Advertise on podcast: Solidaris

Cada setmana el pastor Carlos Rojas congrega més d'un centenar de persones en una sala de cinema del centre comercial Diagonal Mar de Barcelona. Rojas és el líder del Ministerio Casa de Salvación, una església evangèlica de tipus neopentecostal que funciona sota el paraigua d'una macroesglésia amb seu a Miami. Es tracta del Ministerio del Rey Jesús, fundada pel pastor Guillermo Maldonado. Una multinacional de la fe que arrossega milions de seguidors als Estats Units i arreu del món, i que, com altres esglésies neopentecostals, exerceix una gran influència política amb discursos alienats amb l'extrema dreta. Parlarem amb Carlos Rojas i coneixerem els fidels que assisteixen als seus cultes. Per entendre la naturalesa d'aquest tipus d'esglésies entrevistarem Guillem Correa president del Consell Evangèlic de Catalunya. També conversarem amb Mònica Clua, politòloga especialista en trumpisme i Antonio Montañés, doctor en sociologia, especialitzat en sociologia de la religió.

A Catalunya, l'Església evangèlica és la confessió religiosa que té més centres de culte després de l'Església catòlica. I des de fa vint anys, és la que creix més. Més de la meitat de les esglésies evangèliques a Catalunya són de tipus pentecostal. Hem visitat l'església Elim de Girona per acompanyar la Joana Aguilera i en Jaume Puigdevall a un culte. Fa sis anys que aquest matrimoni va fer la conversió de l'Església catòlica a la pentecostal. Un camí que han seguit altres persones a qui també sentirem en aquest programa. Hem conversat amb el pastor Jimmy Martin i la pastora Raquel Urquía per conèixer quina és la doctrina de les Esglésies pentecostals i en què es diferencien, com a cristians, de l'Església catòlica. Per posar-hi context, entrevistem la catedràtica en Sociologia de la Religió, Mar Griera. I també comptem amb la participació de la direcció d'Afers Religiosos de la Generalitat i del Consell Evangèlic de Catalunya.

Cada vegada hi ha més persones que deixen tota o una part de la seva herència a fundacions o entitats socials. Catalunya és, de fet, on es registren més llegats solidaris. Coneixerem les històries de l'activista Carme Arana, que deixarà tot el que té a la Fundació Esclerosi Múltiple, una malaltia que li van diagnosticar abans dels 30 anys. I la de Jordi Castejón, que llegarà en favor de la Fundació Pasqual Maragall, després que el seu pare morís d'aquesta patologia. Sentirem les experiències de Núria Cerés, mare monoparental d'un nen amb autisme que deixarà el seu patrimoni a la Fundació tutelar el Maresme, i Aurora Dueñas, que ho farà a la Fundació Mona. Hi posarem context amb Albert Domingo, membre de la Junta Directiva del Col·legi notarial de Catalunya. I per saber què passa quan una persona mor sense haver fet testament i sense hereus entrevistem Nicolàs Valle, periodista de 3CatInfo i genealogista.

En un context de múltiples crisis, amb conflictes arreu del món, amb l'emergència climàtica i una transformació tecnològica que avança a passos de gegant, han aparegut amb força els relats sobre el col·lapse i la fi del món. Cada vegada hi ha més interès pels búnquers de luxe reservats per a uns pocs i formacions per poder sobreviure en situacions de crisi. Acompanyarem un grup de persones que ha participat en un curs per aprendre tècniques de supervivència al Maresme. També coneixerem un búnquer per dins amb Esteban López, propietari de l'empresa Bunker Zona de Caldes de Malavella. I per entendre què s'amaga al darrere d'aquest fenomen ,entrevistarem el filòsof Eudald Espluga, que acaba de publicar "Imaginar la fi. Horror climàtic, tecnofeixisme i esperança apocalíptica", a l'editorial Raig Verd.

El Laboratori Mundial de la Desigualtat adverteix que la bretxa entre rics i pobres és cada vegada més ampla. I ho és sobretot per l'augment d'unes fortunes que es beneficien, entre moltes altres coses, d'una fiscalitat que les afavoreix. Entremig d'aquests dos extrems, se situa una classe mitjana cada vegada més afeblida per la pèrdua de poder adquisitiu i que carrega el pes del sistema. Coneixerem la història de Rubèn Guilanyà, advocat en exercici, professor d'Ètica i Entorn Jurídic Internacional dels Negocis a l'IQS (Universitat Ramon Llull). També sentirem els testimonis de professors, funcionaris i petits empresaris. I, per acabar, ens acompanyarà la periodista cultural Noèlia Ramírez, que ha publicat "Nadie me esperaba aquí", a Quaderns Anagrama.

