten. Tria si vols veure aquest problema en un context més ampli. Opta per veure-ho com una cosa que pots fer servir, no només per suportar. El primer que t’aconsello que facis és res. És cert, de vegades és millor fer un pas enrere i no intentar gestionar el problema immediatament. Molt sovint, quan el nostre entorn extern canvia, les emocions passen per sobre. Així que aquí tens una norma: No prenguis decisions importants com a mínim durant 48 hores. Deixa que les emocions tornin a la normalitat.  exercicis que t'ajudaran: 1. Reduir el repte a parts més petites. No et centris a la muntanya. Centra’t en el primer o com a molt dos passos 2. Comprova la memòria: és molt probable que hagis enfrontat aquest problema en el passat o segurament alguna cosa similar. Els records d’aquestes experiències et poden ajudar a recordar que aquest és un canvi més i que et farà ser millor. 3. Deixa de comparar el canvi que estàs experimentant només amb les teves experiències passades. Pensa més gran. La realitat és que no hi ha sentiments acceptables o no acceptables. No podem negar l'existència del que es genera dins nostre. El més recomanable és aprendre a reconèixer i gestionar aquests sentiments i les emocions. Per potenciar la resiliència cal aprendre a identificar, acceptar i gestionar les emocions . És important tenir clar que no són les situacions en si mateixes les que defineixen les emocions, sinó la valoració personal que fem de cada situació, el significat que li donem. - Comença cada dia amb l’opció de veure el que passi des d’una perspectiva d’oportunitat i que aquesta elecció formi part de la teva rutina cada matí - El següent pas es fer-te conscient que ets molt més que el teu ego, ets molt més que això, que ets l’energia total que ho engloba tot - Un altre consell és comptar les teves habilitats i virtuts i practicar la gratitud - L’última tàctica clau per construir resiliència és tenir present la cura personal. Ets la persona més important de la teva vida i només si estàs sana i plena d’energia podràs donar el millor de tu als que t’envolten. La vida és una sèrie d’eleccions, així que t’animo que triïs una visió positiva davant del canvi. Mira, pots sentir llàstima o pots fer passos cap a la teva pròxima victòria, pots maleir la mala sort o començar a treballar per millorar les teves probabilitats. Tot comença i acaba en tu. Ningú pot fer viure la teva vida.