Advertise on podcast: Gent Ràndom

Gent Ràndom s’acaba. En dediquem l’últim capítol a la casa iho fem acompanyades de Marc Fuster del CDR de la Safor i MariaMartínez del Sindicat de Llogateres de València que, des de lesseues perspectives, ens ajuden a entendre la problemàtica del’habitatge que travessa tant les ciutats com els pobles alhora queens proposen diverses maneres de fer-hi front. Comptem també amb laintervenció de Marta Fuster, autora del documental «Les casesbuides» que aborda precisament la qüestió de l’habitatge a leszones rurals de les Comarques Centrals valencianes. Parlem de la casa com a espailiterari des de tres perspectives: la casa com a refugi, com a espaid’intimitat i quotidianitat; la casa com a abocador de la memòriai la casa com a punt de conflicte social. Tot açò a partir d’unpoti-poti literari per abordar aquesta qüestió des de diferentsgèneres, veus i registres: - «Conjugació en primerapersona» de Carmelina Sánchez-Cutillas (part de la seua obracompleta editada per l'AVL) - «Casa plena» de VerónicaPérez Lloret (ed. Onada) - «Casa tomada» de JulioCortázar - «Cárcoma» de LaylaMartínez (ed. Amor de madre) - «La casa» de Paco Roca (ed.Astiberri) - «Cativa en su lugar / Casapechada» de Luz Pichel (ed. La uña rota) - «Los enanos» de Concha Alós(Ed. Navaja Suiza) - «Males companyies» deMarina Garcés (Ed. Galaxia Gutemberg) - «Oxígeno» de Marta JiménezSerrano (Ed. Alfaguara) - «Un metre quadrat» deLlucia Ramis (Ed. Anagrama) Aquest programa va ser gravat ala fresca, al pati de la casa que serà el projecte pilot delprojecte «Custòdia immobiliària» impulsat pel Centre deDesenvolupament Rural de la Safor que pretén omplir les cases buidesdels pobles, alhora que oferir habitatges de lloguer a preusassequibles. Aquest directe va ser possiblegràcies al CDR la Safor i la Diputació de València.

Abans de tancar del tot la paraeta de Gent Ràndom, tornem a Ràdio Godella per conversar amb Magda Simó sobre les fugides, el tabú de ser una mala mare, la frustració de les vides adultes, les infidelitats i molt més, tot a partir de la seua novel·la «És Naufragi» (Drassana), guardonada amb el Premi Lletraferit de novel·la 2024.

Rebem als micros de Gent Ràndom l’escriptora i militant RoserVernet, vinguda des del Priorat, autora del llibre «Lo mig del món» (Club Editor) i ànima del Centre Quim Soler. Xarrem amb ella sobre la relació que guardem amb els paisatges, de l'aigua com a tresor, de les zones de sacrifici i la transició energètica, de les paraules que ens construeixen i dels dialectes que mereixen ser escrits. Del que significa marxar i tornar. De la memòria com a tresor i com a llast. I de si les cases que habitem ens fan, o si som nosaltres qui les fem a elles. Aquest programa va ser gravat en directe, en plena vaga docent, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, al cor de València, gràcies a la col·laboració de la Llibreria Fanset i a l'habilitat tècnica de Carles Pascual.

Com s’estimen les persones grans? Amb la vellesa desapareix el desig? Què pot rondar pel cap d’un home gran de camp quan veu patir la seua dona? Per què encara ens sorprén veure per escrit la parla dels pobles (i dels pobres)? Ens plantegem tots aquests interrogants arran de la lectura de «Marcelino. Decires de un hombre» (Pepitas i Los aciertos), l’última novel·la de Bibiana Collado Cabrera, un exercici de ficció literària potentíssim i carregat de bellesa i tendresa, on lírica i oralitat es troben per construir la veu d’un home bo. Parlem també de l’esclafit que s’ha produït en les últimes dues dècades arran de la publicació de «Un estallido: Antología de la poesía española 2020-2025» (Cátedra), a càrrec de Raúl Molina Gil i Álvaro López Fernández. Podeu escoltar tot açò en l’episodi, esperem que gaudiu de la conversa tant com nosaltres ho vam fer mantenint-la.

Com es construeix una veu narrativa? En què es fonamenten els relats literaris que ens poden explicar humanament i col·lectiva? Desgranem aquestes qüestions i moltes altres amb Carles Fenollosa a propòsit de la seua última novel·la «Guerra, victòria, demà», editada per Drassana. El llibre aborda la vida de Jesús Martorell, atravessada pels fets històrics del convuls segle XX, i ens serveix d'excusa per parlar de valencianisme, de memòria, de qüestions humanes com la soledat, el desencant i, per descomptat, de Literatura. Ens hi acompanyeu?

Anem molt al teatre? Només ho fan les persones que viuen a les grans ciutats? Als pobles n'aplega una programació diversa? En llegim, de teatre? En aquest programa, ens apropem a un gènere literari que massa sovint oblidem de la mà de Clàudia Serra, una de les veus més interessants i potents de la dramatúrgia actual en català. Ho fem a partir de les seues dues obres més recents: "Una carretera sense arbres" i "Un estiu", ambdues editades per Sembra. Ens hi acompanyeu? 🎭

Existeix realment una "alta literatura"? Qui determinaria, doncs, què pertany a eixa categoria o a una de més baixa? En aquest programa intentem tombar els mites que envolten aquesta falsa dicotomia amb intervencions d'Adri Fauro, el col·lectiu Haria, Magda Simó, Ángela Martínez, Bibiana Collado i Marina Reig. Per fer-ho, explorem títols comercials, com la saga "Blackwater" de Michael McDowell (Blackie Books), o fenòmens de vendes recents, com "La península de las casas vacías" de David Uclés (Siruela). Parlem, també, del classisme que s'amaga rere aquests debats i de la condescendència amb què es tracta sovint la classe treballadora quant a qüestions culturals a partir de "Últimas tardes con Teresa" de Juan Marsé. Tanquem el programa preguntant-nos si aquesta classe de debats ens dissuadeixen d'acostar-nos a formats menys habituals amb la novel·la "Gossos dempéus" d'Eduard Olesti (Club editor).