Entrevistem Khadija Amin, refugiada a l'estat espanyol després de la tornada dels talibans el 2021. La seva és una història que parla de resiliència. Casada per la força i maltractada, va plantar cara al rebuig social i es va divorciar quan la llei al país ho permetia. Va estudiar Periodisme, va acabar treballant a la televisió pública fins que l'extremisme s'ho va endur tot. Des de l'exili lluita per recuperar els seus tres fills d'un pare maltractador i per ser la veu de milers de dones afganeses que malden per sobreviure en unes condicions extremes. Per parlar de resistència encapçalada per dones, entrevistem Sandra Martínez, criminòloga i coordinadora de l'àrea d'Alternatives de Seguretat de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). I amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem la feina de la fotògrafa Victòria Rovira Casanovas amb les dones kurdes de Rojava.

Segons dades de la Comissió Europea, la mitjana d'edat dels agricultors comunitaris és de 57 anys. Només un 12 per cent són menors de 40 i la presència de dones eé molt baixa. Al programa d'avui coneixerem un grup d'adolescents que neda a contracorrent, nois i noies amb una vocació molt profunda que estudien a l'escola familiar agrària Quintanes a les Masies de Voltregà, a Osona. Visitem aquest centre per conèixer la història de la Marina Brugué, el Guifré Bassó, el Jordi Bruch, el Pau Fenés i l'Anna Fíguls, que volen fer-se càrrec de les finques i explotacions ramaderes dels seus avis. També entrevistem la periodista Agnès Batlle, autora d'"Arrels rebels", a Ara Llibres. I amb l'escriptora i divulgadora antiracista Desirée Bela-Lobedde parlem de la figura dels temporers.

Ja fa temps que els macrofestivals de música s'han convertit per a ciutats com Barcelona en un reclam turístic i també en la principal forma de consum de música en directe. Aquests grans certàmens, tal com s'ha vist en els últims anys, són un engranatge fonamental en la maquinària consumista actual, marquen l'agenda cultural i actuen com una piconadora per al teixit social. Al programa d'avui ens fixarem en els circuits alternatius, en iniciatives del món de la cultura que transiten en zones poc visibles per a l'opinió pública, però que neixen de la voluntat col·lectiva. Entrevistem Luis Benavides, sociòleg, periodista musical i autor d'"Actitud. Vida en los minifestivales", a Sílex Ediciones. I Nando Cruz, periodista musical que acaba de publicar "Microfestivales y otros escenarios posibles" a la mateixa editorial. Fotografia de la coberta: Festival Actitud. Vidreres. Fotògraf: Sergi Vila.

Segons l'ONU, cada any es maten per al consum humà més de 80.000 milions d'animals terrestres a tot el món de forma industrialitzada, sense comptar els peixos. Els vegans no només no mengen animals, sinó que tampoc consumeixen productes o espectacles que suposin patiment per als animals. Entrevistem el periodista i escriptor Borja Duñó, que acaba de publicar a Saldonar "No siguis cruel! Principis antiespecistes (el llibre que els animals volen que llegeixis)". També ha publicat "Ànimes entre les dents. Una novel·la animal" a la mateixa editorial. Duñó es vegà des de fa tres anys. També parlem amb Xavier Medina, antropòleg, catedràtic dels Estudis de Ciències de la Salut i director de la càtedra Unesco d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament de la UOC. I amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem la feina de la fotògrafa Ariadna Creus, especialitzada a documentar les relacions entre humans i animals. Fotografia de la coberta: Ariadna Creus

Conegut pel seu afany per la defensa de la justícia universal, la trajectòria de Reed Brody l'ha portat a obrir processos judicials contra dictadors d'arreu del món i, sobretot, a escoltar i acompanyar víctimes i supervivents. Entrevistem aquest advocat, que va ser fiscal adjunt de Nova York i antic assessor jurídic de Human Right Watch, batejat amb el qualificatiu de "caçadictadors". Amb el reporter Plàcid Garcia-Planas parlarem del llibre "Entrevistando a Hitler", de Lutz Hachmeister, publicat a Libros del K.O, per reflexionar sobre la relació entre periodistes i personatges autoritaris. I amb el cap de Cultura de 3CatInfo ràdio, Marc Garriga, farem una llista de pel·lícules que han mostrat, des de la sàtira i l'humor, tirans i autòcrates de tot tipus.

