Advertise on podcast: Animals Polítics

El nostre animal polític és Queralt Castillo, amb qui conversem sobre la crisi de Ceuta. Queralt Castillo Cerezuela va nàixer a Barcelona en 1985. És periodista especialitzada en informació i anàlisi internacional. Resident a Atenes, actualment treballa per a El Salto. També ha col·laborat amb el Diari Ara, eldiario.es, La Marea, Público, Gara o 5W, entre d’altres. Escriu sobre conflictes ètnics i reconciliació, canvi climàtic i migracions, moviments socials i literatura. En aquests moments, Queralt està duent a terme una investigació sobre les implicacions per als drets humans del nou Pacte Europeu de Migració i Asil gràcies a una beca de reporterisme en col·laboració amb l’ONG Bayt al-Thaqafa i cofinançada per la Unió Europea i per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya a través del programa Connect for Global Change de Lafede.cat Fa unes setmanes es va desplaçar a Ceuta per a cobrir la crisi sobre el terreny. Per això parlem hui amb ella. Per acabar, escoltem unes notes de veu d'Anna López (politòloga i autora de “La extrema derecha en Europa”), Toni Mejías (periodista) i Natxo Escandell (historiador i autor del llibre "L'art d'habitar la frontera").

En aquest episodi el nostre animal polític és Joaquim Bosch, amb qui conversem sobre poder i corrupció. Joaquim Bosch Grau va nàixer a Cullera en 1965. És magistrat en actiu i va ser portaveu estatal de l’associació “Jueces para la Democracia”. Actualment és una referència indispensable en el debat públic com a expert en assumptes de justícia i qualitat democràtica. Té presència habitual en programes televisius i ha publicat diversos llibres, entre els quals s’hi troben “Jaque a la Democracia”, “La patria en la cartera” i el més recent “La corrupción en España. Un problema enquistado”, coescrit amb Fernando Jiménez, sobre el qual parlarem hui. Per acabar escoltem unes notes de veu dels periodistes Loreto Ochando i Lucas Marco.

El nostre animal polític és Andrés Gil, amb qui conversem sobre l’actual fase de l’imperialisme dels Estats Units sota la segona presidència de Donald Trump. Andrés Gil López va nàixer a Madrid en 1973. És llicenciat en Geografia i Història per la Universidad Complutense i màster en periodisme per l’Autónoma de Madrid i el diari El País, mitjà en el que va començar la seua trajectòria professional. Posteriorment, va exercir de subdirector del diari gratuït ADN. En 2012 va ser un dels socis fundadors d’elDiario.es, on ha ocupat diverses responsabilitats: cap de la secció de política, corresponsal europeu a Brussel·les, subdirector d’internacional i, des de l’estiu de 2025, a més, primer corresponsal del diari en els Estats Units. Des de Washington ha cobert la frenètica actualitat nord-americana en temps del segon trumpisme, desplaçant-se allò on ha estat la notícia, des de la ciutat de Minnesota en plena guerra amb l’ICE fins a la Cuba assetjada per l’imperi o a Perú en les eleccions presidencials més renyides que es recorden. Per acabar, escoltem unes notes de veu d'Aitana Guia (catedràtica d'història contemporània d'Espanya a la York University de Toronto) i Francesca Emanuele (investigadora del Center for Economic and Policy Research, amb seu a Washington). A més, ens han fet arribar un testimoni anònim provinent de la comunitat latina de Minneapolis.