Nou programa amb Mario Obrero. Amb ell parlem de llengües, paraules i la memòria que hi contenen. Ho fem a través de "Con e de curcupsín", el seu darrer llibre editat a Anagrama. També hi ha temps a parlar de la seua poesia, en especial del seu poemari "Tiempos mágicos" (La bella Varsovia editors). Disfrute-lo!

En aquest episodi comptem amb la presència de la coneguda traductora Núria Molines Galarza, qui ha traduit desenes de novel·les, poemaris, assaig, còmics... A banda, també és acadèmica i va ser guardonada al 2023 amb el premi de traducció Ángel Crespo. Amb ella parlem de tots els detalls d'aquest ofici tan literari.

Comencem la nostra sisena temporada amb un episodi en directe des d'Alfafar, en el marc de la Universitat d'Estiu organitzada per Per l'Horta. En este episodi comptem amb la doctora en literatura comparada Aina Vidal-Pérez per parlar sobre l'ecocrítica, un corrent que analitza la literatura des d'una perspectiva que posa el fòcus en els espais i els conflictes mediambientals que travessen la ficció. Disfruteu-lo!

Gravem, com mana la tradició, un pòdcast a la fresca per tancar temporada, aquesta vegada des de la Plaça Major d'Alfafara (el Comtat) acompanyades pel poeta, rapsoda, actor i dramaturg Ismael Joan Sempere. Justet baix del campanar de l'església del poble i a poqueta nit, conversem amb ell sobre el seu poemari «Venien i se m'enduien» (Bromera) guanyador del Premi València de poesia 2024 i els eixos que el vertebren: les referències al seu poble, l'oralitat, el sexe, la religió o el diàleg amb els clàssics. A més, tenim l'oportunitat de gaudir en directe d'alguns fragments de l'espectacle "Venien i se m’enduien - electrovers", estrenat al festival Poesiaimés, en què l'artista sonor Carles Pascual posa música als versos d'Ismael. Se vos acut una millor benvinguda literària a l'estiu?

Quin paper juguen l'art i la cultura després d'una catàstrofe? N'ha de jugar algun? No resulta banal pensar en poesia en situacions així? Prenem aquest punt de partida per conversar amb la poeta i investigadora Ángela Martínez Fernández i el muralista i il·lustrador Elías Taño. Ho fem des del barri de la Torre de València, una de les zones afectades per la DANA del 29 d'octubre de 2024. Al llarg de la conversa, ens centrem a desgranar «Huracánes en la periferia» (La oveja roja), el primer poemari d'Ángela Martínez. Els seus versos ens duen a parlar de la qüestió de classe, de la malaltia i la mort, de la relació amb la literatura de qui escriu des d'un barri obrer. Coneixerem també la figura dels escriptors impossibles i per què Juan Marsé n'és el paradigma. Tot això i més en «Qué va a ser de nosotras», un programa en directe fet gràcies a l'Associació de Veïns i Veïnes de la Torre-Faitanar, ens hi acompanyeu?

En aquest programa ens proposem transitar els camins de la fe a través de la literatura. Ho fem a partir de dos títols recents: "Últimas tardes con Teresa de Jesús" de Cristina Morales (Anagrama) i "Ocàs i fascinació" d'Eva Baltasar (Club editor) que ens fan reflexionar sobre la relació que guardem actualment amb l'espiritualitat, sobre la mirada amb què ens apropem a les monges escriptores d'altres èpoques i molt més. Ens hi acompanyeu?

Gravem este programa en directe des del Centre Instructiu Musical de Benimaclet gràcies a la convidà de Plataforma per la Llengua i la revista digital El Mood, dins del marc del festival Vociferio. Parlem d'«Aquí Baix» (L'Altra Editorial) amb l'autora, Laia Viñas. A partir de la novel·la, xarrem de la Ruta del bakalao un moviment que ens fascina, l'amistat, la festa, fer-nos grans i, en definitiva, sobre la vida. Volem agrair-li a Daniel Frechina haver-se encarregat de la qüestió tècnica.

Què passa en els períodes en què no llegim? Hem convertit la lectura en una altra activitat més de l'espiral productivista actual? Llegim per reforçar la nostra identitat? El capitalisme de plataformes en ha furtat l'atenció i, per això, ja no sabem llegir com abans? Xarrem al voltant d'aquestes qüestions i, per fer-ho, recuperem l'assaig «No siguis tu mateix» d'Eudald Espluga (ed. Destino), amb traducció de Núria Parés. Per curar-nos dels bloquejos lectors ens endinsem en la novel·la «Los escorpiones» de Sara Barquinero (ed. Lumen), pura droga literària. Tanquem el programa parlant de poesia com a gènere recuperador de l'hàbit lector, i ens centrem en «Circuito cerrado de vigilancia» de Mayte Gómez (ed. cielo santo), EL poemari sobre internet. Si esteu llegint menys (o més) que mai, acompanyeu-nos en aquest viatge sanador que esquiva la bala de la tecnofòbia per poquet.