Entrevistem els documentalistes de fauna salvatge Andoni Canela, fotògraf de National Geographic, entre altres mitjans, i el seu fill Unai Canela, autor del documental "Sol a Groenlàndia". A l'Unai el vam conèixer fa més d'una dècada gràcies a "El viatge de l'Unai", un treball audiovisual dirigit pel seu pare. Els documentals es poden veure a la plataforma 3cat. Ara que Groenlàndia està d'actualitat després que el president nord-americà, Donald Trump, hi hagi posat la diana, conversem amb el geòleg Santiago Giralt, director de Geociències Barcelona, un institut de recerca de caràcter internacional. Giralt treballa a Groenlàndia des de fa 10 anys. I acabarem parlant de música i compromís mediambiental amb Josep Martin, realitzador del programa "Independents" d'Icat. Fotografia de la coberta: Andoni i Unai Canela.

Entrevistem l'autora sud-coreana Keum Suk Gendry-Kim, una de les veus més destacades del dibuix i la literatura del seu país, que ha fet un exercici que s'endinsa en la figura del dictador nord-coreà amb la novel·la gràfica "El meu amic Kim Jong-un", publicada a Reservoir Books. També parlarem de l'interès cap a les produccions culturals que provenen de Corea del Sud amb Esther Torres, doctora en Traducció i Estudis interculturals, professora de la UAB i membre del grup de recerca Gregal. Sobre el pes de la comunitat coreana a Catalunya conversarem amb Eugènia Uhjeen Lee, doctorada en sociologia per la UB i professora a la UAB. També visitarem el San Kil, el restaurant coreà més antic de Barcelona. Parlarem amb els seus fundadors, el matrimoni San Kim i Myung Chun, que van arribar al país als anys vuitanta i amb el seu fill, Kiwon Kim, nascut a Catalunya i que ara regenta el negoci.

La fotoperiodista Anna Surinyach, l'escriptora i divulgadora antiracista Desirée Bela-Lobedde i el reporter Plàcid Garcia-Planas, col·laboradors del "Solidaris", ens recomanen documentals, lectures i exposicions per a aquests dies de festa.

L'equip d'investigació Forensic Arquitecture, una agència vinculada a la Universitat de Londres, documenta, a través de la tecnologia, la conducta militar d'Israel a la Franja després dels atacs de Hamas de la tardor del 2023. En altres paraules, reconstrueix el que passa als llocs on el poder actua amb impunitat a través del contingut penjat a les xarxes socials, a l'ús d'imatges per satèl·lit, a la utilització de models 3D i al pes dels testimonis, entre altres metodologies. Entrevistem l'enginyera Júlia Nueno Guitart, que forma part d'aquest equip i que també és l'editora del llibre col·lectiu "Genocidios. Una lectura forense", publicat a Galaxia Gutenberg. També ens acompanyaran els fotoperiodistes Anna Surinyach, editora gràfica de la revista 5W, i Samuel Nacar, guardonat amb el World Press Photo pel seu treball "Les ombres ja tenen nom" sobre els supervivents de les presons sirianes publicat en aquesta mateixa revista.

Parlem amb els actors i creadors Pau Matas i Oriol Pla, artífexs de "Gola", un espectacle total que bascula entre la crítica, la sàtira i el desassossec i que, com a societat, ens posa davant del mirall. L'obra assenyala un sistema econòmic que depreda, que crea necessitats i que està dissenyat per omplir buits existencials. Parlarem de la societat del consum amb l'antropòloga social Irene Sabaté, investigadora en antropologia econòmica i del consum i professora a la Universitat de Barcelona. I amb Emilia Redolar, investigadora en neurociència i professora d'Estudis de Psicologia a la UOC, sobre el comportament del cervell a l'hora de prendre decisions. I conversarem amb l'escriptor i antropòleg Adrià Pujol, autor de "Gola", publicat a Fragmenta, on es revisa aquest pecat capital des d'una òptica contemporània.