El nostre animal polític és Fonsi Loaiza, amb qui conversem sobre la màfia del futbol coincidint amb l’inici del Mundial. Alfonso Loaiza Pérez va nàixer a San Fernando (Cádiz) en 1990. És llicenciat en Comunicació per la Universidad de Sevilla, màster en Comunicació Social i en Periodisme Esportiu per la Universitat Pompeu Fabra, i doctor en Mitjans, Comunicació i Cultura per la Universitat Autònoma de Barcelona. Tanmateix, ell es defineix de manera més senzilla com a "picapedrer de la informació". Va iniciar la seua carrera professional com a periodista esportiu en El País i, en els últims anys, ha posat el focus en la relació del futbol professional amb el poder polític i econòmic. Entre els seus llibres destaquem "Florentino Pérez, el poder del palco", "Qatar: sangre, dinero y fútbol", "Machismo, mafia y corrupción en el fútbol español" i "Oligarcas. Los dueños de España", tots ells publicats per l'editorial Akal. Per acabar, escoltem unes notes de veu de Lluís Català (sociòleg), Irene Zugasti (periodista i politòloga) i Candela Gálvez (jugadora de futbol).

El nostre animal polític és Eulàlia Sanjaume, amb qui conversem sobre les conseqüències mediambientals de l’ampliació del Port de València. Eulàlia Sanjaume va nàixer en 1949 a Barcelona, però ha viscut a València des de xiqueta. Primera catedràtica de geografia física de la Universitat de València, ha estat sempre una de les veus científiques més autoritzades per a parlar dels efectes de l’ampliació del Port de València. Als anys 70 va fer la seua tesi doctoral sobre l’evolució de la costa valenciana, que estudia des de fa més de cinquanta anys. Als anys 80, va participar en el procés de regeneració de l’Albufera per a recuperar les dunes arrasades pel darrer ajuntament franquista. I fa vint anys, en 2006, ja va advertir en un informe dels greus efectes negatius que l’ampliació del Port tindria sobre les platges del sud de València. Per acabar, escoltem unes notes de veu de Raquel Andrés (periodista, autora del llibre "Vida o port") i de Carlos Navarro (periodista de l'edició valenciana de eldiario.es), a més d'un àudio de la Comissió Ciutat-Port.

El nostre animal polític és Nando Cruz, amb qui conversem sobre les llums i les ombres del fenomen dels festivals a casa nostra. Nando Cruz va nàixer a Barcelona en 1968. Es dedica al periodisme musical des de finals dels anys 80 perquè dues de les coses que més li han agradat sempre són escoltar música i escriure. Ha publicat en diversos mitjans escrits i ha col·laborat a programes musicals de Canal 33, iCat i Betevé. És autor, entre altres, dels llibres “Una semana en el motor de un autobús” i “Pequeño circo”. En 2023 va provocar un xicotet terratrèmol amb “Macrofestivales, el agujero negro de la música”, on explicava amb detall el model depredador d’aquests grans esdeveniments. Dos anys després va llançar “Microfestivales y otros escenarios posibles”, per tal de posar en valor les alternatives existents a l’anterior: iniciatives de base i autogestionades que representen un model de cultura sostenible i respectuosa amb el seu entorn. Per acabar, escoltem unes notes de veu de Laura Martínez (integrant de l'equip del podcast de música electrònica "Sampleòpolis"), Sergi Pitarch (periodista i director de l'edició valenciana de eldiario.es) i Violeta Tena (periodista d'El Temps i coordinadora del llibre “Aplec dels Ports. 40 anys d’història col·lectiva”).

El nostre animal polític és Cristina Fallarás, amb qui conversem sobre violències masclistes, sororitat feminista i xarxes socials. Cristina Fallarás Sánchez va nàixer a Zaragoza en 1968 i va estudiar periodisme en la Universitat Autònoma de Barcelona. Per la seua tasca professional ha rebut diversos reconeixements. Concretament, el dia que vam gravar esta entrevista es trobava a València perquè la Unió de Periodistes Valencians li atorgava el Premi Llibertat d’Expressió 2026 en reconeixement de la seua trajectòria compromesa amb un periodisme amb perspectiva de gènere i contra les violències masclistes. Vinculada històricament al moviment feminista, el seu activisme ha adquirit molta notorietat els últims anys arran d’iniciatives llançades a les xarxes socials amb gran impacte, com #Cuéntalo en 2018 o #SeAcabó en 2023, a partir de les quals ha arreplegat més de 300.000 testimonis anònims contra la violència sexual. Actualment, junt amb altres dones organitzades en Acción Comadres, està impulsant “La Nuestra”, una xarxa social autogestionada que servirà d’arxiu viu de tota eixa memòria. Per acabar, escoltem unes notes de veu de Lluïsa Notario (activista LGTBIQ i regidora de Compromís en l'Ajuntament de València), Patricia González (doctora en història i autora de "Soror. Mujeres en Roma") i Nerea Barjola (doctora en feminismes i gènere, autora de "Microfísica sexista del poder").

El nostre animal polític és Marc Candela, amb qui conversem sobre la vaga indefinida del professorat de l’ensenyament públic al País Valencià. Marc Candela va nàixer a Gandia en 1974 i és professor de valencià. Com a coordinador d’acció sindical del STEPV, junt amb representants de CCOO PV, UGT PV i altres sindicats de l’àmbit docent, forma part del comitè de la vaga indefinida que, tots plegats, han convocat a l’ensenyament públic del País Valencià i que es va iniciar este dilluns 11 de maig. Els sindicats, junt amb la Coordinadora d'Assemblees Docents del País Valencià i la plataforma Docents en Lluita, van firmar un document conjunt que recull 40 mesures agrupades en huit grans eixos. De moltes d’elles en parlarem hui. Per acabar, escoltem unes notes de veu de Marisol Pinilla (mestra del CEIP Arbre Blanc de Mutxamel i membre d'Escola Valenciana), Carolina Picazo (professora de francès i directora de l'IES Cid de València) i Paula Beneito (docent i membre de Movem l’Horta Nord).

El nostre animal polític és Jordi Muñoz, amb qui conversem sobre demoscòpia i enquestes de cara al pròxim cicle electoral. Jordi Muñoz i Mendoza va nàixer a València en 1979. Establert a Barcelona des de 1997, es va doctorar en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra. Va començar com a investigador post-doctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona, i des de 2014 treballa com a professor al Departament de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, on actualment és professor agregat. En 2020 va publicar el llibre “Principi de realitat. Una proposta per a l’endemà del Procés” sobre els fets d’octubre del 2017. Entre 2021 i 2024 fou director del Centre d'Estudis d'Opinió de Catalunya i està especialitzat en l'estudi empíric de les actituds i preferències polítiques, sent un expert en enquestes, demoscòpia i tractament de dades. Per acabar, escoltem unes notes de veu de Víctor Pons (sociòleg i politòleg amb experiència en investigació i enquestes electorals) i Aina Faus (professora de sociologia a la UV).

Comunicat d'Ignacio Blanco i Aurora Mora davant de la persecució ideològica per part del PP, a través de certa premsa, per fer el podcast "Animals Polítics"

El nostre animal polític és Vidal Aragonés, amb qui conversem sobre classe, treball i precarietat laboral, amb motiu del Primer de Maig. Vidal Aragonés va nàixer a Cornellà de Llobregat en 1978. Exerceix com a advocat laboralista del Col·lectiu Ronda des de 2002 i, fins a 2025, ha sigut professor associat de Dret del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona. Vidal porta militant des dels anys 90 en associacions i moviments en defensa dels drets socials. L’any 2014 va participar en la creació d'Alternativa d’Esquerres de Cornellà, fent de regidor a l’Ajuntament entre 2015 i 2017. També va ser diputat de la CUP al Parlament de Catalunya entre 2018 i 2020. En 2025, l’editorial Tigre de Paper li va editar “Pobretariat. Precarietat laboral i altres debats sobre la classe i el treball”, del qual parlem avui. Per acabar, escoltem unes notes de veu de Núria Soto (portaveu de RidersxDerechos i sòcia fundadora de Mensakas) i Isabel Barrajón (sindicalista de CCOO-PV).

El nostre animal polític és Marga Ferré, amb qui conversem sobre la situació política a Europa, dins del nou escenari mundial, i de les alternatives que es plantegen per l’esquerra. Marga Ferré, d'ascendència alacantina, va nàixer a Buenos Aires el 1968 i va arribar a Espanya com a filla de l’exili argentí. Va començar la seua carrera professional com a locutora de ràdio i periodista, per dedicar-se posteriorment al sindicalisme (en CCOO) i a la política (en Izquierda Unida i el PCE). Va ser diputada autonòmica en l’Assemblea de Madrid i ha format part de la direcció federal d’IU i del comité executiu del Partit de l’Esquerra Europea. Des de 2020, és la presidenta de Transform! Europe, xarxa que agrupa a més de 40 organitzacions de 23 països i que funciona com un think tank vinculat a l’Esquerra Europea. A més, col·labora habitualment com analista en mitjans com Público, Jacobin, CTXT i RTVE. Per acabar, escoltem unes notes de veu de Vicent Marzà (eurodiputat per Compromís) i Lorena Delgado Varas (diputada de l'Esquerra del Futur al parlament de Suècia).

El nostre animal polític és Ricard Chulià, amb qui conversem sobre la batalla acarnissada contra la llengua que estan protagonitzant PP i Vox. Ricard Chulià Peris va nàixer a Torrent en 1983. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i compta amb el màster d’anàlisi política de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha treballat en l’àmbit de la comunicació política, en l’edició i en la docència i escriu sobre l'actualitat en diferents revistes culturals i mitjans de comunicació. En 2024 va publicar “País Valencià: Eixida d'emergència” i “Pla Sud” en l’editorial Afers. ‘En defensa de València. Toponímia i dominació nacional’ és el seu darrer llibre, publicat a Rebel, una editorial que ell mateix va posar en marxa a la primavera del 2025 junt a un altre torrentí: Pau Alabajos. Per acabar, escoltem unes notes de veu de Núria Cadenes (periodista i escriptora) i Blanca García-Oliver (membre del col·lectiu Joves pel valencià).

El nostre animal polític és Núria Cadenes, amb qui conversem sobre la figura de Guillem Agulló i la preservació de la memòria antifeixista a través de la literatura. Núria Cadenes i Alabèrnia va nàixer a Barcelona el 1970 i viu al País Valencià des de fa més de 25 anys. Té una trajectòria destacada com a militant independentista, periodista, llibretera i escriptora. La seua obra literària ha rebut diversos reconeixements, entre ells els premis València Negra i Lletra d’Or per “Guillem”, que reconstrueix el cas de l’assassinat feixista de Guillem Agulló, i recentment el premi Proa de Novel·la per “Qui salva una vida”, on narra les vivències d’un grup heterogeni de persones organitzades en una xarxa d’evasió de fugitius del nazisme als anys 40 a la Cerdanya. Per acabar, escoltem unes notes de veu de Xavi Sarrià (músic, escriptor i editor), Esther López Barceló (historiadora i escriptora) i Alfons Cervera (escriptor).

El nostre animal polític és Pastora Filigrana, amb qui conversem sobre el seu llibre “El poble gitano contra el sistema-món. Reflexions des d’una militància feminista i anticapitalista”. Pastora Filigrana García va nàixer al barri de Triana, en Sevilla, i es defineix com a cooperativista, activista per la defensa dels Drets Humans, feminista i mestissa gitana. És llicenciada en Dret i advocada en exercici, especialitzada en Dret Laboral, Sindical i d’Estrangeria. Ha treballat com assessora jurídica del Sindicato Andaluz de Trabajadores y Trabajadoras (SAT) i actualment és directora de l’associació cívica Acción contra el Odio. En 2020 va publicar el llibre “El pueblo gitano contra el sistema mundo. Unas reflexiones desde un activismo feminista y anticapitalista”, sobre el que tenim l’oportunitat de parlar hui amb ella. Per acabar, escoltem unes notes de veu d'Alba Sidera (periodista, corresponsal en Roma), Claudia González (tècnica d'Igualtat en la Fundació Secretariado Gitano) i Juan David Santiago (activista gitano i LGTBIQ+).